Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
banana

Bananes
© Fototeca.cat - Corel
Botànica
Agronomia
Fruit en baia oblonga i arquejada del bananer, de pell gruixuda i de polpa farinosa, molt rica en sucre (19-25%), però pobra en sodi, mancada de llavors i comestible.
Les bananes, també anomenades, bé que impròpiament, plàtans, solen ésser recollectades encara verdes en madurar esdevenen grogues, clapades de marró D’un valor alimentari molt elevat, hom les consum crues, fregides o cuinades Hom n'obté, a més, farines i el vi de bananes La producció i comercialització de la banana Des del principi de la dècada de 1960 la producció mundial de bananes s'ha quadruplicat, i l'any 2011 es comptabilitzaren 145443115 tones segons dades de la FAO Els principals països productors, al principi del període esmentat, eren Uganda 3700000 t, el Brasil 2823040 t, l'Equador…
La Refineria de sucre de Badalona
Roget, Fontrodona i Castelló Roget, Fontrodona i Castelló va ser la primera gran refineria de sucre de Catalunya S’installà a Badalona el 1865, prop de l’estació de ferrocarril L’edifici central de la fàbrica tenia 50 m de façana, 30 d’amplada i cinc pisos d’alçada Dos edificis veïns de menors proporcions eren ocupats pel magatzem del sucre brut, que arribava del port de Barcelona, i pel laboratori i les oficines, respectivament vegeu “Diari de Barcelona”, febrer del 1868, pàg 1 373 i següents L’energia era el vapor, amb dues màquines i calderes de 50 cavalls de força cadascuna, més una…
melrosat
Farmàcia
Melit preparat amb un extret o una infusió de pètals de roses, bullit fins a adquirir consistència de xarop.
Conté aproximadament el 50% de mel Ha estat emprat com a correctiu i, en medicina popular, com a astringent, però actualment és en desús
poncem
Alimentació
Botànica
Fruit del poncemer, semblant a la llimona, conreat per obtenir-ne l’essència o per preparar-ne el xarop.
marshmallow
Alimentació
Xarop elaborat amb una mescla del decuit i de la infusió de les arrels i les fulles del malví.
punt de bola
Gastronomia
Punt de cocció d’un xarop entre 120 i 130 °C, en què el xarop agafa forma de bola quan s’agafa, amb els dits, d’una cullera que s’ha submergit en un recipient amb aigua freda o amb aigua amb gel.
Segons la consistència més tova o més dura de la bola, el punt de bola es divideix en punt de bola fluix la bola és de consistència tova i s’aixafa fàcilment amb els dits i punt de bola fort la bola és compacta i costa d’aixafar amb els dits Algunes fonts estableixen també un estadi intermedi el punt de bola mitjà
Lingüística 2015
Lingüística i sociolingüística
En els tres grans territoris el 90,8% de la població entenia la llengua catalana, el 64,3% declarava saber-la parlar, el 70,5% manifestava saber-la llegir i el 46,1% afirmava que la sabia escriure © Fototecacat / Dmitry Shirmosoz / Dreamstimecom El 2015 es va disposar de les dades definitives del cens del 2011 sobre la situació sociolingüística del català, en concret, sobre la competència lingüística a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i, per primer cop, la Franja, encara que amb un tractament sensiblement diferent de la resta de territoris En termes generals, en els tres grans…
melca dolça
Botànica
Agronomia
Varietat de melca, de la família de les gramínies, de tija gruixuda que proporciona un xarop sucrós, d’ús culinari.
És també una bona farratgera
La família Uriach i el farmacèutic Alomar
Joan Uriach, associat amb el farmacèutic Joaquim Alomar, creà una empresa dedicada a la fabricació i distribució de productes farmacèutics Joan Uriach i Feliu va néixer a Sant Andreu de Palomar, prop de Barcelona El seu pare, Joan Uriach i Prats, hi tenia un molí, on treballava, ajudat pel seu fill gran, Josep Com un de tants fills cabalers, Joan Uriach hagué de buscar feina fora de casa i en trobà com a dependent d’una adrogueria de Barcelona al núm 6 del passeig del Born, arran de Santa Maria del Mar, propietat de Rafael Vilaclara i Euras Com ja s’ha comentat, una adrogueria venia productes…
peppermint
Begudes destil·lades
Beguda espirituosa constituïda per 2 g d’essència de menta piperita dissolta en 500 g d’alcohol i 500 g de xarop de sucre.