Resultats de la cerca
Es mostren 1762 resultats
simonia
Història
Dret canònic
Compra i venda de coses sagrades.
El mot prové del pecat de Simó el Mag i suposa una pretensió sobre un bé espiritual gràcia, sagraments, jurisdicció eclesiàstica, prebenda, ordenació, etc en canvi d’un preu temporal diners, presents o altres avantatges, com protecció, recomanació, etc L’Església la considera una profanació i una injúria als béns espirituals i declara nulles totes les nòmines i convencions simoníaques, així com l’exercici del sacerdoci obtingut per simonia Condemnada ja pels concilis d’Orleans 553, 549 i de Clarmont d’Alvèrnia 535, fou un flagell a l’època feudal, amb tot el mercadeig de…
sulfòxid
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que responen a la fórmula general
.
D’acord amb les regles de la IUPAC, hom els anomena anteposant el mot sulfòxid als noms dels radicals R 1 i R 2 , el darrer dels quals va en forma adjectivada Alternativament, poden ésser anomenats emprant el prefix alquilsulfinil R 1 -SO- seguit del nom del compost R 2 H Hom els obté per oxidació controlada de tioèters i s’oxiden amb gran facilitat a sulfones Els sulfòxids són, en general, sòlids incolors, relativament inestables, solubles en medis polars, i presenten caràcter dèbilment bàsic Poden ésser reduïts a tioèters mitjançant diversos agents Presenten absorció…
botifler | botiflera
Història
Durant la guerra de Successió (1704-14), als Països Catalans, dit dels partidaris de Felip V de Castella, per a distingir-los dels maulets o vigatans, partidaris del rei arxiduc Carles III.
El mot potser alludia a la situació benestant dels qui pertanyien al partit borbònic Al País Valencià, la majoria dels nobles foren botiflers, fet que els valgué posteriorment la confirmació dels privilegis Hom podria situar entre els botiflers de Barcelona personatges que en temps de Carles II havien exercit càrrecs virregnals i que havien tingut conflictes amb les institucions del Principat També hi foren bastant nombrosos els aristòcrates i els cavallers del braç militar, i alguns artistes i menestrals enriquits A la resta del Principat, el nombre de botiflers fou més aviat…
monjo
Religió
Religiós d’un orde monàstic.
El mot, del grec μοναχός, designa primerament aquell qui viu sol Però en un sentit més ampli designa tots aquells qui se separen més o menys totalment de la societat per viure sols amb Déu en la pregària contemplació, tant si viuen aïllats com si viuen en comunitat Al llarg de la història hom troba monjos en el judaisme essenis, Qumrân, en el budisme, en l’hinduisme i en el cristianisme monaquisme hi hagué formes de vida semblants en alguns corrents gnòstics, estoics i platònics i en l’islam El seu estil de vida sol ésser simple i auster i comporta el celibat i una ascesi…
variant
Lingüística i sociolingüística
Expressió diferent d’una altra per la forma.
Hom l’anomena variant lliure si la diferència es dóna entre dues unitats lingüístiques distintes fonema o morfema que poden aparèixer en un mateix context, sense presentar un contrast mutu, talment que la substitució de l’una per l’altra no origina un mot diferent, sinó només una pronunciació distinta de la mateixa paraula vi , pronunciada amb labiodental o amb bilabial b segons els dialectes dormia, dormiva Hom l’anomena variant combinatòria si la diferència es dóna entre dues unitats lingüístiques distintes fonema o morfema que no poden aparèixer en un mateix context, però…
siamès | siamesa

Siameses
© Vall d'Hebron
Patologia humana
Dit dels germans bessons units l’un amb l’altre per alguna part del cos que poden compartir.
Originàriament, el mot fou aplicat als bessons Eng i Chang, nascuts a Siam, monstre toracòpag, que visqué seixanta-tres anys 1811-74, casat amb dues germanes i pare de vint-i-dos fills, i que a mitjan s XIX fou exposat a la curiositat del públic europeu Aquests monstres reben denominacions diferents segons el lloc de conjunció dels cossos sincèfals , quan tenen un únic cap craniòpags , quan tenen dos caps, bé que adherits diprosops , quan tenen un únic cap, però amb dues cares oposades isquiòpags , units per la pelvis toracòpags , units pel tòrax, etc La possibilitat d’una…
amb
Gramàtica
Preposició que expressa relacions circumstancials.
Usos d’ amb Denota Exemples 1 Una situació comuna, l’acompanyament de persones o de coses Ésser a casa amb un company Carn amb bolets 2 La concurrència a una acció Dialogar amb el públic Lluitar amb l’enemic 3 Acord Prendre posició amb uns i contra els altres 4 L’instrument, el mitjà Pegar amb un bastó Rentar-se les mans amb aigua i sabó Arreplegar els trinquis amb una pala Demostrar amb proves 5 El vehicle Anar amb auto 6 La manera Escriure un mot amb ela geminada Considerar un afer amb calma Afirmar amb reserves 7 Contacte Fregar una cosa amb una altra Topar amb un roc 8 …
copeo
Dansa i ball
Ball popular mallorquí de parella, de ritme ràpid i ternari, en compàs de tres per quatre o de tres per vuit.
A llevant i a migjorn de l’illa hom el balla sempre precedit per dues cobles de mateixa El darrer mot de la segona mateixa canvia de to menor a to major potser per prevenir els balladors de l’entrada del copeo, més alegre i molt més mogut La dona porta sempre la iniciativa en el ball i volta i giravolta per si pot enganyar el ballador Al primer terç del s XX hom començà a ballar-lo en filera, sempre per parelles i sense cap interpolació de mateixa, a certs pobles de l’illa El ball és acompanyat per la música de les anomenades cançons de copeo , de quatre versos en rima assonant,…
esquimal
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Família lingüística, branca de la família esquimoaleuta.
Comprèn l’esquimal pròpiament dit i el del sud d’Alaska, ambdós dividits en dialectes El més evolucionat és el del sud de Grenlàndia el seu sistema fonològic comprèn tres vocals i una sèrie única d’oclusives, i no té africades El mot esquimal sovint es presenta com un conglomerat d’elements accessoris units a un element lexical bàsic Té singular, plural i dual En la flexió nominal hi ha dos casos sintàctics l’absolut i el relatiu, i sis casos adverbials El verb té tres modes independents —indicatiu, interrogatiu i optatiu— i quatre modes subordinats —conjuntiu, subjuntiu i dos…
sagrament
Religió
Cristianisme
En la teologia tradicional, signe sensible i eficaç de la gràcia
.
Concepte lligat als de signe i de símbol, comprèn les nocions de misteri i de ritu En la història de les religions, hom utilitza l’expressió per a indicar totes aquelles accions rituals destinades a fer participar, momentàniament o d’una manera permanent, l’home amb la divinitat Pressuposen la convicció que és possible de superar la distància entre l’home i déu per mitjà d’un ritu, talment que hom no troba els sagraments en les religions de mer ritualisme com a l’islam o al confucianisme, així com en moltes religions nacionals en què el ritu té bàsicament una funció de cohesió tribal Entre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina