Resultats de la cerca
Es mostren 1019 resultats
Exemples de "menús estàndard" per a adults sans
Un exemple de menú estàndard per a un adult sa, d’uns 70 Kg de pes i que desenvolupa una activitat física quotidiana entre lleugera i moderada, com ara un oficinista, i que, per tant, necessita unes 15 racions alimentàries diàries, podria ésser el següent Desdejuni llet i torrades amb mantega o margarina i melmelada Una tassa de llet de 200 cc 1 ració grup lactis Tres o quatre torrades 1 ració grup farinàcies Una porció de mantega o margarina 10 g grup greixos Melmelada, un parell de cullerades grup compl sucres Esmorzar entrepà de pernil i suc de fruites Un…
paella
Paella
© C.I.C-Moià
Gastronomia
Plat d’arròs sec amb carn (pollastre, porc, salsitxes), peix (calamars, sípia), marisc (musclos, llagostins), llegums (mongetes, pèsols), hortalisses (ceba, all, tomàquet) i condiments (safrà), típic del País Valencià.
botifarró
Alimentació
Embotit elaborat farcint un budell prim o curt amb carn magra i sang de porc, amanides amb sal, pebre i espècies; a vegades hom hi posa ceba i arròs.
El botifarró és cuit a la caldera
alimentació complementària
Pediatria
Incorporació d’aliments sòlids i líquids diferents de la llet materna i de la llet de formulació a l’alimentació dels infants, que s’inicia després dels sis primers mesos d’alletament exclusiu.
Si bé poden haver-hi diferències individuals, després dels sis mesos la llet materna o de formulació en el seu defecte pot no ésser suficient per a satisfer tots els requeriments nutricionals dels nadons i nens petits, de manera que a partir d’aquest moment es comencen a introduir altres aliments L’equip de pediatria aconsellarà quan és el millor moment i amb quin aliment és convenient començar la diversificació alimentària, ja que això dependrà del grau de maduresa i desenvolupament de l’infant, i també de l’interès que demostri per tastar nous gustos i noves textures No obstant això, la…
proteïna

A l’esquerra i al centre, estructura secundària de les proteïnes; a la dreta, estructura terciària d’una proteïna globular
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Nom genèric de diferents polímers naturals formats per la unió d’aminoàcids (des de 100 fins a molts milers, mitjançant un enllaç peptídic).
Tenen un pes molecular superior a 10000 El nom de “proteïna” fou introduït per Berzelius el 1840 Les proteïnes, essencials per a qualsevol forma de vida coneguda, tenen una determinada disposició en l’espai, condicionada per la seqüència d’aminoàcids estructura primària Aquesta disposició és conseqüència de les forces d’unió enllaços disulfur, ponts d’hidrogen, enllaços iònics, enllaços hidròfobs entre diverses parts de la cadena i l’obliguen a adoptar l’aparença, en el seu conjunt, d’una hèlix- α o bé d’un full plegat estructura secundària i determinades disposicions en fragments de la…
Louisiana
Estat del sud dels EUA, a la costa del golf de Mèxic.
La capital és Baton Rouge Limita al N amb l’estat d’Arkansas, a l’E amb el de Mississipí i a l’W amb el de Texas El relleu és pla, format per amples planes alluvials del baix Mississipí, el seu delta i el seu afluent, el Red, que travessa l’estat la costa és baixa i pantanosa El clima és humit i molt calorós, sobretot a la regió costanera La població és formada pels descendents dels colons d’origen francès i britànic En el període de 1950-60 tingué un augment demogràfic del 21,3%, mentre que el de 1960-70 fou del 10,5%, el de 1970-80 del 15,5% En la dècada següent, l’increment no fou de més…
São Paulo
Divisió administrativa
Estat del Brasil, a la regió del Sud-est, limitat al N per l’estat de Minas Gerais, a l’E per aquest i el de Rio de Janeiro, al S per l’Atlàntic i l’estat de Paranà i a l’W per aquest i el de Mato Grosso (247 898 km2; 28 820 000 h [est 1984]).
La capital és São Paulo Tot el territori pertany a la regió fisiogràfica de l’escut brasiler Això no obstant, es pot dividir en dues regions naturals la del litoral i la de l’interior La regió litoral és una estreta franja entre la costa i les serres de Paranapiacaba, Queimada, do Mar i Mantequeira La regió interior és un altiplà compost per materials paleozoics, inclinat suaument cap al riu Paraná Hidrogràficament, els rius de l’interior pertanyen a la conca del Paraná Tietê, Grande i Paranapanema, excepte el Paraíba, que desemboca directament a l’Atlàntic i que és el camí natural entre São…
Son Bou
La tortuga d’aigua europea Emys orbicularis força ben distribuïda per les zones humides menorquines, és força comuna a Son Bou Climent Picornell Son Bou 25, entre els principals espais naturals de Menorca El migjorn menorquí és una gran plataforma calcària, de materials vindobonians, solcats per barrancs abruptes i relativament profunds El prat de Son Bou o de Ses Canassies és situat a la desembocadura de dos d’aquests barrancs el de Sa Vall, o Atalis, i des Verger, i pràcticament al centre del litoral meridional de l’illa S’hi forma una petita albufera, en estat de rebliment avançat, que…
Emília-Romanya
Vista del castell de Torrechiara, a Parma (Emília-Romanya)
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia septentrional que comprèn les províncies de Bolonya, Ferrara, Forlì-Cesena, Mòdena, Parma, Piacenza, Ravenna, Reggio de l’Emília i Rímini i és la fusió de les antigues regions de l’Emília i la Romanya.
La capital és Bolonya És situada al S del Po, limitada per la Llombardia i el Vèneto al N, pel Piemont a l’W, per la Toscana i les Marques al S i per la mar Adriàtica a l’E Morfològicament el territori és constituït pel vessant oriental dels Apenins toscans, al peu dels quals s’estén la plana alluvial del Po de Piacenza a l’Adriàtica Els Apenins s’estenen en direcció NW-SE, i l’altitud més important correspon al mont Cimone 2163 m Els rius de la part occidental de la regió són cabalosos, i desguassen al Po uns altres Lamove, Renco desguassen directament a la mar El clima és subcontinental…
Timor
Illa
Illa d’Insulíndia, a la zona sud-oriental de l’arc de l’arxipèlag de les illes Petites de la Sonda, entre la mar de Banda i la mar de Timor.
Administrativament és dividida en dues entitats territorials la província indonèsia de la Sonda Oriental, de la qual ocupa 15850 km 2 , i l’estat de Timor Oriental Illa muntanyosa, alguns cims sobrepassen els 2000 m Ramelau, 2960 m Mutis, 2365 m El clima és calorós, més sec al N i humit al S La població és majoritàriament indonèsia i melanèsia L’activitat principal és l’agricultura ultra els conreus de subsistència arròs, blat de moro i mandioca, en té de comercials, destinats a l’exportació, com tabac, cafè, copra, cautxú i sàndal També hi ha ramaderia bestiar boví, cabrú i oví Habitada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina