Resultats de la cerca
Es mostren 1510 resultats
Burgos
Façana gòtica de la catedral de la ciutat de Burgos, edificada entre els segles XIII-XV
© C.I.C - Moià
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat de Castella i Lleó, situada a la vora del riu Arlanzón.
La geografia Té un clima extrem d’hiverns freds i llargs i estius calorosos, i una pluviositat a la ratlla dels 560 mm l’any És un nucli industrial indústria química, alimentària, tèxtil, fabricació de paper, administratiu, comercial i turístic S'hi distingeixen dos grans sectors la ciutat vella, entre el castell i el riu, i els barris nous, situats al sud i a l’est de la ciutat És un nus ferroviari i de carreteres i un centre d’àrea comercial Seu de l’Audiencia Territorial, de regió militar i d’arquebisbat Art i cultura La catedral, començada el 1221, fou completada al segle XV amb capelles…
Xampanya
Regió del NE de França, limitada al N per les Ardenes, a l’E per la Lorena i el Franc Comtat, al S per la Borgonya, el Nivernès i l’Orleanès i a l’W per l’Illa de França i la Picardia.
La geografia És una planura calcària, lleugerament més elevada en les seves àrees perifèriques, travessada en direcció SE-NW pels rius que pertanyen a la conca del Sena l’Aisne, el Marne, l’Aube, el Sena i el Yonne D’W a E s’hi distingeixen tres subregions l’àrea de les cuestas de l’Illa de França, coberta en part pel bosc i amb la vinya com a conreu principal la Xampanya anomenada pobra , país tradicionalment despullat i sec, però darrerament repoblat pins i millorat amb adobs conreu de cereals, bleda-raves i farratge, base de l’alimentació de bestiar de llana i la Xampanya humida, al S del…
Xalans
Xalans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
El terme, molt muntanyós, s’estén des dels vessants occidentals de la mola de Cortes fins a la ratlla de Castella província d’Albacete El Xúquer penetra al País Valencià a través d’aquest terme, seguint una direcció W-E entre les serres de Villaragudo 895 m alt i La Sierrecilla 903 metres, al N, i la serra d’El Boquerón, el pic de La Teja 990 m i la mola de Juey 979 m, i profundament engorjat fins a la font de Los Baños rep, procedents del S, el barranc d’El Agua i el riu de La Hoz o de Cantaban a partir de l’aiguabarreig amb aquest darrer, el Xúquer descriu un gran meandre tot dirigint-se…
Col·legi del Corpus Christi
Col·legi i seminari per a la formació de sacerdots segons els decrets tridentins, fundat a València el 1583 per l’arquebisbe Juan de Ribera, patriarca d’Antioquia, sota el patronatge de Felip II de Castella.
Tingué un lloc preeminent, entre els fins de la institució, el culte de la capella, segons l’esperit reformista posttridentí el ritual litúrgic fou establert minuciosament per a la major esplendor del culte eucarístic En depenia una capella de música que ha estat el viver de la millor música religiosa valenciana Figuren entre els seus mestres de capella, al llarg del s XVIII, Joan Baptista Comes, Vicent Garcia, Josep Hinojosa, Antoni Teodor Hortells, Anicet Baylon Al final del s XIX es destacaren Salvador Giner i Vicent Ripollès Entre els organistes hom troba Manuel Nano a mitjan s XVIII,…
Fugger
Llinatge de comerciants i banquers alemanys que a la darreria del s XV i a la primera meitat del XVI tingué un paper important en la vida econòmica europea.
