Situació
Tot i que avui és un dels temples més afectats per davallada demogràfica d’aquesta zona, té culte una vegada al mes, i conserva la categoria parroquial que sempre ha tingut. De fet, aquesta davallada s’accentuà amb el decret episcopal de l’1 de juliol de 1909, que decretava la segregació d’una bona part del seu territori parroquial en benefici de la nova parròquia de Sant Climenç. Les claus són a la rectoria de Sant Climenç.
Mapa: 329M781. Situació: 31TCG675480.
Per anar-hi cal agafar el mateix camí indicat per anar al castell.
Història
El 16 d’agost de 1097, el comte Ermengol féu donació d’aquesta església a Santa Maria de Solsona, situada prop del castell, ofrena que fou acompanyada amb la de totes les esglésies del seu terme. L’any 31150, el papa Eugeni III afirmava que era del domini de la canònica de Solsona. El dia 11 de febrer de 1155, el prepòsit de Solsona, Guillem, donà aquesta església i les sufragànies, amb les imatges i pertinences, a Ramon d’Albespir. Tanmateix, l’any 1163 era inclosa en la relació d’esglésies dependents de Santa Maria de Solsona en l’acta de consagració d’aquest temple. És una possessió confirmada per segona i tercera vegades pels papes Alexandre III i Climent III, els anys 1180 i 1188.
En l’ampliació que es féu d’aquest temple vers el segle XIV, hi fou instal·lat un sarcòfag amb l’escut d’armes de les tres pinyes i la inscripció en què es fa memòria de la defunció de Ponç de Pinell, fundador de la capellania de Sant Antoni, dotada amb vuit-cents sous de Barcelona. Aquesta ampliació gòtica fou precisament per aixoplugar l’esmentada fundació.
Església
La part més antiga de l’edifici, que és la que ens interessa, és la nau, deixant de banda el cos del campanar, el qual cobreix el cos de l’actual presbiteri i la capella de Sant Antoni, afegida al cos romànic mitjançant l’obertura del mur de tramuntana amb un gran arc.
Es tractava originàriament d’un edifici, dubtosament romànic, d’una nau, coberta amb una volta de canó un pèl apuntada. Al mur de migjorn, a ambdós costats de la porta d’entrada, que duu la data de 1722, on hi devia haver també la porta primitiva, hi ha dues capelles amb arc de mig punt. Separant aquesta triple secció, la de la porta central i la de les capelles a banda i banda, hom hi pot veure dues impostes esculpides, amb unes formes vegetals de ziga-zaga. Al punt d’arrencada de la volta de la nau hi ha un mig bocell.
L’absis original fou substituït pel presbiteri actual rectangular, en el qual s’aprofità, segurament, una finestra procedent de la primitiva construcció. Per una inscripció podem situar aquesta reforma vers l’any 1752.