Joan Uriach, associat amb el farmacèutic Joaquim Alomar, creà una empresa dedicada a la fabricació i distribució de productes farmacèutics.
Joan Uriach i Feliu va néixer a Sant Andreu de Palomar, prop de Barcelona. El seu pare, Joan Uriach i Prats, hi tenia un molí, on treballava, ajudat pel seu fill gran, Josep. Com un de tants fills cabalers, Joan Uriach hagué de buscar feina fora de casa i en trobà com a dependent d’una adrogueria de Barcelona al núm. 6 del passeig del Born, arran de Santa Maria del Mar, propietat de Rafael Vilaclara i Euras.
Com ja s’ha comentat, una adrogueria venia productes químics, farmacèutics i alimentaris de tota mena. Era una activitat comercial pura, d’intermediació, de venda d’uns productes fabricats per tercers.
L’any 1860 el dependent Joan Uriach es va fer càrrec del negoci en un canvi molt tradicional. Feia anys que hi treballava i en devia conèixer les possibilitats.
Joan Uriach va fer dues coses, que resultaren transcendents: amplià el negoci i buscà un soci tècnic. Realitzà l’ampliació abandonant el vell local del passeig del Born i llogant la meitat del que eren els baixos del Palau Dalmases, al carrer de Montcada. El soci va ser el llicenciat en farmàcia, Joaquim Alomar i Font.
La seva associació amb Joaquim Alomar és del 1872. Joan Uriach, un home sense estudis, considerà convenient associar-se amb un que en tenia, amb l’objectiu de crear una producció pròpia. Aquesta associació suposa el pas de l’activitat comercial a la industrial. El sector escollit fou estrictament el de productes farmacèutics. La producció pròpia no havia d’excloure la representació d’altres medicaments, sobretot aquells que eren de procedència estrangera.
La nova societat prengué el nom d’Alomar i Uriach, tot i que inicialment consta que era Uriach i Alomar. El canvi es pot atribuir a l’aparició de les primeres especialitats farmacèutiques de l’empresa, que porten el nom del farmacèutic, el qual donava la garantia professional: el licor de brea Alomar, el pectoral balsàmic Alomar, el xarop de quitrà, l’oli de fetge de bacallà. No es tractava de fórmules innovadores, sinó dels productes més coneguts i de més demanda, la fabricació dels quals era a l’abast de qualsevol químic o farmacèutic. Però feia falta saber-los vendre, en un ambient de forta competència.
Etiqueta.
Durant tot aquest final del segle XIX, la casa Alomar i Uriach es desenvoluparà gràcies a la representació d’especialitats farmacèutiques estrangeres i productes forasters: aigua mineral de Vichy o de Loeches, Licor del Polo de Orive (dentifrici), extracte de carn de Liebig, xarop alemany de Green, píndoles de Brandeth, pomada Viuda Famier, emplastres d’Allcock, etc. Es presenten més com a empresa comercial que com a industrial, és a dir, com a dipòsit general d’especialitats farmacèutiques del país i de l’estranger.
Aquesta força comercial és la que donà continuïtat a l’empresa. El magatzem de drogues per a farmàcies i indústries es va especialitzar en vendes al major, especialment a establiments hospitalaris o a cases de beneficiència. Utilitzen ja aleshores l’any 1838 com el de la fundació del seu establiment quan en realitat és aquest l’any en què el seu fundador començà a treballar al servei d’un adroguer.
Dintre de la dècada dels anys vuitanta incorporaren al seu catàleg els productes veterinaris i d’alimentació per a bestiar domèstic.
Anunci de drogues i productes químics de la casa Uriach a Guía de Barcelona y sus alrededores, 1895.
El mes d’octubre del 1899, el magatzem de drogues d’Alomar i Uriach va sortir als diaris, desgraciadament, a conseqüència d’un incendi en els baixos del Palau Dalmases, en el qual van morir dos dels dependents de la casa i un tercer quedà greument ferit.
El farmacèutic Joaquim Alomar morí l’any 1890. L’empresa estava ja prou engegada i prestigiada de manera que no fou substituït i es creà aleshores J. Uriach i Companyia, que confirmava el paper predominant del fundador en la gestió i la direcció de l’empresa.
Joan Uriach es casà amb la seva cosina Josefina Uriach i Vallés. Van tenir onze fills, però només quatre sobrevisqueren: tres nois –Joaquim, Francesc, Trinitat– i una noia –Carme–. El tradicional esperit de la menestralia barcelonina portà el pare a planificar el futur i la feina dels seus fills mascles, ja que en el cas de la filla només s’havia de preocupar de buscar-li un marit. En aquest cas la planificació funcionà perfectament i és una prova de la política i l’estratègia empresarial del pare, com també de la bona voluntat dels fills.
L’hereu –Joaquim– es va integrar al negoci des del primer moment. Res d’estudis, però en canvi molta experiència de taulell i de magatzem. Havia de seguir el camí que havia fet el seu pare. El fill segon, Francesc, estudià farmàcia. La seva missió seria dirigir un laboratori farmacèutic seriós que permetés desenvolupar les especialitats pròpies. El tercer, Trinitat, també estudiaria farmàcia i es dedicaria a les relacions exteriors: aconseguir i mantenir les millors representacions de productes estrangers.
Anunci a Libro de Oro del Comercio y de la Industria, 1921. Uriach i Cia potencià les activitats del laboratori farmacèutic al principi del segle XX.
L’organigrama familiar va rutllar molt bé amb aquesta distribució de funcions. Tots tres germans eren gerents de l’empresa, però el qui decidia finalment era l’hereu, una persona de la qual es deia que era capaç de conèixer un coix encara que estigués assegut. Era un comerciant nat. Francesc Uriach organitzà el laboratori de l’empresa (1898), primer a la Barceloneta i després en un gran terreny que compraren a Sant Martí de Provençals. Trinitat Uriach es passà una bona part de la seva vida viatjant i ampliant el catàleg de representacions de productes exteriors, inclosos els nord-americans.
El fundador, Joan Uriach i Feliu, morí el 15 de juliol de 1907. La seva esquela en el Diari de Barcelona anava redactada en català, un fet encara poc habitual en aquella època.
El 1919, J. Uriach i Companyia, Societat en Comandita, inaugurà la nova seu social en un edifici de propietat al núm. 49 del carrer de Bruc, abandonant el vell local del carrer de Montcada.
La societat es convertí en anònima el 26 de desembre de 1926, però mantenint totalment el caràcter familiar en el seu accionariat. L’empresa comptava aleshores amb una plantilla de 125 persones, entre les quals hi havia un químic, 4 farmacèutics i 10 venedors.
Amb l’esclat de la guerra civil, el 1936, l’empresa fou col·lectivitzada, però el personal nomenà director Joan Uriach i Tey, que pertanyia a la tercera generació familiar. Va ser aquest, un cop acabat el conflicte i recuperat el patrimoni familiar, el qui decidí de potenciar les activitats del laboratori farmacèutic i de deixar en segon rengle l’adrogueria a l’engròs que havia estat la força de l’empresa i la part més important de les seves vendes.
En començar la darrera dècada del segle XX, J. Uriach i Companyia es manté en plena expansió com a indústria farmacèutica en mans de la quarta i cinquena generació de la família.
Bibliografia
- Uriach 1838-1988.150 anys, Barcelona 1888.