Resultats de la cerca
Es mostren 829 resultats
houthi
Islamisme
Membre de la milícia xiïta del Iemen Ansar Al·lah (‘militants de Déu’).
El nom en plural designa també informalment l’organització i prové del seu fundador, Ḥusayn Badr al-Dīn al-Ḥūṯī, el qual la dècada de 1990 impulsà a través de la seva organització la tradició del zaidisme per tal de fer front al que considerava creixent predomini dels sunnites i a l’amenaça que això suposaria per a la comunitat xiïta del Iemen Després de la unificació del país 1990 i del període relativament permissiu dels anys següents, els xiïtes intentaren guanyar força en el nou estat, però la repressió del president ʿAlī ʿAbd Allāh Ṣāliḥ afavorí l’hegemonia dels sectors més radicals…
Larsa
Ciutat antiga
Antiga ciutat de la Babilònia meridional, corresponent a l’actual Senkere, al S de l’Iraq.
Existent ja al IV millenni aC, fou capital d’un regne que, amb el d’Isin, tingué un gran poder a la Mesopotàmia meridional entre els anys 1960-1735 aC Caigué després sota el domini de la dinastia babilònica d’Hammurabi Tenia un temple important dedicat al déu Shamash
Turquia

Estat
Estat de l’Àsia i part d’Europa, que comprèn la península d’Anatòlia, o Àsia Menor, una gran part de l’Armènia històrica, una petita part de Mesopotàmia i una fracció de la Tràcia, a la part europea; limita al N amb la mar Negra, a l’E amb Geòrgia, Armènia i l’Iran, al S amb l’Iraq, Síria i la mar Mediterrània i a l’W amb Grècia i al NW amb Bulgària, entre la Turquia europea i l’asiàtica hi ha la mar de Màrmara, amb els estrets del Bòsfor i dels Dardanels; la capital és Ankara.
La geografia física El relleu Vista de l’Ararat en primer terme, el monestir armeni de Khor Virap, situat prop de la frontera entre Turquia i Armènia Arian Zwegers CC BY 20 L’estructura d’Anatòlia és la d’un altiplà amb una altitud mitjana de 1132 m, clapat de conques lacustres i de volcans És una regió muntanyosa que essencialment pertany al sistema plegat alpí, encara que gairebé totalment peneplanat segons les fases orogèniques principals i aixecat en bloc per moviments de conjunt continuats fins a dates ben recents Geològicament s’hi troben roques de gairebé totes les edats, des de les…
Central Intelligence Agency
Política
Militar
Organisme d’espionatge i contraespionatge del govern dels EUA, creat el 1947 per la Llei de seguretat nacional, i dependent del Consell de Seguretat Nacional, bé que els seus caps tenen contacte directe amb la Casa Blanca.
La CIA durant la guerra freda Autoritzada des del 1948 per a efectuar operacions especials i secretes que poguessin ésser desmentides pel Govern, mobilitza uns 200000 homes, repartits entre les ambaixades de tot el món i el seu centre de Langley Virginia Té el seu precedent més directe en l’Oficina de Serveis Estratègics, servei secret creat durant la Segona Guerra Mundial 1942-45 Bé que n’adoptà l’organització i els mètodes, la CIA nasqué com a conseqüència de la guerra freda i amb l’objectiu de frenar l’avenç del comunisme mundial i la influència soviètica, especialment al Tercer Món Entre…
Les guerres
En aquest mapa s’han marcat els conflictes armats més importants esdevinguts des del final de la Segona Guerra Mundial En cada cas s’esmenta el nom més corrent, juntament amb els anys d’inici i acabament formal de les hostilitats Solament es consignen les guerres pròpiament dites, entre bàndols estructurats i amb una certa entitat reconeguda deixant de banda, per tant, nombrosos fets violents, cops d’estat, guerrilles, terrorismes i revolucions que han marcat aquesta època, malgrat que hagin pogut ocasionar mals seriosos Els períodes indicats són els de més activitat, que en alguns casos…
Arbela
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa
d’Arbela, integrat a la regió autònoma del Kurdistan, al peu del Zagros, Iraq.
Mercat agrícola Antiga ciutat d’Assíria, a l’est de Nínive, famosa perquè prop d’ella, a Gaugamela, tingué lloc la batalla que enfrontà Alexandre el Gran i Darios III 331 aC Fou un important centre cristià siríac
Khorsābād
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Iraq, situada al nord de Nínive i a uns 15 km de Mossul.
Diverses missions arqueològiques hi han descobert els monuments palau reial, habitacions, temples, muralles i un gran nombre d’inscripcions que integraven Dūr-Šarrukīn, vila construïda per Sargon II d’Assíria 721-705 aC i capital traslladada després, per Sennàquerib, a Nínive dels seus dominis Les restes arqueològiques foren destruïdes pel grup gihadista Estat Islàmic al març del 2015
art islàmic
art islàmic La gran mesquita de Còrdova (ss VIII-X)
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat al món islàmic.
El factor bàsic que dóna coherència a aquest art és el religiós i, per extensió, el polític i l’intellectual El manteniment d’unes necessitats religioses fixes provocà la consegüent permanència d’uns esquemes artístics que, bé que poden canviar estilísticament, adopten unes solucions bàsiques que mai no són modificades substancialment Així, en arquitectura, hom troba la mesquita, la madrassa, el palau que, com a conseqüència d’una conformació social jeràrquica, és alhora castell fortificat i villa de luxe, on les diferents dependències són disposades al voltant de patis oberts i els edificis…
Mesolític
Prehistòria
Fase del desenvolupament econòmic de certes societats, en la qual s’efectua la transició de les formes de subsistència paleolítiques a les neolítiques, és a dir, el pas de l’economia depredadora a la de producció d’aliments.
Aquest fenomen només es pogué produir en aquelles zones que oferien recursos naturals permanents, que permetien als grups humans de convertir-se en veritables sedentaris Es donà per primera vegada en un sector del Pròxim Orient i posteriorment en unes altres zones, com per exemple a Mesoamèrica, on eren en estat salvatge tant els cereals com les principals espècies d’herbívors propícies per a ésser domesticades, la qual cosa féu que s’establissin noves relacions entre l’home i el seu entorn, les quals portaren als dos grans descobriments del Neolític, l’agricultura i la ramaderia Les restes…
atemptats de l’onze de març de 2004
Atemptats terroristes comesos l’11 de març de 2004 a Madrid per l’organització islamista al-Qā‘ida, que provocaren 190 morts i uns 1.500 ferits.
Fou considerada l’acció terrorista més gran comesa mai fins aleshores a l’Estat espanyol Els terroristes collocaren motxilles amb explosius en diverses estacions de tren de la capital espanyola Atocha, Santa Eugenia i el Pozo del Tío Raimundo, en hora punta i sense avisar amb antelació L’atemptat tingué lloc tres dies abans de les eleccions generals, cosa que provocà una gran tensió política L’aleshores ministre de l’interior, Ángel Acebes, atribuí l’autoria a ETA, com també ho féu el president espanyol, José María Aznar, atribució que el govern del PP insistí a mantenir malgrat el creixent…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina