Resultats de la cerca
Es mostren 6227 resultats
Varuna
Mitologia
Divinitat d’origen indoeuropeu, personificació del cel, coneguda pels antics grecs com a Urà, que apareix ja en una inscripció de Mitanni, a Mesopotàmia (s XV aC).
Correspon al Júpiter romà i al Tyr germànic Sostenidor de l’univers, és el déu suprem dels Vedes que presideix l’ordre còsmic ṛita i és considerat cap dels Āditya associat a Mitra Mitravaruṇa Segons Dumézil, aquesta associació representa el conjunt d’aspectes magicoreligiosos que caracteritzaven la primera funció govern de la societat indoeuropea Aviat, però, fou desbancat per Indra , déu de la guerra dins la tradició índia constitueix un indici prou clar de la profunda transformació social operada en les tribus àries del període vèdic, i la seva funció restà…
Aiguamúrcia
Poble
Poble del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp).
El nucli se situa a la riba esquerra del Gaià, a 273 m d’altitud, i té cases que toquen gairebé el riu o la séquia, que pren les seves aigües a Santes Creus L’església parroquial de Santa Maria és de construcció moderna Abans que fos bastida, el monestir de Santes Creus feia la funció d’església parroquial, i en una etapa anterior aquesta funció la feia l’església de Santa Llúcia, a l’entrada del clos monàstic de Santes Creus Té una biblioteca i la Societat Recreativa Cultural Celebra la seva festa major el 15 d’agost
polarografia

fototeca.cat
©
Química
Branca de l’electroquímica que estudia la variació de la intensitat de corrent en funció del potencial aplicat a un microelèctrode en unes condicions en les quals la velocitat d’electròlisi és determinada per la difusió de l’espècie oxidable o reductible cap a l’esmentat elèctrode.
En les determinacions polarogràfiques hom empra una cella electrolítica consistent en un elèctrode d’àrea petita o microelèctrode El microelèctrode més comunament emprat és el de gotes de mercuri, consistent en un tub capillar molt fi a través del qual flueix lentament mercuri, que es desprèn en forma de gotes petites, les quals cauen sobre una gran superfície del mateix element, que constitueix l’altre elèctrode Quan hom aplica un voltatge variable a la cella, l’elèctrode de gran superfície resta inalterat, mentre que el microelèctrode experimenta un canvi de potencial, és a dir, es…
sintagma
Lingüística i sociolingüística
Tota combinació d’unitats lingüístiques dins la cadena parlada: re-construir; amb mi; la bona vida; escriu una carta; si volguessis, ho faries
.
Un sintagma suposa sempre la combinació, almenys, de dos elements per a constituir una unitat de funció dins l’extensió lineal del discurs, a partir de morfemes lexicals o gramaticals Aquesta unitat funcional, que és el sintagma, pot ésser des d’un simple mot fins a una oració, sintagma per excellència, i pot arribar a integrar-se, al seu torn, en una unitat de rang superior El terme sintagma sol anar acompanyat d’un qualificatiu que en defineix la categoria gramatical Els fonamentals són el sintagma nominal i el sintagma verbal El sintagma nominal té per base el nom substantiu,…
canvi funcional
Lingüística i sociolingüística
Fenomen que s’esdevé quan un mot que pertany a una determinada classe, definida per una funció característica, passa a adquirir la funció definidora d’una altra.
Així, el mot petit d' el meu fill petit pertany a la classe dels adjectius i el d' el petit dels meus fills pertany a la dels substantius En l’expressió cafè cafè el primer mot pertany a la classe dels substantius i el segon a la classe dels adjectius Aquest fenomen és anomenat també metàbasi
productivitat
Economia
Relació entre la producció obtinguda i els factors emprats per a obtenir-la en un període de temps determinat.
Per exemple, la productivitat del treball és mesurada com la producció anual per home Donada una funció de producció I simple de Hicks, de la forma Z= φ X 1 , X 2 X m , si hom considera un únic factor variable i la resta factors fixos, és a dir, que intervenen en el procés productiu amb quantitats determinades, la funció restarà Z = X f , X v , on X f serà el conjunt de factors fixos i X v el factor variable I aquesta indicarà les variacions de l' output Z degudes a les variacions de l' input X v , és a dir, el rendiment o productivitat d’aquest factor variable
microtò
Música
Interval més petit que el semitò.
No s’han de confondre, però, les dues funcions bàsiques d’aquest microinterval D’una banda té una funció de caràcter ornamental, que, en la mateixa música occidental, seria representada per recursos com el glissando , el portamento , el vibrato , etc Aquests microtons d’ornamentació són percebuts per l’oïda com a modificacions expressives de l’afinació de les notes del sistema i no com a nous elements independents Però, generalment, quan es parla de microtons i microtonalitat es fa referència als creats amb la intenció de ser elements del sistema amb una afinació precisa i una…
Sant Genís de Jorba
Art romànic
Aquesta església és situada en l’antic terme del castell de Jorba No sembla que tingués cap altra funció que la de sufragània de la parròquia de Jorba El terme de Jorba es documenta a partir de l’any 960 Tanmateix l’església apareix per primera vegada en la documentació l’any 1137 La seva funció com a sufragània es constata l’any 1685, data en la qual el bisbe Pasqual de Vic visità la parròquia de Jorba i feu constar que tenia l’església de Sant Genís com a sufragània Actualment continua tenint culte per als habitants del poble de Sant Genís, vinculada a la parròquia…
negació
Lògica
Tipus de connectiva lògica.
Donada una proposició p , la seva negació, que hom representa amb els símbols ¬ p , tilde p , p, és definida per la taula de veritat Quan dins un referencial predeterminat hom defineix un conjunt mitjançant una funció proposicional p x , la funció ¬ p x defineix el conjunt complementari La negació de proposicions representades amb símbols matemàtics, com a ∈ A, M ⊂ N, x = y, és representada usualment amb una ratlla inclinada damunt el símbol corresponent a ∉ A, M ⊄ N, x ≠ y La negació de proposicions en les quals intervenen quantificadors, cal fer-la amb molt de…
competència
Dret
En estats compostos en què hi ha nivells de govern, conjunt de matèries sobre les quals es poden realitzar polítiques públiques amb diverses funcions (legislar, executar o jutjar) sobre determinats àmbits de la realitat segons la distribució territorial del poder prevista en la Constitució.
En el sistema autonòmic espanyol previst en la Constitució del 1978, la distribució de matèries competencials entre l’estat i les comunitats autònomes es troba regulada en el Títol VIII i, principalment, en l’article 149 de la Constitució espanyola Una comunitat autònoma adquireix la capacitat de legislar o executar sobre una determinada matèria la funció jurisdiccional no es troba descentralitzada a l’Estat espanyol si la competència es troba assumida per l’Estatut d’Autonomia de la comunitat autònoma o bé si es troba prevista en una de les lleis estatals de modificació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina