Resultats de la cerca

Vida i obra De família benestant, estudià humanitats al seminari de Mallorca i es dedicà tota la vida a l’ensenyament Des del 1883 fou secretari de la junta provincial d’instrucció pública de les Balears El 1873 fou proclamat mestre en gai saber i el 1881 aconseguí el primer premi del certamen del millenari de Montserrat, amb una oda A la Verge de Montserrat Publicà un fragment del drama històric Les noces de l’infant al “Calendari Català de l’Any 1882” 1881 Les seves Poesies , en català, en castellà i en llatí, foren publicades pòstumament el 1902, amb un elogiós pròleg de Miquel Costa i…

Fill de Jofre I, del llinatge dels Villehardouin, succeí el seu germà Jofre II Amb Guiu I d’Atenes assetjà 1246 i prengué 1248 Malvasia, fortificà Morea i féu costat a l’estol genovès dirigit contra Rodes 1248 El 1255 morí la seva segona muller, Carintana dalle Caceri, filla d’un dels triarques d’Eubea, i li deixà els seus drets a la baronia d’Oreos, la qual cosa l’obligà a lluitar, ajudat per Gènova, contra els altres dos triarques, aliats amb Venècia guerra de Successió d’Eubea, que acabà el 1258 amb la derrota de Guiu I d’Atenes al pas de Mont Karydi Rebé nous territoris, al sud de…

Format al seminari de Solsona, es llicencià en teologia i dret canònic a la Universitat Pontifícia de Tarragona Fou actiu propagandista dels Pomells de Joventut a les terres de Lleida Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona i es doctorà a Madrid amb una tesi sobre Vicenç Mariner d’Alagó i el seu poema Boumacopeguion Professor de llatí a l’Institut-Escola 1931-33 i director de l’institut de segon ensenyament de Cervera fins el 1936, després de la guerra fou professor de llatí a l’institut Menéndez y Pelayo de Barcelona 1939 i a Lleida des del curs 1939-40 Ingressà al Cos Facultatiu d’…

Catedràtic de llatí a l’Institut Balear Collaborà a “Revista Balear”, “Museo Balear”, als almanacs del “Diario de Palma” i “El Isleño”, i a diversos periòdics integristes i carlins Escriví la peça còmica Bromas sin malicia 1874 Fou un hàbil epigramista i traductor al castellà de poetes mallorquins i italians Publicà Acento prosódico de la lengua catalana 1891, allegat contra la unitat de la llengua

El terme, derivat del llatí sŏror , ōris ‘germana’, evoca les congregacions religioses femenines Com a qualitat abstracta, és emprat actualment per certs corrents de la sociologia feminista amb la intenció de subratllar la solidaritat, els interessos i els sentiments compartits entre les dones En el món anglosaxó, les sororitats sororities designen les societats de noies en institucions acadèmiques, que tenen l’equivalent masculí en les fraternitats fraternities

Doctor en teologia, beneficiat de la catedral de Mallorca, predicador i mestre de llatí de l’escolania del Santuari del Lluc, publicà un Llibre de la invenció i miracles de la prodigiosa figura de Nostra Senyora de Lluc a Palma 1684, que fou reeditat als s XVIII i XIX en castellà L’obra és plena d’episodis miraculosos narrats amb minuciositat i gust pels aspectes truculents

Fou campiona de Catalunya en la modalitat estàndard 2007, 2008 i deu balls 2007, i d’Espanya, en estàndard 2003-09 i deu balls 2001, 2003-08, sempre amb la seva parella de ball Isaac Rovira És entrenadora titulada de ball estàndard i llatí i jutgessa estatal Retirada de la competició, dirigeix amb Isaac Rovira l’escola de ball de saló Dandi de Mollet del Vallès

En llatí, morfològicament, és un substantiu de la quarta declinació, constituït pel sufix - tu - afegit a l’arrel del verb Pot tenir la forma en - um , amb funció d’acusatiu i acompanyant ordinàriament verbs de moviment eo dormitum , ‘me'n vaig a dormir’, i la forma en - u , amb funció d’ablatiu i acompanyant adjectius que signifiquen possibilitat, facilitat, dificultat facile dictu , ‘fàcil de dir’

Hom emprà també aquest terme per a designar una obra escrita a la memòria d’una persona difunta Forma típicament anglesa, el seu nom és una deformació del llatí dirige , primer mot de l’antífona Dirige, Domine Deus meus , que obre l’ofici de difunts En llenguatge parlat s’utilitza en sentit pejoratiu tot fent referència a una música lenta, depriment o d’enterrament