Resultats de la cerca
Es mostren 1228 resultats
Orfeu
Mitologia
Personatge de la mitologia grega, de suposat origen traci, fill d’Eagre i d’una de les muses (Polímnia o Cal·líope).
Cantor, amb les seves melodies encisava els animals i tota la natura El seu nom presenta problemes d’etimologia, així com també el seu tractament mític, que es presenta desdoblat D’una banda, la seva figura va lligada a la davallada als inferns, a la recerca d' Eurídice , el rescat de la qual aconseguí després d’haver persuadit amb el seu cant les divinitats infernals De l’altra, participa també del mite del trossejament per part de les mènades En aquest punt, la seva mort es vincula amb Dionís Zagreu orfisme És difícil de fixar l’antiguitat del mite i destriar-ne els elements d’origen…
Xavier Turull i Creixell

Xavier Turull i Creixell
© Fototeca.cat
Música
Violinista i compositor.
Vida Estudià a l’Acadèmia de Música de Barcelona Deixeble de Joan Massià, Yehudi Menuhin i Antoni Brosa, compaginà la composició amb la tasca d’intèrpret i pedagog Com a violinista destacà com a intèrpret de sonates clàssiques Bach, Beethoven, Schumann, Brahms i modernes Poulenc, Granados, Homs, Gerhard, Balada El 1947 emigrà a Amèrica i s’establí a Colòmbia, on fou professor de violí i de música de cambra a la Universitat del Cauca Colòmbia del 1947 al 1950 Després es traslladà a Buenos Aires, on també es dedicà a la docència, i el 1955 retornà a Barcelona i continuà la seva activitat…
,
rèquiem
Música
Missa de difunts, anomenada així per les paraules inicials del seu text (Requiem aeternam dona eis Domine).
Respecte al text de l’ordinari de la missa, cal destacar que en el rèquiem se suprimeixen el glòria i el credo i es modifica el text de l’agnusdei En el propi, l’alleluia se substitueix per un tractus Des del final del segle XV existeixen composicions polifòniques de parts del rèquiem El més antic que es conserva compost com a obra unitària és el de J Ockeghem, la constitució del qual no coincideix del tot amb l’estructura coneguda actualment, establerta pel papa Pius V l’any 1570 En generalitzar-se la composició de rèquiems s’establí la tradició d’incloure no sols l’ordinari, sinó també el…
Guillem Ramon
Història
Magnat conegut fins fa poc per Guillem Ramon de Montcada.
Senescal del comte de Barcelona des del 1130, probablement recollint la successió del seu pare i la renúncia del seu sogre Berenguer I de Montcada — s’havia casat el 1117 amb la filla i hereva d’aquest, Beatriu I de Montcada — Fou un personatge influent de la cort de Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV i Alfons I Figurà com a testimoni del primer testament del primer dels comtes 1121 i com a executor del segon i definitiu del 1130 Acompanyà el segon a les entrevistes de Carrión amb Alfons VII de Castella 1137 Potser intervingué en la conquesta d’Almeria 1147 Participà en l’empresa de…
Chronicon Rivipullense II
Historiografia catalana
Nom que rep un cronicó localitzat per Jaume Villanueva (Viage literario a las iglesias de España, vol. XV, p. 70, 191 i 206; vol. XVIII, p. 244-247) al convent dels carmelitans descalços de Barcelona, pertanyent a la família de manuscrits ripollesa i conservat a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona (ms. 588).
Desenvolupament enciclopèdic Villanueva només en dona notícia i transcriu alguna breu anotació El còdex, en pergamí, és dels s XIII-XIV i havia estat propietat del canonge Besora, qui el comprà als marmessors de l’ardiaca Corrià de Solsona Al s XVII ingressà a la Biblioteca del Carme El cronicó ocupa els f 11r-42v del còdex El títol Chronicon Rivipullense , en lletra dels s xvi-xvii, encapçala el f 11r després, en forma de taula i en columnes, la indicació de la Pasqua entre el 1300 i el 1423 Seguidament s’inicia el cronicó f 13r, seguint la disposició en taula i amb indicació de l’any de l’…
Joan Arolas i Bonet

Joan Arolas segons un gravat de Tomàs Blasco, i portada del llibre 'Poesías Caballerescas y Orientales', de Joan Arolas (València 1860)
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta, periodista i traductor en llengua castellana.
De família de comerciants barcelonins establerta a València 1814, estudià a les Escoles Pies, orde en el qual ingressà el 1819, i a les universitats de Saragossa i València Fou professor a les Escoles Pies de València, fins que fou reclòs per una malaltia mental Assistí a la tertúlia que l’editor i polític liberal Mariano de Cabrerizo feia a la seva llibreria Amic de Vicent Boix i de Pasqual Pérez, amb aquest el 1833 fundà el Diario Mercantil de Valencia , de tendència liberal i en el qual collaborà fins a la mort També publicà poemes a La Psiquis 1840, primera publicació per al públic…
,
les Simplègades
Mitologia
Nom donat pels antics grecs a uns esculls fabulosos, situats a l’entrada del Bòsfor, que, segons la llegenda, eren mòbils i topaven violentament entre ells per tal d’impedir el pas dels vaixells.
A través d’aquestes roques hagué de passar Argo, la mítica nau dels argonautes
La moneda del comtat d'Empúries
Art romànic
L’Empordà fou, al segle VIII, el lloc on s’inicià l’encunyació de moneda comtal catalana Aquest paper capdavanter, el tingué per segona vegada Cal recordar que foren les colònies gregues de Roses i Empúries les que originaren la circulació de les primeres monedes a casa nostra, i el lloc del nostre àmbit territorial fou on es bateren per primer cop a l’edat antiga * Novament, aquesta primacia no solament té un caràcter restringit a l’àmbit català, sinó un abast peninsular Si en temps antics Roses i Empúries, amb la moneda grega juntament amb les púniques d’altres procedències Eivissa, Gades…
castell de Cardona

Castell de Cardona
© C.I.C - Moià
Castell
Castell del municipi de Cardona (Bages), que forma un conjunt amb l'església canonical de Sant Vicenç del Castell.
El castell conserva diversos elements del palau dels Cardona, d’època medieval, com l’anomenat pati ducal i una gran sala d’arcs apuntats Però des de la segona meitat del segle XVI aquesta família ja no visqué al castell tenia d’abans una gran casa a la vila, a la Fira, i grans palaus a Arbeca i a Barcelona El castell restà com a collegiata amb l’abat i alguns canonges des de la secularització del monestir fins al segle XVIII El conjunt de les construccions era voltat per un mur un portal era encarat al poble i una poterna a la banda oposada, més moderna, fa pensar en un portell En les…
la Morera

Vista de la tribuna de la Morera (Manresa)
© C.I.C - Moià
Casal modernista a ponent de la ciutat de Manresa (Bages), al límit del terme amb el de Rajadell.
Situada en el camí vell de Manresa a Rajadell, té el seu origen en un mas que pertanyia originàriament a la comunitat dels pares dominics del convent de Sant Domènech de Manresa, però que en la desamortització fou venut a particulars Al final del segle XIX era propietat de Josep Portabella i Cots, important industrial tèxtil, qui encarregà a l’arquitecte modernista manresà Ignasi Oms i Ponsa , l’ampliació del mas original per convertir-lo en una residencia senyorial 1903-05 L’ampliació el cos original es complementà amb dos cossos més que configuren un conjunt en forma de U i que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina