Resultats de la cerca

L’afonia i la disfonia són els símptomes més habituals de les malalties de la laringe L’ afonia consisteix en una pèrdua completa de la veu, i la disfonia en una alteració de les qualitats de la pròpia veu, anomenada habitualment ronquera Aquestes alteracions es presenten en les malalties que afecten les estructures laríngies que participen en l’emissió de la veu, especialment les cordes vocals La causa més comuna és la laringitis, per l’alteració de la mobilitat de les cordes vocals deguda a la inflamació També causen afonia o disfonia els pòlips i els nòduls de les cordes vocals, els…

Les bosses es troben en els llocs on els tendons passen per damunt de les prominències òssies i si són profundes poden comunicar amb una articulació Les que més s’afecten són la subacromial, la de l’olècran colze del miner, colze del tennista, la prepatellar genoll de les beates, la retrocalcània del tendó d’Aquilles, la isquiàtica cul de sastre o de teixidor, la del primer metacarpià galindó, etc Les causes són sovint poc clares, però cal assenyalar els traumatismes, les infeccions, la gota i les artritis cròniques La bursitis aguda provoca dolor, limitació del moviment i…

El mal de coll és un dels símptomes principals que es presenten en les malalties de la faringe i la laringe Es produeix a conseqüència de la irritació de les fibres nervioses sensitives de la mucosa originada per una inflamació o una compressió de la mucosa El mal de coll pot ésser d’intensitat molt variable segons el cas Sempre, però, s’intensifica en la deglució, perquè el desplaçament de la saliva o dels aliments sobre la mucosa irritada incrementa l’estimulació dolorosa En els infants més petits, el mal de coll es pot manifestar amb un rebuig del menjar, malgrat que poden haver demostrat…

La hidrocele constitueix un trastorn caracteritzat per la formació d’una acumulació de líquid aquós entre el testicle i l’escrot En condicions normals, el testicle i l’epidídim es troben coberts per una membrana, anomenada túnica vaginal Aquesta membrana és composta de dos fulls, un dels quals està adherit a la superfície del testicle i l’epidídim, mentre que l’altre s’adhereix a les parets de l’escrot Els dos fulls es troben molt propers, normalment, i entre ells només hi ha unes gotes de líquid aquós que actua com a lubricant i permet el desplaçament del testicle en els moviments de les…

Els criteris clínics per a la diagnosi del xoc són l’aspecte del pacient, amb signes d’insuficient irrigació perifèrica pallidesa, cianosi, suor freda, etc, el descens de la tensió arterial, amb taquicàrdia i pols filiforme, la disminució de la funció renal oligoanúria, nàusees i set Els factors etiològics que permeten de classificar els estats de xoc són molt variats, i es poden agrupar en hipovolèmics hemorràgies, traumatismes, cremades àmplies, aixafament, deshidratació, cardiogènics embòlia pulmonar, tapament cardíac, infart de miocardi, pneumotòrax per tensió, fístula…

Hom anomena ectropi un trastorn de la posició palpebral que consisteix en una eversió de la parpella, és a dir, la vora lliure de la parpella s’adreça cap enfora L’origen pot ésser divers És habitual en persones d’edat, a causa de la relaxació o la disminució del to muscular orbicular També pot ésser conseqüència de la paràlisi del múscul orbicular, o bé de cicatrius còrnies degudes a traumatismes o cremades En general, el punt lacrimal, pel qual són drenades les secrecions lacrimals, també es troba evertit En aquest cas, el drenatge lacrimal és alterat i es presenta llagrimeig…

La seva causa és desconeguda en un 75% dels casos epilèpsia idiopàtica en la resta, entre les causes conegudes, hi ha la febre, les infeccions del sistema nerviós central, els trastorns metabòlics, la ingesta de tòxics, els tumors, els traumatismes i d’altres lesions del cervell L’epilèpsia es considera generalitzada quan afecta tot el cervell, i localitzada o focal quan només n’afecta una part Les crisis epilèptiques poden ésser desencadenades per diversos estímuls i situacions com són la llum, el soroll, els traumatismes, les emocions, la fatiga física i…

Definició Hom anomena traumatisme medullar la destrucció, o bé l’alteració, del teixit nerviós de la medulla espinal deguda a l’acció abrupta d’una força mecànica que genera trastorns transitoris o permanents de les funcions medullars, com ara paràlisis musculars o trastorns de la sensibilitat Causes Els traumatismes medullars poden ésser causats per qualsevol força mecànica que provoqui un moviment sobtat i forçat de la columna vertebral, per l’interior de la qual hi ha la medulla espinal Aquest tipus de moviment de la columna vertebral és el que s’esdevé sovint en els accidents…

És anomenat entropi un trastorn que afecta la posició palpebral que consisteix en la inversió de la parpella, és a dir, la vora lliure de la parpella s’adreça cap endins L’origen correspon de vegades a un desequilibri del to del múscul orbicular, provocat per la involució dels teixits que el componen deguda a un procés d’envelliment En aquest cas, el múscul ja no es pot relaxar normalment durant l’obertura palpebral Hi ha diversos factors coadjuvants del procés, com és la relaxació de la pell palpebral, trastorns irritatius crònics de la conjuntiva o de la vora de la parpella, inflamació…