Resultats de la cerca
Es mostren 2482 resultats
distintiu
Transports
Bandera especial que hom hissa en un vaixell per indicar la presència d’una persona a qui corresponen determinades honors.
acord multilateral
Dret internacional
En política internacional, acord que implica més de dos països respecte als imports, termes i condicions de determinades transaccions comercials.
campanya
Sèrie d’operacions en un període de l’any determinat per tal de dur a terme la collita d’un producte agrícola, l’elaboració de determinades matèries primeres (en general les derivades de l’agricultura), el proveïment d’aquestes matèries a determinades indústries, etc.
propietat
Dret civil
Dret de fruir i disposar d’una cosa, sense més limitacions que les que són establertes a les lleis.
En poden ésser objecte totes les coses corporals, mobles o immobles i, menys rigorosament, també els béns i drets patrimonials Objecte de l’atenció de l’economia i de la política, el seu reconeixement, les limitacions i el caràcter públic o privat i fins i tot la seva negació, són a la base de les teories sociopolítiques El concepte, gairebé illimitat en el dret romà on incloïa el poder d’abusar de la cosa i destruir-la, ha tingut grans transformacions, fins a les actuals legislacions socialistes, que només admeten la propietat privada dels béns de consum i posen en mans de l’estat,…
quantitat
Fonètica i fonologia
Durada d’un so o d’un conjunt de sons que formen síl·laba.
La quantitat té en determinades llengües pertinència fonològica, generalment dins la síllaba Entre les clàssiques cal destacar el sànscrit, el grec i el llatí, on hi havia un desdoblament total o parcial del sistema vocàlic en distingir-se les vocals breus de les llargues, aquestes últimes equivalents, en durada, a dues de breus En llatí, per exemple, s’oposaven les síllabes breus a les llargues, que ho podien ésser per natura o per posició Eren breus o llargues segons la qualitat de llur nucli vocàlic pŏpŭlus , ‘poble’, enfront de pōpŭlus , ‘poll’ Això no obstant, una vocal…
caos determinista
Física
Explicació de certs fenòmens físics que dóna raó de dos aspectes teòricament contradictoris: la imprevisió dels fenòmens caòtics i el determinisme.
Molts sistemes dinàmics deterministes mostren comportaments impredictibles Al mateix temps, l’evolució de certs fenòmens aparentment caòtics sembla tendir a un cert ordre en el temps Un sistema aparentment ordenat pot prendre un moviment desordenat, que finalment esdevé completament irregular, caòtic Només tres graus de llibertat són suficients per a observar el caos determinista, que es produeix en fenòmens macroscòpics Les equacions que governen aquest moviment caòtic macroscòpic són completament deterministes El caos determinista es caracteritza per l’existència d’un atractor estrany, d’…
quibuts
Història
Sociologia
Comunitat col·lectivista de l’estat d’Israel.
Inspirats en el socialisme i el sionisme, tot i les diferències de matís ideològic, els quibuts comparteixen el caràcter voluntari, l’igualitarisme estricte i la democràcia directa en la presa de decisions No hi ha salaris, i els objectes de consum són distribuïts segons les necessitats La comunitat s’encarrega dels vells, dels malalts i dels infants El primer quibuts fou establert el 1909 a Deganya En un principi, foren explotacions agràries que posteriorment diversificaren les seves activitats Gràcies a l’entusiasme dels seus membres, el quibuts, juntament amb el mošav , organització…
copríncep
Política
Dret polític
Cadascun dels dos senyors que regeixen Andorra, i que actualment en són els caps d’estat.
Originats pel pariatge signat el 1278 entre el bisbe d’Urgell Pere d’Urtx i el comte de Foix Roger Bernat III, pel qual hom reconeixia la doble sobirania dels bisbes d’Urgell i dels comtes de Foix sobre les Valls d’Andorra Els drets de la casa comtal de Foix passaren al rei de Navarra, després al de França en ocupar el tron Enric IV, i, més tard, al president de la República Francesa En el règim de cosenyoria, els dos senyors anomenats prínceps o coprínceps eren el bisbe de la Seu d’Urgell i el president de la República Francesa, els quals designen dos veguers que els representen dins el…
refracció

Trajectòria dels raigs en la refracció quan el medi 2 és més dens que el medi 1
© Fototeca.cat
Física
Modificació de la trajectòria d’un raig o del front d’una ona quan travessa una superfície que limita dos medis diferents.
En el cas particular dels raigs, hom pot provar que el raig incident, la normal a la superfície en el punt d’incidència i el raig refractat són coplanaris, i que la relació entre l' angle d’incidència ê 1 , i el de refracció ê 2 és donada per la llei de Snellius n 1 sin ê 1 = n 2 sin ê 2 , on n 1 i n 2 són els índexs de refracció de cadascun dels medis materials separats per la superfície considerada Quan té lloc la refracció d’una ona en una superfície, simultàniament hi ha una reflexió parcial, per la qual cosa resta disminuïda la intensitat de l’ona refractada respecte a la de la incident…
interruptor

Dos tipus d’interruptor: basculant d’ús domèstic (a dalt), i d’alta tensió en bany d’oli (a baix)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell per a interrompre un circuit elèctric.
Essencialment consta de dos contactes o més que poden connectar-se i desconnectar-se mitjançant un dispositiu mecànic adequat En obrir un interruptor en funcionament es forma una guspira que podria transformar-se en un arc que destruiria els contactes per a evitar-ho cal recórrer a diversos procediments augmentar la distància entre els contactes, fer la interrupció a una gran velocitat o en diversos punts alhora, o bé disposar d’elements auxiliars que facilitin l’extinció de l’arc, en el bufament mitjançant banyes , fent que la guspira tingui lloc dins una xemeneia de tir, o mitjançant un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina