Resultats de la cerca

Professor d’art a la Universitat Ramon Llull Guanyà el premi Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa 1998 amb la novella Núvolscom 2001, una radical aposta estilística, el premi Marian Vayreda 2012 de prosa narrativa amb el dietari Retrobar l’ànima 2013 i el premi Ciutat de Barcelona de literatura catalana 2023 per El meu amic 2022 Ha publicat també poesia  Com si tinguessis temps 2014,  Ulls al bosc 2019 i L’Estrany 2024, que reuneix els dos llibres anteriors de poesia i l’inèdit i Ara li és igual ser qui és 2024 En collaboració amb altres autors, ha escrit els guions…

Ocell propi de les zones àrides o subdesèrtiques del N d’Àfrica i del SW d’Àsia, als Països Catalans és un divagant excepcional, cada vegada més escàs Fins ara hom disposa només de 10 dades 3 captures a la Catalunya Nord octubre de 1816, 3111837 i final d’octubre de 1849 citades per Companyó, però sense esmentar localitats un exemplar naturalitzat a la collecció de la Universitat de Barcelona, capturat en una localitat del Barcelonès en data no precisada i un altre exemplar naturalitzat a la collecció de l’Ateneu de Maó, caçat a Menorca en data desconeguda, però anterior al 1911 a més, …

L’any 1855 és una data clau per a la història de l’art occidental, ja que la irrupció de l’art realista, cru, de Courbet dins el panorama de l’art idealista francès amb el seu famós pavelló del Réalisme on exposà d’una manera individual els quadres rebutjats pel jurat del Salon parisenc anual, significa la definitiva bifurcació de l’art europeu en dues branques, una oficial i l’altra independent D’altra banda, el 1855 Espanya vivia en ple Bienni Progressista Era un moment de renovació profunda, l’idealisme romàntic ja no responia a les demandes de la societat que volia un art que li parlés un…

Estudià ciències polítiques Collaborador en nombrosos mitjans de comunicació El 9 Nou, Avui, La Marxa, El Temps, Presència, Descobrir Catalunya , entre d’altres La seva obra, centrada en la narrativa de ficció, projecta una visió del món molt personal, bé que conté referències a temes contemporanis, com la desaparició del món rural tradicional o les ideologies polítiques Començà a publicar l’any 2001 amb el volum de narracions La flor blanca de l’estramoni i la narració juvenil Operació gàbies buides amb Jordi Martí Feixas Aquest any guanyà també el premi Recull-Rafael Cornellà de retrat…

Nascuda en una família d’intellectuals i científics olotins, és filla del farmacèutic i botànic Antoni de Bolòs i Vayreda  i germana del botànic Oriol de Bolòs Es llicencià en història a la Universitat de Barcelona 1953 i es doctorà a Madrid el 1966 amb una tesi que fou publicada, en les seves parts fonamentals, a  La comarca de Olot Estudio de geografía regional 1978  Fou professora de geografia física a la Universitat de Barcelona des de l’any 1964 i catedràtica —la primera d’aquesta especialitat a una universitat de l’Estat espanyol— des del 1981 fins a la seva jubilació 1991 El 1969…

De 14 anys a 22 treballà al taller d’estatuària religiosa dels germans Vayreda A Olot, amb el mestre Josep Berga i Boix, adquirí un domini depurat del dibuix i de la tècnica de l’escultura, amb el qual, posat al servei de la seva inspiració i del seu geni, creà un art personalíssim ple de vida i de força expressiva La seva obra marcà una fita en l’evolució artística del país, en una època de decadentisme escultòric acusat Cursà estudis a París i a Roma fins el 1893 El 1894 tornà a París a emprendre la vida professional fins que el 1906 s’establí a Madrid, on bastí conjunts…

És autor d’ Heu vist en Tarra , guanyadora del premi Just M Casero 1982, que es publicà el 1983 a Susqueda i altres narracions Després seguiren Dies irae Els dies de la ira 1986,  Assassinat a la Missa del Gall 1986, El secret de l’arxiu 1990, premi Marià Vayreda de narrativa 1989, A tant la peça 1989, Diari de les revelacions 1994, premi la Vall d’Albaida de narrativa eròtica 1993, El complot dels pinzells 1999, Un bon dia per matar, un bon dia per morir 2000,  El secret del cardenal 2005, thriller religiós que presenta la sobtada mort de l’arquebisbe de Barcelona, Morts de…

Alumne de les acadèmies Martínez i Altés i Joan Baixas, estudià també a l’escola d’Art Galí Se n'anà a París 1911, amb Francesc Vayreda, Domènec Carles i Esteve Monegal Sojornà allí uns quants anys, fins que se sentí atret per una pintura sensible i vitalista Regí, a Barcelona, una acadèmia privada de Belles Arts 1916-17, hereva, en certa manera de l’acadèmia Galí Dotat per a interpretar el paisatge, s’installà a Olot, i fou un dels màxims representants de la nova escola olotina Pintor naturalista, donà ambients amables i sensuals als seus quadres Membre de Les Arts i els…

Amb la normativa de Museus del 1990 de la Generalitat de Catalunya, el museu fou reintegrat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, bé que mantenint l’emplaçament i l’autonomia És format per una collecció extensa i força completa de la pintura i l’escultura catalanes dels s XIX i XX, des dels neoclàssics, com Flaugier i Mayol, fins als contemporanis consagrats, com Gargallo, González, Miró, Dalí i A Tàpies Destaquen les colleccions de pintura realista, amb obres de Martí i Alsina, Vayreda i l’escola d’Olot, Urgell, Simó Gómez, Gimeno, Graner, Baixeras, Roig i Soler, Meifrèn i l’…

La presidència de Francesc Xavier Tobella, que durà dos mesos, i de Josep Fiter, que hi renuncià, donaren pas a Ramon Arabia, que presidí l’entitat fins el 1881, el qual s’esforçà a agermanar l’excursionisme català amb les entitats alpinistes estrangeres Els membres d’aquesta nova associació pretenien impulsar l’excursionisme amb un esperit més contemplatiu de la naturalesa i fomentar alhora la investigació i l’estudi de les ciències naturals Edità el Butlletí , de caràcter mensual, on iniciaren llur obra literària Carles Bosch de la Trinxeria, Artur Osona, Cels Gomis, Jaume Massó i Torrents…