Resultats de la cerca
Es mostren 1433 resultats
Sant Joan de Montesquiu (Vallbona de les Monges)
Art romànic
Situació L’església de Sant Joan era la capella del castell de Montesquiu, el qual centrava un poblat medieval avui desaparegut L’actual despoblat de Montesquiu és situat al sud-est de Vallbona de les Monges MLIR Història Aquesta església en els seus orígens era anomenada Sant Joan de Colobrer i així és com apareix esmentada en la referència més antiga d’aquest temple L’any 1164 Ramon de Cervera, amb la seva dona Ponceta i d’altres parents, van posar sota la guàrdia i batllia de Santa Maria de Vallbona i de la granja del Sant Esperit el castell de Colobrer o de…
Sant Miquel de Pinell de Solsonès
Art romànic
Situació Tot i que avui és un dels temples més afectats per davallada demogràfica d’aquesta zona, té culte una vegada al mes, i conserva la categoria parroquial que sempre ha tingut De fet, aquesta davallada s’accentuà amb el decret episcopal de l’1 de juliol de 1909, que decretava la segregació d’una bona part del seu territori parroquial en benefici de la nova parròquia de Sant Climenç Les claus són a la rectoria de Sant Climenç Mapa 329M781 Situació 31TCG675480 Per anar-hi cal agafar el mateix camí indicat per anar al castell Història El 16 d’agost de 1097, el comte Ermengol féu donació d’…
Quaderns de Sueca
Historiografia catalana
Revista editada per l’Ajuntament de Sueca que inicià la seva singladura el 1980 sota el títol de Quaderns de Cultura de Sueca, i que canvià el seu nom per l’actual al següent número.
Desenvolupament enciclopèdic Fins ara se n’han publicat 14 números, el darrer de l’any 2000 El tiratge de la publicació ha estat variable 600 el primer número, 500 del segon al setè, 700 el vuitè, i es tornà als 500 exemplars fins al darrer número excepte el número onzè, que amb motiu de la Fira Internacional de Maquinària Agrícola FIMAC feren un tiratge de 5 000 exemplars La llengua utilitzada ha estat majoritàriament el català Així, dels 92 articles publicats en els vint anys de la revista i 14 números, només se n’han escrit 12 en castellà La revista nasqué amb uns objectius ben delimitats…
Fidel Fita i Colomer
Historiografia catalana
Epigrafista, paleògraf i medievalista.
Vida i obra Ingressà a quinze anys en la Companyia de Jesús Cridat a l’ensenyament, primer a Loiola, i després a Carrión de los Condes Lleó durant els anys 1860-66, professà llatí, grec i hebreu, cosa que li facilità el contacte amb historiadors i antiquaris El lleonès Eduardo Saavedra fou un dels qui més contribuïren a desvetllar la seva vocació per l’arqueologia, l’epigrafia i la diplomàtica Fita dedicà una de les seves primeres obres a l’epigrafia romana de la ciutat de Lleó Retornà a Catalunya durant els anys 1866-68 i es lliurà de ple als estudis de la seva especialitat Amb la caiguda de…
El màgic dels somnis
Cinematografia
Pel·lícula del 1963-1966, Animació, 80 min., dirigida per Francesc Macian i Blasco.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estudis Macian Barcelona REFERENT LITERARI Basat en contes de Hans Christian Andersen FOTOGRAFIA Gilberto Soriano Eastmancolor, normal, Jordi Tudó truca AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Salvador Mestres, Bosch Penalva, Jaime Villanueva fons o decorats ANIMACIÓ Josep Mira, Irene Castellanos, Isabel Belio, Ivonne Ritchi, Neus Gòrriz, Roberto Marcano, Mariano Rueda, Alfons Figueras Layouts Jordi Ginés, Gin , Víctor Arriagada, Vicar , Albert Rué, AFigueras MÚSICA Josep Solà, Cançons Andy Russell, Tito Mora, Chicho Gordillo, Pinocho, Los Tres Sudamericanos, Los de la Torre,…
Castell de Sant Domí (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
Situació Base de la torre del primitiu castell, reconstruïda parcialment i unida a una altra edificació més moderna EFS El castell de Sant Domí, avui propietat particular, és situat a la població del mateix nom, que es troba al nord-oest de Sant Guim de Freixenet Mapa 34-15 390 Situació 31TCG681141 S’hi pot accedir per la carretera LV-1005, que surt de Sant Ramon en direcció a Sant Guim de Freixenet a 1 km d’aquesta darrera població s’arriba a Sant Domí JRG-DRR-JIR-JMT Història El lloc de Sant Domí s’originà probablement a mitjan segle XI a partir d’una antiga parròquia amb aquest sant…
música d’Israel
Música
Música desenvolupada a Israel.
Arran de la seva creació 1948, els jueus han pogut disposar d’unes institucions per a desenvolupar el seu ric patrimoni musical música dels jueus i, al mateix temps, impulsar una vida musical que es troba entre les més notables del món L’elevat nivell de la música creada i interpretada per israelians, amb figures de tant renom com Itzak Perlman, Daniel Barenboim o Pinchas Zukerman, té les arrels en la cabdal contribució dels jueus a la tradició clàssica occidental, que ha afavorit una intensa dedicació a aquest art, tant des dels poders públics com per part de particulars Des dels primers…
Castell o palau de Palautordera (Santa Maria de Palautordera)
Art romànic
Situació Sobre el solar de l'antic castell o palau es va edificar l’església parroquial de Santa Maria, la qual aprofita una de les torres com a campanar C Barbany-M R Garcia Vista aèria de la vall inferior de la Tordera amb les viles de Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera a primer terme i el Montseny al fons TAVISA-J Todó La torre que resta de l’antic castell de Palautordera es troba situada a l’extrem nord-oest de l’actual església parroquial de Santa Maria, que presideix la vila, i fa la funció de campanar Mapa 37-14364 Situació 31TDG538160 L’església de Santa Maria, emplaçada a l’…
Mastegatatxes
El mastegatatxes Ficedula hypoleuca és lleugerament més petit que el papamosques gris ateny 13 cm i, en plomatge primaveral, el mascle és ben diferent perquè és blanc de sota i negre del dors, amb taques blanques a les ales en plomatge de tardor, però, és semblant a la femella, amb el dors grisós i la panxa clara, com la de la fotografia, feta prop de Barcelona Oriol Alamany Malgrat que el mastegatatxes pot ésser considerat com un migrador comú, abundós i regular durant ambdues migracions arreu dels Països Catalans, poques espècies estivals són tan irregulars, escasses i locals a l’hora de…
Falcó mostatxut
El falcó mostatxut Falco subbuteo és més petit que el falcó pelegrí, ja que ateny fins a 35 cm, i té la bigotera més fina i més marcada És un ocell de presa que caça, sobretot, ocells petits i insectes Són característiques les taques, molt marcades, del plomatge i el color bru de les parts baixes i la cua, ben visibles al dibuix Marisa Bendala Als Països Catalans, el falcó mostatxut és un ocell estival que nidifica localment per tot el territori, llevat d’Andorra i les Illes A Andorra no és citat, però deu presentar-se en migració, i àdhuc podria niar-hi, i a les Illes s’observa regularment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina