Resultats de la cerca
Es mostren 1128 resultats
Servàs
Monestir
Antic monestir (Sant Esteve de Servàs) originat per un pacte, de tradició visigòtica, entre el propietari del lloc, el prevere Salmó, tres preveres i nou monjos vers el 833.
Hom l’ha situat entre Gerri de la Sal i Sant Esteve de Perabella, on el 846 actuava part de la comunitat, amb un altre petit monestir donat a Gerri el 849 Les lluites entre els comtes Galuidó i Frèdol provocaren la ruïna d’aquests monestirs, que el 966 eren una simple possessió de Gerri
El moviment cultural d’Osona
Introducció Els primers llibres que tingué la nova seu episcopal encara procedien, segons sembla, de l’antiga tradició visigòtica, i probablement devien venir de les diòcesis veïnes, Girona o Urgell, però aviat n’arribaren d’escrits a la Gàllia Poc a poc a la mateixa diòcesi es creà un scriptorium i uns especialistes de l’escriptura d’entre aquests sempre n’hi havia un que despuntava i és generalment qui redactava els documents més solemnes, com són les actes de consagració de les esglésies, en les quals els fundadors o el bisbe consagrant acostumen a fer donació de llibres litúrgics,…
Sant Climent de Torogó (Tremp)
Art romànic
Situació Antiga església prioral conformada per un edifici que, a causa de la represa d’obres, té actualment una estructura allargassada i desproporcionada ECSA - J A Adell L’església de Sant Climent és al centre del petit poble de Torogó Mapa 33-11252 Situació 31TCG198843 S’arriba a Torogó per una pista que surt del poble de la Torre de Tamúrcia JAA Història Es tracta d’un antic priorat benedictí del segle X, filial del monestir d’Alaó i situat al llogaret de Torogó tres focs al final segle XIV malgrat que algun autor confon Torochone amb la casa de Tragó de Noguera La villa rural o vilar de…
monestir de Gerri

El monestir de Gerri
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina ( Santa Maria de Gerri
) situada davant Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), a l’altra banda de la Noguera Pallaresa.
Sembla que en aquest lloc, a l’època visigòtica, hi hagué un monestir sota l’advocació a sant Vicenç, que fou restaurat el 807 pel prevere Espanell i cinc companys Obtingué privilegis d’immunitat i confirmació de béns de Frédol 849 i de Ramon 865, comtes de Tolosa i senyors del Pallars Al segle X prengué com a titular Santa Maria, segurament amb motiu d’acceptar la regla benedictina El 908 tenia setze monjos preveres i tres llecs i vengué al comte Ramon I de Pallars el monestir de Sant Pere del Burgal, que recuperà poc després Joan XIII li concedí l’exempció episcopal el 966 aleshores tenia…
Francesc Gustà i Salvador
Historiografia catalana
Apologista i historiador de la Companyia de Jesús.
Vida i obra Fou novici a Tarragona i, després, durant els cursos 1763-65, estudiant de filosofia a Gandia, on rebé la influència humanística de Mateu Aimeric Quan seguia els cursos de sagrada teologia al Collegi de Sant Pau de València, el sorprengué l’expulsió dels jesuïtes decretada per Carles III el 3 d’abril de 1767 Al cap de pocs anys d’haver-se establert a la ciutat italiana de Ferrara fou ordenat de prevere El 1779 inicià una frenètica carrera de polemista que el portà a publicar al llarg dels següents vint-i-cinc anys més de 30 obres, totes en llatí o italià, algunes de les quals amb…
Motlle d’orfebreria andalusí (Tortosa)
Art romànic
Peça de petites proporcions, de forma trapezoidal, localitzada a Tor tosa l’any 1900 © MNAC - Calveras / Mérida / Sagristà Aquest motlle es va localitzar al juny del 1900, en unes obres d’urbanisme del barri de Remolins, concretament en la fonamentació d’una casa, conjuntament amb 35 g de plata fosa i escòries en forma de gresol barrejat amb fonent vidriós i ennegrit i una moneda de l’emperador bizantí Joan I Zimizés 969-976 Ara és guardat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, amb el núm d’inventari 46 300 R Amador de los Ríos en el seu article “Reliquias hispanomahometanas” 1900, reproduït…
Sant Miquel d’Espollà (Bonansa)
Art romànic
Situació Minses restes d’aquest petit edifici romànic, els carreus del qual han estat reaprofitats per a bastir tanques i bancals dels voltants ECSA - MÀ Font Construcció pràcticament arruïnada situada entre camps abandonats i no gaire lluny del llogaret d’Espollà, a migdia Les restes de l’edifici han quedat quasi amagades en adequar-se els seus voltants com a camps de conreu La caseria d’Espollà es troba entre Gavarret i Sirès, a l’esquerra del barranc homònim que forma part de la capçalera de la vall de Sirès, tributària per la dreta de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-10213 Situació…
Sant Corneli i Sant Cebrià (Cardedeu)
Art romànic
Situació Vista lateral de la capella des del seu sector nord C Barbany-M R Garcia La capella de Sant Corneli es troba just darrere l’església parroquial de Santa Maria de Cardedeu, al bell mig de la població El mur sud de l’edifici és adossat a una altra construcció, raó per la qual no es pot veure tota la façana Mapa L37-15393 Situació 31TDG464101 S’hi pot accedir per l’autopista A-17 direcció Girona, sortida Cardedeu-La Roca, i també per la línia de ferrocarril Barcelona-Portbou amb estació a la mateixa població CBC-MRGP Història Tot i que és d’origen preromànic, no hi ha notícies d’aquesta…
Sant Miquel de Montaspre o d’Aspremont (Camarasa)
Art romànic
Situació Interior del mur de ponent, un dels vestigis més notables del temple, avui ensulsiat ECSA - J Bolòs Els vestigis de l’antiga església de Sant Miquel es troben al sector sud-oest del recinte que conformen el castell i el vilatge de Montaspre Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent MLlR Mapa 32-12289 Situació 31TCG179542 Història La primera referència al lloc i a l’existència d’una església a l’indret de Montaspre es troba en l’acta de dotació de l’abadia de Sant Pere d’Àger de l’any 1048, atorgada per Arnau Mir de Tost i la seva…
Oleguer
Sepulcre de sant Oleguer, obra barroca de Francesc Grau i Domènec Rovira, amb imatge gòtica de Pere Sanglada
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era fill d’Oleguer, secretari de Ramon Berenguer I, i de Guisla Entrà a la canònica de Barcelona encara infant 1070 i signà successivament com a clergue 1087, diaca 1089, prevere i prepòsit 1092 El 1093 era canonge augustinià i prepòsit de la comunitat de Sant Adrià de Besòs, fundada pel bisbe de Barcelona i antic abat de Sant Ruf, Bertran El 1110 passà a Sant Ruf d’Avinyó, d’on fou elegit abat El 1115 acompanyà la comtessa Dolça de Provença a Barcelona amb motiu del seu casament amb Ramon Berenguer III i hi fou aclamat com a bisbe de Barcelona Renuncià, però, el càrrec i fugí al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina