Resultats de la cerca

Una de les primeres mencions documentals de l’església de Santa Maria d’Aguiló data de l’any 1051, en la donació que Alemany Hug de Cervelló, senyor del castell d’Aguiló, i la seva esposa Sicarda feren de l’alou de Lavit Civit a un grup de famílies per tal que el repoblessin A mitjan segle XII la trobem documentada novament, atès que figura en dues llistes de parròquies del bisbat de Vic elaborades per a determinar la contribució de cada una d’elles durant el sínode diocesà La subjecció de l’església d’Aguiló al bisbat vigatà, igual com altres del rodal, va ésser discutida en…

A desgrat de les nombroses referències documentals que tenim de l’existència d’aquest castell, avui no en queda cap rastre Podem dir, però, que la seva ubicació devia ésser propera a la de l’actual parròquia de Santa Maria, únic punt del municipi que fa les funcions de centre i que per la seva posició enlairada domina les restants cases del poble, disseminades per la vall El lloc de Gisclareny apareix documentat per primera vegada a mitjan segle XI El trobem esmentat en un document de compravenda d’un alou, signat el 18 de juny de l’any 1051 entre Ebrin Radulf i el seu fill Arnau…

No es coneix amb seguretat la ubicació del castell d’Avià, sembla, però, que un clos que possiblement hi havia ha d’ésser identificat amb una edificació de dos pisos, avui masia, que s’aixeca molt a prop de l’església romànica de Santa Maria d’Avià Els documents ens parlen d’Avià i del seu castell en dues èpoques diferents i les referències que donen fan suposar l’existència de dues fortificacions diferents en el temps i en l’espai La notícia més antiga sobre Avià la tenim quan els documents parlen del Castro Avizano Les primeres notícies concretes les trobem en la relació de…

La perdiu blanca Lagopus mutus representa l’ocell més característic de l’alta muntanya, per tal com el trobem exclusivament a l’estatge nival dels Pirineus És un ocell gros 35 cm, amb les potes cobertes de plomes i el ventre i les ales blancs, caràcter aquest visible en els exemplars en vol a dalt La resta del plomatge, però, és sotmesa a variabilitat estacional a l’estiu exemplar de la dreta, tant els mascles com les femelles són brunencs, clapats, de colors semblants als tons de l’ambient al bon temps a l’hivern aquest plomatge és substituït per un de totalment blanc tret del color negre…

Situació Vestigis d’època romànica que encara són visibles de l’església L Prat Aquesta església és la parroquial del poble de Navès, cap del municipi, situat al centre d’unes planures fèrtils, al cantó meridional del terme Sortint de Solsona cal agafar, a mà esquerra, la carretera que va a Berga Al punt quilomètric 12,600, hom trobarà, a mà esquerra i al peu de la carretera, l’església Història Probablement, els treballs arqueològics que s’efectuen a l’entorn de l’església de Santa Margarida ens donaran, una vegada acabats, la informació oportuna i suficient per a reconstruir el passat més…

Situació Un dels ermitatges que es drecen prop del santuari de Sant Magí ECSA - J Bolos En els petits cingles que hi ha damunt de l’antic convent de Sant Magí de Brufaganya, hi ha una ermita i dos possibles ermitatges, que molt possiblement tenen l’origen a l’època romànica Mapa 34-16418 Situació 31TCF708942 De la carretera local TV-2011, que va de Pontils cap a la Llacuna, surt el trencall de la carretera local TV-2012, que porta a Sant Magí de Brufaganya Del costat de l’església surt un corriol que en pocs minuts condueix fins als eremitoris Ermitatges Planta dels ermitatges, amb els murs d…

Ja l’any 938 trobem esmentada aquesta capella dedicada a sant Pere Segons Bonnassie hi ha una deixa l’any 1049 d’un sester d’ordi “ad ipsa opera” que deixa entreveure que en aquestes dates devia construir-se un nou edifici, ja romànic Tal com es desprèn de diversos documents del segle XIV, era situada en el cementiri parroquial contigu a l’església de Santa Maria La capella consta que ja era derruida l’any 1665 Restes de les seves ruines podien haver estat les que no fa gaires anys encara podien veure’s al darrere de la fàbrica Sanmartí i que alguns estudiosos havien atribuït al…

D’aquesta capella no es conserva altre record que la denominació d’una placeta, la de Sant Martí, situada molt a la vora de l’església parroquial, i on havia tingut l’emplaçament Les referències escrites que en tenim comencen a aparèixer al principi del segle XII la primera correspon a un testament sagramental jurat damunt el seu altar l’any 1114 Més endavant, al segle XVII, s’incorporarà a l’escola o estudi, fet que motivà que en prengués el nom així la trobem denominada Sant Martí de l’Estudi en documents de l’any 1670 i posteriors La seva desaparició data de bastants anys al…

Les primeres notícies que trobem documentades sobre el lloc de Vilalba són de l’any 932 El castell el senyorejà des del 1195 fins el 1571 una família cognominada Vilalba Justament el 1571 permutaren el castell i el lloc de Vilalba amb altres propietats del monestir de Montserrat aleshores passà a ésser residència o casa de salut dels monjos de Montserrat El cenobi montserratí conservà la seva possessió fins el 1835, que arran de la desamortització l’adquirí Marià Borrell, el qual féu importants reformes, i transformà l’antiga fortificació —refeta pràcticament tota al segle XVII—…

La casa forta de Recs, juntament amb la de Mata i potser la de Romagueres, era una de les domus de la vall d’Osor Els seus propietaris eren cavallers o donzells i tenien la propietat alodial sobre diverses terres o persones La família Recs era una de les més importants de la vall Entre els anys 1316 i 1318 trobem documentat Berenguer de Recs El seu fill Arnau casà amb Blanca de Torroella, la qual aportà un dot considerable la família Recs comprà masos i boscos El pare, Berenguer de Recs, s’uní en segones núpcies amb Saura de Bosquerons, la qual el 1317 arrendà a Arnau de Vilar la…