Originari de Graben Suàbia bavaresa, el 1367 emigrà a Augsburg amb Hans Fugger mort el 1409, el qual fou l’iniciador de l’ascens del llinatge a l’últim terç del s XIV Gràcies al comerç de teixits i a la manufactura drapera creada per ell, aplegà una notable fortuna i esdevingué un membre destacat del patriciat d’Augsburg Els seus fills Andreas Fugger mort el 1457 i Jakob Fugger el Vell mort el 1469 prosseguiren els negocis familiars, els quals assoliren la màxima expansió durant la generació següent En efecte, dirigida per tres fills de Jakob, Ulrich Fugger 1441-1510, Georg Fugger 1453-1506 i…
Santa Maria de Vallsanta (Guimerà)
Art romànic
Monestir cistercenc femení del qual resten importants ruïnes a ponent de la vila, al peu de la carretera que uneix Guimerà amb Ciutadilla Es tracta d’un conjunt d’estil gòtic El monestir de Vallsanta va néixer de la necessitat de la comunitat de monges del proper monestir —ara santuari— de la Bovera de trobar un lloc millor on viure, amb l’aigua que els mancava al capdamunt de la Bovera Es creu que les obres del monestir començaren el 1235, per bé que la comunitat no va rebre l’autorització papal per al trasllat fins el 1237, en la mateixa butlla del papa Gregori IX que autoritzava el…
Sant Pere dels Arquells (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Aquesta església, ara una simple parròquia, es troba a la part més baixa del poble del mateix nom, prop del riu d’Ondara Avui es presenta com un edifici gòtic, bastit al segle XIV i reformat posteriorment, que no conserva traces de l’estructura romànica original Fou durant l’edat mitjana un priorat canonical o pabordia filial de Santa Maria de l’Estany Bages Els seus orígens són ben coneguts i s’han de posar en relació amb la voluntat del senyors del castell de Rubinat, els Òdena, que impulsaren la fundació dins el terme d’aquest castell del priorat dels Arquells L’església de Sant Pere ja…
Sant Agustí de Lloret Salvatge (Amer)
Art romànic
Situació Vista de l’interior de l’església amb els murs esbiaixats i decorats rústicament l’edifici es manté sencer però sense culte J Recarens L’església és situada en un agregat del municipi d’Amer, dalt d’un turó, sobre la carretera que va del Pasteral al pantà de Susqueda, davant mateix de la central elèctrica de l’esmentat pantà, però a l’altre costat de riu i de carretera Mapa L38-13333 Situació 31TDG654485 JRR Història Aquesta esglesiola, vinculada a les possessions del monestir de Santa Maria d’Amer, fou inicialment dedicada a sant Julià així apareix en la primera menció, l’any 949,…
Bibliografia general de l’arquitectura religiosa moderna
Ainaud, J Gudiol J Verrié F R Catálogo monumental de España La ciudad de Barcelona , 2 vol , Madrid, 1947 Ainaud de Lasarte J «El Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico», dins Cataluña Tierras de España , vol II, Barcelona, 1978, pàg79-91 Alcolea Gil, S «El Renaixement L’època del Barroc 1625-1775 El segle XIX», dins L’Art a Catalunya , Collecció «Dolça Catalunya», vol I, Barcelona, Ediciones Nauta, 1983 Alcolea Gil, S «Arquitectura del Renaixement i del Barroc», dins Art Català Estat de la qüestió , Barcelona, 1984, pàg239-251 Barraquer Roviralta, C Las casas de religiosos en Cataluña…
Lletra d’Or
Literatura catalana
Premi fundat el 1955, a Barcelona, per un grup heterogeni d’escriptors per destacar amb una fi (Φ) d’or (obra de l’orfebre Manuel Capdevila) el millor llibre català de l’any.
El premi no té dotació econòmica Relació de guardonats 1956 Final del laberint de Salvador Espriu 1957 Barcelona de Josep Pla 1958 Absència de Josep Carner 1959 Els primers comtes catalans de Ramon d’Abadal 1960 És a dir de Clementina Arderiu 1961 Onze Nadals i un Cap d’Any de JV Foix 1962 Vacances pagades de Joan Oliver 1963 Nosaltres els valencians de Joan Fuster 1964 Maragall i la Setmana Tràgica de Josep Benet 1965 La cultura catalana del Renaixement a la Decadència de Jordi Rubió 1966 Cendra per Martina de Manuel de Pedrolo 1967 Teoria dels cossos de Gabriel Ferrater 1968…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina