Resultats de la cerca
Es mostren 818 resultats
Alcanar

Torre de defensa, al Carrer Nou d’Alcanar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià.
Situació i presentació El municipi d’Alcanar, de 47,07 km 2 , ocupa una bona part de la façana costanera de la comarca del Montsià, entre Sant Carles de la Ràpita i el riu de la Sénia límit S del terme i entre Ulldecona o la serra de Montsià i la mar Mediterrània És el municipi més meridional del Principat i limita al N amb Sant Carles de la Ràpita i per un petit sector amb Freginals, a l’E amb la Mediterrània, al S amb les terres del Baix Maestrat i a l’W amb el terme d’Ulldecona La serra de Montsià espai catalogat en el Pla d’Espais d’Interès Natural és el relleu més important del terme i…
Convents gòtics
Els ordes mendicants, els més coneguts dels quals són els franciscans i els dominicans, van néixer a començament del segle XIII, impulsats per dues figures excepcionals, Francesc d’Assís i Domènec de Guzmàn Els ordes respectius renovaven les aspiracions de pobresa i d’austeritat que eren presents en tants moviments de reforma i de regeneració de l’Església medieval i al mateix temps adoptaven una decidida vocació urbana que coincidia amb la puixança de les ciutats durant la baixa Edat Mitjana Aquesta actitud, doncs, fou la causa principal de la seva gran influència en la societat, la cultura…
Els llocs de la memòria
De la mateixa manera que hi ha dates que representen uns fets històrics importants per a la història i per a la memòria d’un país, hi ha també llocs i espais que són símbols d’una memòria collectiva, tinguin o no la categoria de patrimoni Qualsevol lloc pot esdevenir emblemàtic des del punt de vista de la identitat com a poble, des d’un palau, reflex de tot un conjunt de fets transcendentals tant si es tracta d’una residència reial com de la seu d’una institució de govern, fins a un cementiri, que en el cas que ens ocupa és un dels símbols quotidians de la lluita per la nacionalitat i l’…
Sant Sadurní d’Anoia
Vista aèria de Sant Sadurní d’Anoia i de la plana de l’Alt Penedès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, al límit amb l’Anoia.
Situació i presentació El municipi de Sant Sadurní d’Anoia, de 18,97 km 2 d’extensió, és situat al NE de la comarca de l’Alt Penedès Limita amb Piera Anoia al N, amb Terrassola i Lavit a l’W, amb Subirats al s i amb Sant Llorenç d’Hortons i Gelida a l’E El puig d’Espiells 206 m fa de divisòria entre aquest últim municipi i els de Sant Sadurní i Subirats A més de la vila de Sant Sadurní d’Anoia, el municipi comprèn altres nuclis de població, com ara els pobles de Monistrol d’Anoia i Espiells, les caseries de Can Benet de la Prua, Can Catassús i el Molí d’en Guineu, i alguna urbanització com el…
Moldàvia

Estat
Estat de l’E d’Europa, que limita a l’W amb Romania i al N, E i S amb Ucraïna; la capital és Chisinau.
La geografia física La major part del territori és compresa entre els rius Dnièster i Prut, i és una plana aturonada molt desmembrada per valls fluvials i barrancs Al centre hi ha la màxima elevació del país Kódry, 429 m Al N, el paisatge és dominat per l’estepa de Beltsy, entre els 150 m i els 200 m d’altitud El sòcol cristallí, recobert de roques sedimentàries, aflora només al N Al S, la plana de Budzhak és trencada per nombrosos barrancs, i a l’E es troben alguns contraforts dels altiplans de Volin-Podolsk Els sòls de Moldàvia són variats i molt fèrtils, i destaca el txernozem del N El…
Calaf
Calaf
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, al sector septentrional de la comarca, comprès dins la calma, o altiplà, de Calaf.
Situació i presentació El municipi de Calaf, capital de la subcomarca de la Segarra Calafina o Alta Segarra, és el més petit del sector, després del de Sant Martí Sesgueioles, amb 9,22 km 2 , però s’hi concentra una part important de la població de la seva contrada No té pràcticament hàbitat dispers, bé que el seu àmbit s’ha anat estenent en una àrea molt àmplia fora del nucli format entorn de la vila medieval A més de la vila de Calaf, el terme comprèn la urbanització de la Pineda L’envolten pel N el gran terme de Calonge de Segarra, pel NE el de Sant Pere Sallavinera, i pel sector S els…
franciscà | franciscana
Sant Francesc i santa Clara amb altres religiosos, oli d’Antoni Viladomat (MAC)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de l’orde mendicant fundat per sant Francesc d’Assís el 1208.
Del moviment religiós franciscà sorgiren tres ordes bàsics l’orde primer o OFM ordo fratrum minorum , seguit per tres grans famílies, els anomenats simplement franciscans OFM, els conventuals OFM Con i els caputxins OFM Cap l’orde segon, seguit per diverses classes de religioses, especialment les clarisses i concepcionistes i el tercer orde, seguit per seglars d’ambdós sexes, coneguts com a terciaris franciscans, i també per diversos religiosos i religioses terciaris de moltes congregacions L’orde franciscà fou fundat per Francesc d’Assís a partir del 1208 El primer capítol general de l’…
Santa Eulàlia de Fullà
Art romànic
Situació Vista del sector de migdia d’aquest important temple de planta basilical, amb tot el parament de la nau lateral ornat de bandes i arcuacions llombardes ECSA - A Roura Església parroquial situada en el Veïnat d’Avall, prop de la confluència del riu Rojà i de la Tet Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 6” N - Long 2° 21’ 30” E Per a arribar-hi cal prendre la carretera D-6, la qual parteix de la N-116 a la sortida oest de Vilafranca de Conflent És a uns 3 km d’aquesta darrera població PP Història El nom de Fullà villare Fauliano , 840 Folianum , 873 Fulianum , 941 Folianum , 1009 Fulla…
El Picasso català
Al setembre del 1895 la família del professor de Belles Arts malagueny José Ruiz Blasco arribà a Barcelona, on aquest començaria a exercir el seu nou càrrec de professor numerari de Dibuix de figura a l’escola oficial de Belles Arts, coneguda com Llotja El fill del professor, Pablo Ruiz Picasso, que encara no havia fet catorze anys, seguia les passes del seu pare i estava estudiant Belles Arts per això tot just arribar ja va matricular-se a la mateixa escola on el pare entrava de professor i va sollicitar permís de copiar obres al Museu de l’Acadèmia de Belles Arts Les obres que li serviren…
La imatge de la festa
Catalunya ofereix una gran riquesa de manifestacions de caràcter festiu Al llarg de la historia, celebracions d’origen religiós o pagà han anat bastint tota una tradició que, encara avui, en molts casos, és vigent La festa i la celebració sens dubte generen sempre tot un conjunt d’elements, materials i immaterials que, en perdurar al llarg del temps, adquireixen el caràcter de símbols El vestuari, la música, els ornaments, el joc, la dansa o les construccions més o menys efímeres formen part d’aquest univers festiu i configuren el que podem anomenar imatge de la festa La festa, per altra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina