Resultats de la cerca

Definició Les varices són dilatacions anormals i permanents de les venes que se situen per sota de la superfície cutània dels membres inferiors de vegades es tracta de dilatacions circumscrites, en ocasions són difuses i en molts casos són tortuoses La variça, com s’anomena en singular aquesta dilatació venosa, també es coneix amb el nom de fle bectàsia , terme derivat dels vocables phlêps i êktasis , que en grec clàssic signifiquen respectivament ‘vena’ i ‘dilatació’ La denominació de varices també és emprada per a designar les dilatacions de les venes del terç inferior de l’esòfag, o…

Història del monestir de Ripoll Fundació Fundat pel comte Guifré el Pelós vers el 879, dins la tasca de repoblament del territori, inicialment el dotà amb els predis de les valls de Ripoll i de Sant Joan La nova casa fou encomanada a  Daguí , prevere de Gréixer, que fou el primer abat, en espera que més tard regís l’abadia Radulf, fill del comte Guifré, aleshores infant, el qual, però, més tard, preferí la mitra d’Urgell El 885 el comte creà el nou monestir de Sant Joan, dit originàriament Sant Joan de Ripoll , per a la seva filla Emma, retallant així la primitiva dotació en el Ribamala,…

Situació i presentació El terme de Collsuspina, que la demarcació territorial del 1936 assignà a la comarca d’Osona, s’estén al llarg de la serra que tanca per ponent la plana de Vic Limita al N i al NE amb els municipis osonencs de Muntanyola i Tona, respectivament a l’E i al SE amb Balenyà Osona al S amb Castellcir, i a l’W amb Moià Collsuspina és un terme essencialment muntanyós, format geològicament durant el període terciari El port o coll de la Pollosa 920 m és l’únic pas entre el Moianès i Osona El terme sobrepassa els 1000 m en la petita serralada de la part N, que va de la Caseta de…

És composta de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i altres components no volàtils argila, sílice, carbonats, òxids de ferro, etc que formen, després de la combustió del carbó, les cendres L’estudi dels carbons és considerat més aviat un capítol de la geologia aplicada que no de la mineralogia o petrologia clàssiques, car llur gènesi és clarament excepcional dins el temps i dins l’espai Només dos períodes geològics, en efecte, són rics en jaciments de carbó el que va del Carbonífer inferior al Permià i el que, iniciant-se en el Cretaci, continua en el Terciari D’altra banda, el…

La geografia Consta d’unes 320 illes i atols, 100 dels quals són deshabitats Les quatre illes principals són Viti Levu on viu el 70% de la població del país, Vanua Levu, Tavenui i Kadavu Formades les illes pel vulcanisme terciari, hi alterna el material volcànic, als sectors muntanyosos, amb el sedimentari detrític i corallí, als sectors més baixos L’illa de Viti Levu és molt muntanyosa i la solquen nombrosos rius Hi abunden els esculls barrera El clima hi és tropical humit La selva pluvial és rica i esponerosa, però els vessants orientats al NW tendeixen a ésser més secs i sovint han estat…

De manera més genèrica, posteriorment hom s’ha referit amb aquest terme a tota la documentació requisada a diversos territoris de les zones de l’Estat espanyol que restaren al costat de la República durant la Guerra Civil de 1936-39, sobretot al País Basc i al País Valencià La Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos L’organisme sota el qual les autoritats franquistes dugueren a terme la requisa fou la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos DERD, creada oficialment a l’abril del 1938 pel ministre de governació Ramón Serrano Suñer amb la finalitat de…

Situació Ruïnes del castell, seu d’una comanda templera, al cim d’un turó prop del poble d’Ascó ECSA - J Bolòs Aquest castell, que fou seu d’una comanda templera, és situat al cim d’un turó, sobre la població d’Ascó, damunt la riba dreta de l’Ebre Mapa 32-17 444 Situació 31TBF959618 Des de la part alta del poble, més amunt de la plaça de l’església, surt un corriol que, passant pel costat dels dipòsits d’aigua, porta en pocs minuts fins al cim del turó on s’alcen les restes del castell JBM Història Ascó ha gaudit de sempre d’una posició privilegiada, atesa la seva ubicació estratègica per al…

Orígens i mobilitat Caplletra I de l’inici del Llibre d’Esdres , de la Bíblia francesa de la catedral de Girona final del segle XIII Dos mestres treballen reconstruint el Temple de Jerusalem Un llança la plomada i l’altre desbasta un carreu amb un pic amb un tallant dentat Tresor de la Catedral de Girona, ms 5 - ©RManent D’on venien els treballadors que construïren els edificis de les ciutats catalanes Els corrents de migració provinents del nord sembla que foren més forts que els que provenien del sud Per tradició històrica i cultural, Catalunya va mirar més cap a l’altra banda dels Pirineus…

El 22 de juliol de l’any 1689, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Benet Ignasi de Salazar Baños de Río Tobía 1615 – Barcelona 1692, bisbe de Barcelona, benedictí diputat militar Joan de Lanuza-Montbui-Vilarig i d’Oms, quart comte de Plasència, vescomte de Roda i de Perellós diputat reial Jaume Narcís Camps i Amat, ciutadà honrat de Barcelona i Girona oïdor eclesiàstic Miquel Joan Bosc, canonge de Vic oïdor militar Joan de Vivet i de Rasset, donzell de Girona oïdor reial Antoni Francesc de Berenguer i de Novell, ciutadà de Lleida Benet…

El 22 de juliol de l’any 1485, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Ponç Andreu de Vilar – Ripoll 1489, abat comendatari de Ripoll diputat militar Guerau Desplà, cavaller diputat reial Pere Bussot, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan Navarro, canonge de Barcelona i ardiaca d’Urgell oïdor militar Lluís de Mont-ros, donzell oïdor reial Jaume Escala, ciutadà de Girona Un cop passats els més de dotze anys que el 1438 s’havien establert com a període mínim entre dos exercicis com a diputat, Ponç Andreu de Vilar fou elegit diputat…