Resultats de la cerca
Es mostren 119 resultats
raigs X

fototeca.cat
©
Física
Radiació electromagnètica de freqüència superior a la visible emesa per un àtom en produir-se el salt d’un electró d’una òrbita externa a una d’interna, pel fet d’haver perdut aquesta un electró per efecte d’una excitació exterior o d’una absorció per part del nucli (captura K).
En l’espectre de les ones electromagnètiques els raigs X es troben en la franja de longituds d’ona compresa entre 100 Å i 10 -6 Å El nom de raigs X els fou donat per WC Röntgen el 1895, en descobrir-los i desconèixer-ne la natura Correntment hom els obté per impacte sobre un fitó metàllic de platí o tungstè d’electrons accelerats mitjançant una diferència de potencial d’uns quants milers de volts això té lloc a l’interior d’un tub de vidre tancat on ha estat fet un buit elevat Hi ha dos tipus de tubs productors de raigs X els de càtode fred i els de càtode calent Els primers són…
piròmetre

Piròmetre de radiació total: per mitjà del parell termoelèctric mesura l’energia de la radiació concentrada al disc; a baix, movent el mirall la imatge del cos calent, inicialment desenfocada (a), es forma en el disc (b)
© Fototeca.cat
Física
Instrument per a mesurar temperatures elevades, basat en qualsevol dels fenòmens variables que depenen de la temperatura.
Entre aquests fenòmens cal destacar la variació de longitud d’un sòlid, ja sia una dilatació cas del piròmetre de quadrant , basat en l’allargament, a causa de la calor, d’una barra d’aliatge de níquel, crom i tungstè, o d’algun altre metall, ja sia una contracció cas de l’antic piròmetre de Wedgwood , basat en la contracció d’un con d’argila en descendir entre dos regles, inclinats l’un respecte a l’altre la dilatació dels líquids cas del termòmetre amb el tub i el dipòsit de quars i galli fos com a líquid, emprat fins a temperatures de 1 000°C la fusió d’alguna substància cas…
Territori del Nord
Divisió administrativa
Estat d’Austràlia.
La capital és Darwin La regió del N és formada per planes costaneres que alternen amb altiplans Terra d’Arnhem i les illes que voregen la costa, amb clima humit i càlid la vegetació és formada per boscs i sabanes s’hi localitzen els principals rius Roper, South Alligator, Daly i Victòria La regió central té una vegetació d’estepa i sabana Barkly Tableland A l’W, es troba el desert de Tanami A la regió meridional, seca i àrida, alternen les serralades Macdonnell Ranges i les depressions Simpson Desert, amb predomini de conques endorreiques centrades en la depressió del llac Eyre la vegetació…
Tasmània
L’illa de Tasmània, al sud-est d’Austràlia
© Corel Professional Photos
Illa
Divisió administrativa
Illa i estat del SE d’Austràlia.
La capital és Hobart Les seves costes són mot retallades Formada per un altiplà central 1 545 m al Cradle, abundant en llacs, les planes es limiten a les valls dels rius Derwent, Tamar i certes àrees costaneres El clima és oceànic temperat, amb pluges abundants, sobretot a l’W El bosc cobreix gairebé tota l’illa, i és explotat per a fusta i per a l’obtenció de pasta de paper i paper Burnie, Devonport, Wesley Vale Poc poblada 7 h/km 2 est 1993, el 55% de la població s’agrupa a la capital i a Launceston Els conreus ocupen dues cinquenes parts de la superfície cereals, horticultura i fruita…
metall dur
Tecnologia
Nom genèric dels aliatges de carburs metàl·lics, especialment del carbur de tungstè, emprats en la construcció d’eines de tall.
Territoris del Nord-oest

Cascades del riu Athabaska, als Territoris del Nord-oest
© Corel / Fototeca.cat
Divisió administrativa
Territori del Canadà, entre la badia de Hudson, a l’E, i el territori del Yukon, a l’W, que comprèn més d’1/3 de la superfície total del país.
La capital és Yellowknife S’estén al N fins bastant més enllà del cercle polar àrtic, i comprèn nombroses illes, entre les quals destaca la de Terra de Baffin Un gran altiplà interior cobreix una bona part dels districtes de Franklin i Keewatin, mentre que a la part occidental s’obre la vall del Mackenzie entre les muntanyes de Horn i Franklin, prolongada per la gran depressió entre el Gran Llac dels Ossos i el de l’Esclau Prop d’aquests llacs i del d’Athabaska hi ha les principals mines d’urani i de radi del món Hom hi explota també mines d’or, argent, coure, plom, tungstè, jaciments de gas…
neodimi
Química
Element químic pertanyent al grup dels lantànids, de color blanc d’argent, que actua amb valència +3.
Fou descobert el 1885 per Carl Auer von Welsbach, juntament amb el praseodimi, per desdoblament del didimi El 1943 F Trombe i F Gaume-Mahn obtingueren el metall sota la forma d’aliatge, reduint el clorur, NdCl 3 , a 900°C, per l’acció del magnesi El neodimi és present en totes les terres cèriques, i després del ceri és el més abundós dels metalls de les terres rares Hom l’extreu fonamentalment de la monazita, com a subproducte de l’extracció del ceri El metall és obtingut amb el 99,8% de puresa, per electròlisi directa del clorur fos, per formació intermèdia d’aliatges amb el coure i el zinc…
mineria
Tecnologia
Conjunt de tècniques emprades en la prospecció, el reconeixement i l’explotació de les mines.
La mineria és una de les activitats humanes més primitives, que es desenvolupà, sobretot, amb la generalització de l’ús dels metalls Els primers treballs miners anaven encaminats cap a l’obtenció de sílex per a la fabricació d’instruments Inicialment hom efectuava les explotacions a cel obert, fins que, a la darreria del Paleolític, hom excavà les primeres galeries subterrànies tot seguint les vetes dels minerals Les restes més antigues d’activitats mineres daten del 2600 aC i pertanyen a una mina de coure localitzada a la península del Sinaí Les tècniques mineres avançaren ràpidament amb el…
Trás-os-Montes
Divisió administrativa
Antiga regió de Portugal, la més oriental (NE) i una de les més pobres.
Comprèn els districtes de Vila Real i Bragança i una part dels veïns, i ocupa uns 12000 km 2 Morfològicament forma part del massís Galaic, bombat durant el plegament huronià És un peneplà on dominen els materials eruptius, de 900-1000 m d’alt, amb bombaments poc destacats, com les serres de Marão 1414 m d’alt, d’orientació NNE-SSW, darrere la qual els portuguesos del litoral situaven la regió dura de Trás-os-Montes L’extrem E, bé que semblant peneplà de 850-600 m d’alt, s’integra més aviat dins la Meseta hispànica, amb materials paleozoics de plegament caledonià o hercinià i de relleus més…
São Paulo
Divisió administrativa
Estat del Brasil, a la regió del Sud-est, limitat al N per l’estat de Minas Gerais, a l’E per aquest i el de Rio de Janeiro, al S per l’Atlàntic i l’estat de Paranà i a l’W per aquest i el de Mato Grosso (247 898 km2; 28 820 000 h [est 1984]).
La capital és São Paulo Tot el territori pertany a la regió fisiogràfica de l’escut brasiler Això no obstant, es pot dividir en dues regions naturals la del litoral i la de l’interior La regió litoral és una estreta franja entre la costa i les serres de Paranapiacaba, Queimada, do Mar i Mantequeira La regió interior és un altiplà compost per materials paleozoics, inclinat suaument cap al riu Paraná Hidrogràficament, els rius de l’interior pertanyen a la conca del Paraná Tietê, Grande i Paranapanema, excepte el Paraíba, que desemboca directament a l’Atlàntic i que és el camí natural entre São…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina