Resultats de la cerca
Es mostren 1780 resultats
Ricard Rubio i Vives

Ricard Rubio i Vives
© DKV Joventut de Badalona
Basquetbol
Jugador de basquetbol, més conegut per Ricky Rubio.
Inicià la trajectòria com a jugador al club de la seva ciutat La temporada 2002-03 passà a formar part del Club Joventut de Badalona , amb el qual guanyà diversos campionats en les categories infantils i juvenils i els campionats d’Espanya i de Catalunya la temporada 2003-04, de la qual resultà proclamat màxim encistellador i jugador més valuós Al final de la temporada 2005-06, debutà al primer equip del Club Joventut de Badalona, i el 2006-07 signà el seu primer contracte professional i participà en l’Eurolliga La temporada següent 2007-08 guanyà la Copa del Rei i la Lliga Catalana que també…
,
Miquel Vives i Guioret
Història
Judaisme
Convers judaïtzant el nom jueu del qual era Yosef Abenfaram.
Era fill de Salvador Vives i Valeriola mort abans del 1500 i de Castellana Guioret, judaïtzant, a casa dels quals funcionava una sinagoga, de la qual Miquel era rabí Descoberta aquesta pels inquisidors i sorpresos mare i fill en plena funció religiosa, foren processats, relaxats i cremats Al lloc de la casa fou erigida una església pels inquisidors Miquel era casat amb Castellana Marc, també judaïtzant, de nom jueu Ester Ciunta Fou un dels processos més famosos de València —la descripció de la sinagoga, segons informe dels inquisidors, fou recollida per l’humanista barceloní Pere…
Amadeu Vives i Roig
Música
Compositor, empresari i director català.
Vida Era el petit d’una família de catorze fills i inicià la seva formació musical a Esparreguera El 1881 la família es traslladà a Barcelona i Amadeu ingressà a la capella de música de Santa Anna, llavors sota el magisteri de J Ribera, amb qui estudià piano, harmonia i composició A més, cantava al cor infantil del Gran Teatre del Liceu Tocà al cafè Colom -on feu amistat amb F Cambó i amb P Coromines- i al Pelayo, on vers el 1889 conegué Ll Millet Exercí també com a mestre de capella de les religioses de Nostra Senyora de Loreto Vives i Millet fundaren l’Orfeó Català, entitat per…
Rafael Vives i Comas
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Entrà a l’Escola Pia de Mataró a dinou anys, començà el noviciat l’11 d’abril de 1848 i professà el primer d’abril de 1850 Féu estudis eclesiàstics entre Moià i Barcelona Impartí les assignatures de llatí, geografia, retòrica, filosofia i ciències naturals als collegis de Mataró 1856-65, Terrassa, Igualada i Sabadell El 1965 es convertí en tutor dels seus nebots Joaquim i Josep després Josep Calassanç Vives i Tutó quan perderen el pare, i els acollí com a fàmuls al collegi de Santa Anna de Mataró, on estudiaren llatí, i després ingressaren a l’orde dels frares caputxins…
José Manuel Vives Bella

L'atleta Manuel Vives a l'arribada d'una cursa pel campionat de Catalunya de 100 mts en la que es proclamaria guanyador (1936)
Ramon Claret / Joan Bert / © Generalitat de Catalunya. Arxiu Nacional de Catalunya / EuropeanaPhotography / CC BY-NC-ND
Atletisme
Atleta especialitzat en les curses de mig fons.
Competí a les files del Futbol Club Barcelona i el Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió d’Espanya dels 800 m 1930, 1931 i de Catalunya dels 800 m 1930, els relleus 4 × 400 m 1935 i els 400 m 1936 També fou subcampió català dels 1500 m 1931
Joan Benejam i Vives
Educació
Comunicació
Literatura catalana
Pedagog, periodista i escriptor.
Vida i obra Figura de referència dins la pedagogia espanyola del darrer terç del segle XIX, la seva obra periodística i literària participava de l’ideari regeneracionista i de la voluntat educadora presents a tota la seva extensa producció Estudià magisteri a Barcelona fou mestre a Blanes 1866-68 i a Ciutadella 1869-1912 Propugnà l’ensenyament pràctic i actiu i fou el primer a organitzar a Menorca l’ensenyament graduat És autor de nombrosos llibres escolars, participà en el Congrés de Pedagogia de Barcelona 1888 i publicà les revistes La Alegría de la Escuela , Alma de Maestro i la infantil…
,
Vicent Vives i Liern
Historiografia catalana
Arxiver, erudit i advocat.
Doctor en dret i filosofia i lletres per la Universitat de València, substituí el seu pare, Francesc Vives i Julià, en el càrrec d’arxiver de l’Ajuntament de València, plaça que obtingué en propietat el 1888 Expert paleògraf, dugué a terme l’ordenació de l’arxiu municipal Fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, director numerari del Centre de Cultura Valenciana i membre de la Comissió Provincial de Monuments de València Entre les seves obres, cal destacar Memoria de los trabajos realizados por el Archivo…
Francesc Almela i Vives
Periodisme
Literatura catalana
Historiografia catalana
Erudit, periodista i escriptor.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i s’especialitzà en ciències històriques Fou un dels escriptors i intellectuals més actius del País Valencià durant les dècades del 1920 i el 1930 president de la secció valenciana de Nostra Parla 1921, organisme que impulsava la unitat de la llengua en les diferents terres de parla catalana vicepresident de l’Agrupació Nacionalista Escolar un dels fundadors de Taula de Lletres Valencianes 1927 i director dels tres darrers números de la revista, una de les publicacions culturals valencianes més importants de la preguerra…
, ,
Joan Vives i Llull
Pintura
Pintor.
Format a l’illa i, especialment, amb Hermenegild Anglada i Camarasa a Pollença, formà part allà de l’escola pollencina Conreà un impressionisme clar, basat en el paisatge menorquí —a part el de Pollença—, que exposà sovint a l’illa, bé que de vegades concorregué també a d’altres exposicions Primera Exposición Española de Bellas Artes, Salamanca 1944 És el pintor menorquí més destacat del seu temps El 1976 Menorca li dedicà una important exposició-homenatge, a la Caixa d’Estalvis des Castell El seu fill Josep Vives i Campomar Maó 1940, format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona…
Salvador Vives i Casajuana
Psiquiatria
Psiquiatre.
Estudià a Barcelona i completà estudis a París Deixeble de DMartí i Julià El 1920 fou comissionat per la Mancomunitat de Catalunya per a informar sobre l’avanç de les tècniques psiquiàtriques a França, Bèlgica i Itàlia Fou director tècnic dels serveis psiquiàtrics de Catalunya 1936-39, secretari general del Novè Congrés de Metges de Llengua Catalana, director dels hospitals psiquiàtrics de Sant Boi de Llobregat i de Salt i vicepresident del Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya i de la Societat de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona Entre les seves obres cal consignar El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina