Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
Sant Jaume de Vilaordila (Montornès del Vallès)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Montornès, al lloc anomenat Villa Ab-dela És difícil esbrinar en quin moment es van establir els primers habitants en aquest indret En el subsòl de l’església s’han trobat restes de paviment romà i a les parets teula romana També pels voltants hi ha fragments de dolium , àmfora, sigillada, etc El lloc apareix l’any 970 en un llegat fet per Ervigi a favor del seu germà Senderet, a qui deixà cases, corts, terres, vinyes
a Vilar d’Abdella A partir d’aquesta data les citacions del lloc als documents són constants La primera…
Sant Romà d’Estanya (Benavarri)
Art romànic
L’església de Sant Rornà centra la caseria d’Estanya, al sud-est del terme, i a ponent dels estanys de la plana Una de les primeres mencions documentals data de l’any 1060, quan Arnau Mir de Tost vinculà el castell i església d’Estanya a la canònica de Sant Pere d’Àger Així, l’any 1066, en el repartiment de rendes canonicals, la meitat dels delmes de l’església de Sant Romà va ésser assignada al prepòsit d’Àger A la darreria del segle XI, Ramon Guilabert, en el seu testament atorgat l’any 1087 deixà a Sant Romà d’Estanya una peça de terra a les Clotes, amb la condició que els clergues que la…
Frederic Udina i Martorell
Historiografia catalana
Historiador, arxiver i catedràtic.
Medievalista de prestigi, ha ocupat importants càrrecs en diverses corporacions acadèmiques Dirigí durant vint anys l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1961-82, del qual és director honorari, i parallelament fou director del Museu d’Història de la Ciutat 1959-76 vg Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona Fou un dels fundadors de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, a partir del 1968, i també dels collegis universitaris de Lleida i Girona, nuclis originaris de les actuals universitats Ha ocupat alguns càrrecs polítics delegat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona 1975…
Castell de Vinaixa
Art romànic
El nucli de Vinaixa s’alça al sector meridional del terme, a 479 m d’altitud, a l’esquerra de la riera de Brugosa Com el seu topònim indica derivat del nom propi ibn ‘Ayša, el lloc de Vinaixa constituí segurament un assentament musulmà, integrat al territori de la fortalesa de Siurana Tanmateix, la primera menció escrita que conservem del lloc és posterior a la conquesta definitiva de Lleida 1149 La colonització efectiva d’aquest assentament no tingué lloc fins l’any 1151, moment en què Ramon Berenguer IV va confirmar als homes de Tàrrega que vivien al puig de Vinaixa l’esmentat puig perquè…
L’alta llibertat
Literatura catalana
Llibre de poemes de Clementina Arderiu publicat l’any 1920.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra presenta la relació de la poetessa amb diferents elements de la realitat des d’una perspectiva moral En els trenta-cinc poemes que inclouen també quatre versions de Rabindranath Tagore, l’autora va esbossant una imatge de la realitat no tant a partir dels elements en què centra la seva atenció com des del seu punt de vista valoratiu i l’actitud amb la qual hi entra en contacte En el poemari, l’actitud que hi domina és la d’acceptar joiosament tot allò que conforma la vida, fins i tot les situacions que podrien comportar un cert patiment davant la mort, el…
paul·línia
Botànica
Arbust lianoide, de la família de les sapindàcies, de fulles alternes, de flors zigomorfes i de fruits capsulars.
És propi de l’Amazònia, i de les llavors hom prepara una beguda rica en cafeïna
espermobòlic | espermobòlica
Botànica
Dit dels fruits que, en obrir-se de sobte, expulsen violentament les llavors, com els del cogombre salvatge.
grill
Botànica
Cadascuna de les parts separades per membranes de què consten certs fruits, com la taronja o la nou.
gódua catalana
Botànica
Arbust semblant a la gódua, de fulles trifoliolades i fruits sense pèls, de la família de les papilionàcies.
Habita en sòls silicis de la terra baixa mediterrània
màquina despolpadora
Alimentació
Màquina per a convertir en polpa el mesocarpi dels fruits, per tal d’obtenir un suc de fruites.
Quan la fruita a tractar té olis essencials amargs a la pell taronja, mandarina, llimona, raïm, etc, la despolpadora la separa prèviament, la qual cosa n'evita el pas a la polpa i en facilita la recuperació posterior
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina