Resultats de la cerca

Vida i obra Matriculat com a mercader de la ciutat de Barcelona 1692 Fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 serví Carles II com a ajudant de tresorer i s’ocupà també de l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaren contra França Gràcies a la influència reial aconseguí ser elegit conseller quart de Barcelona el 1699 Serví després la dinastia borbònica i intervingué eficaçment en el repartiment del donatiu de les Corts del Principat del 1701 En els seus escrits de geografia i economia aspirà a un perfeccionament de la gestió financera dels organismes…

Per bé que les corts ja havien votat la república federal, l’oposició del govern Pi i Margall a realitzar la federació “des de baix” impulsà els sectors federals “intransigents” a llançar-se a la proclamació dels cantons federals, com a cop de força que obligaria el poder a acceptar el fet consumat La insurrecció fou iniciada el 12 de juliol a Cartagena i s’estengué per tota la costa meridional mediterrània, on predominava el federalisme Pi i Margall dimití i fou substituït per Salmerón 18 de juliol a la presidència del poder executiu de la República, fet que donà lloc a una…

Elaborà un programa de caràcter socialitzant, i el 1932 assolí el poder Encapçalat successivament per De Valera 1926-59, Sean Lemass 1959-66, Jack Lynch 1966-79, Charles J Haughey 1979-92,  Albert Reynolds  1992-94, Bertie Ahern  1994-2008, Brian Cowen 2008-11 i, des del 2011, per Micheál Martin, fou el partit més votat des del 1932 fins al 1982, en què fou reemplaçat en el poder per una coalició de laboristes i el Fine Gael Arran de les eleccions del 1987 tornà al govern, però el 1994 Albert Reynolds, que havia succeït Haughey el 1992, hagué de cedir de nou el poder al Fine…

El fins a l’agost ministre de Defensa d’Angola, João Lourenço, es va convertir en president del país en ser el cap del Moviment Popular per l’Alliberament d’Angola MPLA, clar vencedor de les eleccions legislatives © Jim Mattis / US Department of Defense João Lourenço va substituir en la presidència José Eduardo dos Santos, un dels estadistes africans que duia més temps en el poder, 38 anys des del 1979 Lourenço, de 63 anys, va ser el cap de llista del Moviment Popular per a l’Alliberament d’Angola MPLA, clar vencedor de les eleccions legislatives celebrades a l’agost, en les quals va obtenir…

Llicenciat en dret per la Universitat Oberta de Catalunya i màster en història econòmica per la Universitat de Barcelona, amplià estudis en polítiques públiques per al desenvolupament econòmic a la Harvard Kennedy School of Government Ha treballat en un despatx d’advocats especialitzat en assessorament a empreses i a administracions públiques Militant de les Joventuts d’ Esquerra Republicana de Catalunya  des del 1998, en fou portaveu nacional del 2003 al 2007 Membre de l’executiva d’ERC del 2003 al 2010 i des del 2015, fou regidor de l’Ajuntament de Pineda de Mar 2011-18 i diputat al…

Cursà història, estudis que no acabà, i de molt jove s’involucrà en política Ingressà a la Lega Nord , partit del qual el 1998 esdevingué secretari a Milà, i el 1999 fou nomenat director de Radio Padania Libera, l’emissora de la formació, on començà a ser conegut per l’agressivitat del seu llenguatge, que els seus rivals polítics qualificaren de demagògic i xenòfob Diputat al Parlament Europeu 2004, fou regidor a l’Ajuntament de Milà i el 2008 fou elegit diputat al Parlament italià, on destacà pels seus allegats contra la immigració El desembre del 2013 fou elegit secretari federal de la Lega…

El nom significa ‘endavant’ en hebreu Fou creat al novembre del 2005 per Ariel Sharon arran del seu projecte de retirada unilateral de Gaza, al qual s’oposaven la major part dels militants del seu propi partit, el Likud , del qual Kadima fou una escissió Bé que la major part dels membres del nou partit procedien del Likud, hi ingressaren també afiliats d’altres formacions, com ara el líder laborista Shimon Peres A conseqüència de l’accident vascular cerebral que va deixar Sharon incapacitat gener de 2006, el lideratge fou assumit per Ehud Olmert , que encapçalà la llista de Kadima en les…

El nom prové del crit d’ànim de l’afició del club de futbol Milan AC, del qual és propietari Berlusconi En les eleccions del març del mateix any, la coalició de dreta Polo delle Libertà, que incloïa, a més de Forza Italia, la Lega Nord i l’ Alleanza Nazionale , portà Berlusconi a ocupar el càrrec de primer ministre, del qual dimití al desembre per acusacions de corrupció Partit italià més votat en les eleccions al Parlament Europeu del 1999, en les eleccions generals del 2001 es destacà clarament per davant dels altres dos socis de coalició ara amb el nom de Casa delle Libertà,…

El 1977 entrà en política com a militant del Partit Socialista Popular català i el 1980, després d’haver format part de les Joventuts Socialistes, ingressà al PSC Començà la seva activitat institucional com a regidor de l’Ajuntament de Cornellà el 1987, on treballà conjuntament amb Josep Montilla El 1991 passà a treballar al gabinet de la presidència del govern espanyol, aleshores encapçalat per Felipe González , i ocupà els càrrecs de director del Departament d’Anàlisi i sotsdirector del mateix gabinet Coincidint amb la victòria del PP en les eleccions generals del 1996 fou diputat al…

Fill de Pierre Trudeau , primer ministre del Canadà 1968-79 i 1980-84 Graduat en llengua i literatura angleses a la Universitat McGill 1994 i en magisteri a la Universitat de la Colúmbia Britànica 1998, treballà en un centre d’ensenyament a Vancouver fins el 2002, any que inicià estudis d’enginyeria a la Universitat de Mont-real, que no acabà Treballà també en mitjans de comunicació i fou membre del consell d’administració de Katimavik 2002-06, organització de voluntariat juvenil fundada pel seu pare El 2008 guanyà pel Partit Liberal l’escó al Parlament, renovat el 2011 Líder del Partit…