Resultats de la cerca
Es mostren 2349 resultats
El cicle triàsic a la Depressió de l’Ebre
Gràcies a l’anàlisi de les dades proporcionades pels sondatges realitzats per a la prospecció d’hidrocarburs coneixem les principals característiques del Triàsic que hi ha sota els terrenys terciaris de la Depressió de l’Ebre El Triàsic recobert pels terrenys terciaris de la conca de l’Ebre és conegut gràcies als sondatges d’hidrocarburs A l’esquema cartogràfic s’han indicat només els sondatges que han travessat els terrenys triàsics S’han remarcat trames els diferents tipus de Triàsic, segons el contingut d’evaporites dels trams argilosos A la seqüència de seccions de la conca de l’Ebre es…
La bagra catalana
La bagra catalana ha estat una de les darreres espècies descrites a les aigües continentals catalanes Les seves poblacions han patit una forta regressió els darrers vint anys Adolf de Sostoa La bagra catalana Squalius laietanus , a diferència de la bagra europea S cephalus , és de mida més petita les femelles rarament superen els 30 cm de llarg i els mascles fan entre 15 i 20 cm Té el cos gruixut i llarg, encara que comprimit a la regió caudal, i el cap relativament gros i amb boca súpera, però més prima i apuntada que la de la bagra europea L’extrem de l’aleta caudal i el de…
La formiga que malmet el suro
Àrea de distribució a Catalunya de les sureres afectades per Lasius brunneus , superposada a la distribució de la surera i a les parcelles estudiades IDEM, a partir de dades de l’autor Lasius brunneus és una espècie força estesa a Catalunya, així com a l’Europa central És una formiga arborícola que es troba en arbres vells amb esquerdes o cavitats, on s’estableix la reina en iniciar la seva vida És de dos colors, amb el cap i el tòrax marró clar, en contrast amb el gàster negrós La seva alimentació, típica del gènere Lasius , es basa principalment en les excrecions de melassa dels pugons, com…
Passerell golanegre
Aquest rar passerell ja l’esmenta Vayreda 1883, que el considerava com a un rar visitant de comarques gironines a la tardor i a l’hivern, sense aportar-hi dades concretes També hom té informació prou imprecisa sobre l’aparició d’exemplars en una temporada hivernal de la dècada dels quaranta, en el decurs de la qual se’n veieren a moltes localitats del Maresme i es capturaren alguns exemplars a Canyamars i Tordera Les primeres citacions ben datades i segures no s’efectuaren, però, fins a l’hivern de 1959-60, durant el qual es produí una irrupció de passerells golanegres a la península Ibèrica…
Arqueologia funerària de Roses
Al jaciment de la Ciutadella de Roses Alt Empordà s’han descobert diversos conjunts funeraris En el bienni 1945-46 es va excavar la necròpoli situada al costat de l’església romànica de Santa Maria, els primers indicis de la qual ja havien estat descoberts en una cala practicada l’any 1938 Cal esmentar també les troballes puntuals realitzades en el marc de les excavacions a la zona del barri hellenístic i de l’edifici A, entre els anys seixanta i vuitanta, les quals, juntament amb les recents campanyes al jaciment * , han permès concretar una segona àrea funerària a les…
Cristòfor Taltabull i Balaguer

Cristòfor Taltabull i Balaguer
© Fototeca.cat
Educació
Música
Compositor i pedagog.
Vida Inicià els estudis musicals, principalment pianístics, a Barcelona, amb Claudi Martínez i Josep Font deixebles del cèlebre mestre Pere Tintorer, i rebé els valuosos consells de Felip Pedrell i d’Enric Granados En 1907-08, i després d’haver estrenat a Barcelona les seves primeres composicions, amplià estudis a Múnic, on assistí a les classes d’anàlisi, estètica i teoria musical dels professors Wiedermeyer i F Klose Durant el mateix període rebé també lliçons de Max Reger, compositor que sempre venerà Després d’una breu estada a Barcelona, el 1911 inicià una nova etapa fora de Catalunya i…
,
croada

Les croades: de la primera a la tercera
© Fototeca.cat
Història
Expedició de cristians contra els musulmans per reconquerir Terra Santa.
El fenomen de les croades ha d’ésser relacionat amb l’augment demogràfic de l’Occident europeu a partir del segle XI i amb la renovació espiritual que s’esdevingué a partir d’aquella mateixa centúria L’augment dels pelegrinatges a Terra Santa feu sentir la necessitat d’alliberar el Sepulcre de Crist L’esperit de Cluny infongué a Urbà II la idea de croada, i les predicacions populars, com les de Pere l’Ermità, anaren creant un ambient favorable També les assemblees de pau i treva canalitzaren vers la croada l’esperit bellicós de la petita noblesa de l’Occident En un primer moment, l’imperi…
Rhode
Ciutat
Ciutat fundada pels grecs a la costa de l’Empordà, corresponent a l’actual Roses, que perdurà després com a ciutat romana.
La tradició erudita havia identificat sempre, des del Renaixement, Rhode amb Roses, però la confirmació arqueològica no fou aconseguida fins després del 1960, amb les excavacions d’un nucli urbà romà del Baix Imperi al subsol de la ciutadella de Roses, amb nivells arqueològics que arriben fins a l’època grega El nom de la ciutat, el seu emblema la rosa dels rodis, que posaren al revers de les monedes que encunyaren i la tradició escrita grecollatina permeten d’atribuir-ne la fundació als rodis Però les navegacions i fundacions ròdies de l’extrem occident mediterrani, abans de l’hegemonia dels…
modista
Indumentària
Persona que té per ofici fer vestits i capells per a senyores.
Fins al final del segle XVIII el sastre era l’única persona que s’encarregava de la confecció de les peces Fins aleshores no es permetia que les dones exercissin en l’àmbit de la modisteria i s’apellava a raons morals a l’hora de prendre les mides o fer emproves i es considerava que no estava ben vist que als homes els vestís el sexe oposat Organitzats en gremi, els sastres controlaven i dirigien la producció de vestits Durant aquesta època encara no es pot documentar el mot sastressa , fet que condueix a pensar que probablement les dones no exerciren com a tals Les cosidores, en no tenir els…
llei d’acció de massa
Química
Llei que estableix la influènica que sobre la composició d’una mescla en equilibri químic exerceixen les concentracions o masses actives de les substàncies que participen en la reacció.
Si la reacció bé representada per l’equació i les substàncies reaccionants B 1 ,,B i ,B' 1 ,,B' i tenen a l’equilibri les activitats a 1 ,,a i ,a' 1 ,,a' i , la llei d’acció s’expressa matemàticament per la relació on K, anomenada constant d’equilibri , és invariable a temperatura constant Quan es tracta de gasos a pressions moderades, que poden ésser assimilats a gasos perfectes , o de solucions diluïdes que obeeixen les lleis dels gasos perfectes, les activitats poden ésser substituïdes, amb aproximació suficient, per les fraccions molars , i aquestes a llur torn poden ésser substituïdes,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina