Resultats de la cerca
Es mostren 2331 resultats
goa
Transports
Mesura que servia per a mesurar la llargada de les embarcacions, de llurs arbres i dels rems.
carpa

Carpa
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Peix de l’ordre de cipriniformes, d’aigua dolça d’uns 20 a 40 cm de llargada.
El cos, de color d’oliva, és comprimit lateralment i recobert tot ell de grans escates L’aleta dorsal, única, és allargada, i l’anal té el primer radi espiniforme La carpa no té dents, i a la part superior de l’orifici bucal presenta quatre barbetes, dues a cada costat Es nodreix de larves de dípters i d’altres insectes aquàtics, de cucs i de petits molluscs És originària d’Àsia, d’una àmplia zona des de la Manxúria fins a prop de la mar Negra Viu en estanys o rius de corrent lent i en fons de vegetació densa Hiverna en moles sobre el fons en indrets profunds Malgrat que la seva carn és menys…
Bronzes d’indumentària del territori de Tàrraco
Passem a fer un inventari de les peces de bronze d’indumentària que s’han localitzat a l’antic territori de Tàrraco Sivella de corretja Sivella de cinturó procedent d’una sepultura de la partida de la Pineda MNAT, 45322 Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest peça es conserva al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, amb el núm d’inv 45322 Procedeix d’un enterrament d’inhumació el núm 3 d’un total de set localitzat al final del 1954 a la zona de l’actual Complex Educatiu de Tarragona l’antiga Universitat Laboral, a la partida de la Pineda Va ser…
úter

Úter humà: 1, trompa de Fal·lopi; 2, lligament utero-ovàric; 3, cavitat de l’úter; 4, capa muscular de l´'úter; 5, orifici uterí de la trompa de Fal·lopi; 6, ovari esquerre; 7, cos de l’úter; 8, istme de l’úter; 9, coll de l’úter; 10, orifici extern de l’úter; 11, ovari dret; 12, vagina; 13, vulva
© fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers encarregat de mantenir l’embrió en condicions adequades durant el seu desenvolupament, assegurar-li el nodriment i el forniment d’oxigen i eliminar-ne els catabòlits respiratoris.
És una estructura de parets gruixudes, amb un epiteli molt vascularitzat, que forma, en ajuntar-se amb les membranes externes de l’embrió, una placenta, a través de la qual la mare intercanvia substàncies amb el fetus En els mamífers més primitius com ara els marsupials presenta dues cavitats separades úter doble, que en altres estan unides però són clarament discernibles úter bífid En els primats superiors l’úter és senzill i presenta una estructura simètrica Un cop completat el desenvolupament fetal, en el part té lloc l’expulsió del nadó de l’úter En l’espècie humana, l’úter de la dona…
Javier Moracho Torrente

Javier Moracho Torrente (a la dreta)
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta especialista en 110 m tanques.
Fou becat per a entrar a la Residència Blume d’Esplugues de Llobregat 1973, a les ordres de Jaime Enciso, l’entrenador de tota la seva carrera esportiva En categoria júnior assolí un subcampionat europeu 1975 Fou plusmarquista català i estatal tant en 110 m tanques 1987 com en 60 m tanques 1984, i estigué vinculat al Futbol Club Barcelona 1982-86 Assolí nombrosos títols de campió d’Espanya vuit de 110 m tanques 1978, 1980-85, 1987, set de 60 m tanques 1977, 1979, 1980, 1984-87, un de 50 m tanques 1981 i un de salt de llargada en pista coberta 1979 Fou internacional amb la…
fibra acrílica
Química
Nom genèric de les fibres tèxtils constituïdes per un polímer sintètic de cadena llarga compost, almenys en una proporció del 85% en pes, per unitats acrilonitril —CH2CH(CN)—.
L’acrilonitril pur es polimeritza fàcilment en poliacrilonitril, però aquest compost té, per a la fabricació de fibres, l’inconvenient de no fondre's, sinó solament d’estovar-se i després de descompondre's per efecte de la temperatura, de no ésser soluble en solvents volàtils barats i de donar fibres que no poden tenyir-se pels procediments corrents Per aquesta darrera raó especialment, hom acostuma a modificar-lo per copolimerització amb altres monòmers tals com acetat de vinil, clorur de vinil, estirè, isobutilè, acrilats, acrilamida i vinilpiridina La tria entre els monòmers esmentats…
Castell dels Mòros (Caudièrs de Fenolhet)
Fortificació situada a l’E del Serrat dels Avets, a l’obaga de la vall lateral que, des del pla de Caudièrs, porta al coll de Sant Loís Les restes són situades exactament sota un giravolt que fa la carretera en aquest indret Aquesta construcció tenia una planta quadrangular Actualment se n’ha conservat l’angle nord-est, que és acabat amb un esperó prominent L’alçada d’aquest mur arriba als 5 m El mur est, a l’interior, té ara una longitud d’uns 14 m l’esperó sobresurt uns 10 m més El mur nord, també a la cara interna, fa uns 23 m de llargada, bé que segurament era almenys uns 10 m més llarg,…
La Torrota de la Roca (Sant Llorenç Savall)
Art romànic
Situació Fortalesa medieval molt arruïnada D Ferran La Torrota de la Roca o torre dels Moros és situada a la carena d’un petit turó, a l’entrada de la vall d’Horta, a uns 500 m d’altura Mapa L36-14363 Situació 31TDG208138 Per accedir a les restes hem de tombar a l’esquerra de la carretera de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall, just en el quilòmetre 17 Al cap d’uns 50 m, i abans d’arribar al Mas de la Roca, girem a la dreta i ens enfilem per la carena fins a trobar les runes enmig d’un replà Torre Les restes de la Torrota de la Roca es componen d’una construcció en runes de planta…
Cementiri de Santa Llúcia (Rajadell)
Art romànic
Situació Fotografia de la tomba localitzada amb motiu d’unes obres, a l’interior de la qual hi havia encara l’esquelet J Galobart Es localitza a la ribera esquerra de la riera de Rajadell, aigües avall del poble, dins la finca anomenada Forn de Santa Llúcia Lloc on hi havia hagut un convent d’aquella advocació i, posteriorment, un forn de vidre Long 1°42’40” - Lat 41°43’50” Per anar-hi, doncs, cal seguir el mateix camí que per arribar a Santa Llúcia de Rajadell Necròpoli Aquesta estació mortuòria medieval fou localitzada, amb motiu d’unes obres, a poc més d’un metre de fondària Aquesta…
Tomba del Grau de Fals (Fonollosa)
Art romànic
Situació Una vista de la tomba, del tipus “C” extrems arrodonits i capçalera un xic més ampla que el peu A Daura Sobre una gran roca esberlada i desplaçada hi ha excavada una tomba de grans proporcions La podem trobar a uns 150 ms de l’església de la Mare de Déu del Grau, enmig d’unes terres conreades amb vinya Long 1°43’05” — Lat 41°45’08” Tomba Es tracta d’una sepultura, orientada seguint l’eix nord-sud pot ésser considerada del tipus “C”, és a dir, té els extrems arrodonits, però amb la capçalera una mica més ampla que el peu Les seves dimensions són notables si tenim en compte que fa 2,10…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina