Resultats de la cerca

Considerat per la primitiva Església com l’ideal del qui ha atès perfectament el Crist, el màrtir fou venerat com a sant els no màrtirs no ho foren abans del s IV, i el martiri fou posat en relació especial amb l’eucaristia Hom envoltà d’una veneració especial tot allò que es relacionava amb el màrtir el sepulcre martyrium, les relíquies i l’aniversari del martiri, anomenat dies natalis

Excomunicà el monofisita Eutiques i n'informà el papa Lleó I, el qual respongué amb el famós Tomus ad Flavianum Al sínode conegut com a lladronici d'Efes Flavià fou deposat per l’emperador Teodosi II per instigació de Diòscor d’Alexandria, i morí camí de l’exili El concili de Calcedònia el rehabilità És venerat com a sant La seva festa se celebra el 18 de febrer

Després d’haver-se format a la Gran Bretanya, lluità a la guerra sinojaponesa 1894-95 Nomenat comandant de la flota japonesa, intervingué en la guerra russojaponesa 1904-05, on dirigí el bloqueig de PortArthur, del qual aconseguí la capitulació, i derrotà la flota russa a la batalla de Tsushima, que precipità la fi de la guerra Gaudí d’una gran popularitat i fou venerat com a heroi nacional

El seu nom complert en grec és Διδαχή τῶν δὡδεκα ἀποστόλϖν ‘Doctrina dels dotze Apòstols’ Especialment venerat per l’Església primitiva, serví de model com a primer esquema d’ordenació eclesial Conté la doctrina més elemental d’ordre pràctic, litúrgic i moral requerida per a la iniciació cristiana D’autor desconegut, hom el creu redactat probablement a Síria o a Palestina per un doctor cristià provinent del judaisme

Bisbe d’Efes 1437, assistí, acompanyant l’emperador Joan VIII Paleòleg, al concili de Florència 1438-39, on fou el capdavanter de l’oposició a la unió amb Roma i no en signà el decret Visqué a Constantinoble els darrers anys de la seva vida És autor de molts tractats teològics, d’obres ascètiques i litúrgiques i de poesies És venerat com a sant per l’Església ortodoxa

L’any 978, en temps de l’abat Guidiscle, els monjos de Ripoll varen endur-se al seu monestir les relíquies del suposat màrtir sant Eudald, que era venerat a Ax dels Termes Arieja, lloc on, segons la tradició, devia ésser martiritzat per ordre d’Àtila El segle XI algunes d’aquestes relíquies foren traslladades a la primitiva església de Santa Maria de Sorba, propietat de Ripoll, segons una inscripció que hi aparegué al moment de les darreres excavacions, cosa que ha fet crear unes hipòtesis un xic fantasioses sobre un suposat martyrium de sant Eudald en aquest lloc En realitat…

Lloc venerat pels cristians per múltiples records de Jesús Betània, al peu de la muntanya, on posà a casa de Llàtzer Betfagé, on fou aclamat per la multitud lloc on plorà, a les envistes de la ciutat Getsemaní, a la falda occidental, on pregà i fou pres lloc també de l’Ascensió, al cim, segons la tradició, ha estat cobert de santuaris en cadascun d’aquests llocs, a partir del s IV, reedificats successivament

Fill de Júpiter i de Juno i espòs de Venus, fou identificat amb Hefest És incert l’origen del seu culte, i diverses llegendes atribueixen a Ròmul la fundació del seu primer temple Honorat com a potència temible i invocat com a protector contra els incendis, li eren dedicades unes festes, les Vulcanals Déu principal d’Òstia i protector de Perusa, fou venerat també per altres pobles, entre els quals el dels gals

Noble català, abans d’ésser abat havia estudiat a Ripoll Ell i el seu germà, Bernat de Sant Vicenç, prohom de la cort del comte de Barcelona, abandonaren el país per fer-se monjos al monestir de Fleury, on era venerat sant Benet, al qual oferiren un evangeliari d’argent amb uns dístics dedicatoris Joan és autor d’una carta i d’un poema adreçats a l’abat i bisbe Oliba de Vic

Protector dels navegants, fou adorat primerament a Tir, però el seu culte s’estengué i penetrà també a Israel tingué un temple a Samària, la qual cosa provocà la reacció del profeta Elies Venerat a Cartago i a Tartessos, els romans l’identificaren amb Hèrcules Hercules Gaditanus i cregueren que, com a tal, havia posat les dues columnes als extrems que l’estret de Gibraltar separa i que constituïen el límit per als navegants