Resultats de la cerca
Es mostren 3048 resultats
Josep Lluís Martínez i Picanyol

Josep Lluís Martínez i Picanyol (2010)
© Norma Editorial
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i guionista, conegut pel nom de Picanyol.
Autodidacte, els anys seixanta s’inicià en la professió treballant en estudis d’altres dibuixants Feu humor gràfic i entreteniments El seu personatge més característic és Ot, el bruixot, protagonista de les pàgines que publicà a Cavall Fort des del 1971 fins al 2014, que es jubilà, anys durant els quals en publicà més de 1500 historietes Collaborà en nombroses revistes, com ara L’Infantil , Oriflama , En Patufet segona etapa, Matarratos , Penthouse , i diaris, l’ Avui , el Diari de Barcelona i el Punt Diari , entre d’altres L’any 2012 publicà el llibre de memòries Històries d…
Comença el judici per les targetes opaques
Seixanta-cinc exdirectius de Caja Madrid i Bankia, entre els quals hi ha l’antic president de Caja Madrid Miguel Blesa i l’exministre de Finances espanyol, expresident de l’FMI i expresident de Bankia, Rodrigo Rato, són els acusats en el judici pel cas de les targetes opaques, o targetes black Les dues entitats facilitaven a directius i membres del consell d’administració targetes de crèdit de lliure disposició que no tributaven enlloc Les quantitats retirades amb aquestes targetes entre els anys 2003 i 2011 els anys anteriors han prescrit sumen més de 9 milions d’euros La…
Luigi Squarzina
Teatre
Dramaturg i crític italià.
El 1952 fundà el Teatro d’Arte Italiano amb Vittorio Gassman i fou director del Teatro Stabile de Gènova 1962-76 i del TS de Roma 1976-83 i coeditor de L’Enciclopedia dello spettacolo Obtingué un gran renom amb les seves innovacions sobre Brecht, Pirandello i Goldoni i reivindicà D’Annunzio Des dels anys seixanta s’interessà pels autors italians contemporanis i els clàssics en general Timó d’Atenes de Shakespeare 1983, Ciascuno a suo Modo 1984 i Come prima meglio di prima 1990, ambdós de Pirandello Entre els seus texts destaquen L’Esposizione universale 1949, Tre quarti di luna…
David Hare
Teatre
Dramaturg i cineasta anglès.
S'inicià en els grups del teatre independent dels anys seixanta i setanta caracteritzats per la renovació de les formes escèniques i per la preocupació per les qüestions socials Amb els directors William Gaskill i Max Stafford-Clark creà la Joint Stock Company A partir dels anys vuitanta mostrà un canvi d’atenció vers les situacions personals i individuals, en films com ara Wetherby 1985 o Paris by night 1988 Però la seva implacable crítica dels estaments de la societat anglesa continuà en la “trilogia política” Racing Demon 1990, sobre l’Església, Murmuring Judges 1990, sobre la…
Carlo Ponti
Cinematografia
Productor cinematogràfic italià.
Estudià dret i exercí com a advocat Començà a produir pellícules després de la Segona Guerra Mundial associat a Dino de Laurentis, del qual se separà a mitjan anys cinquanta, i produí la gran majoria dels films que entre els anys quaranta i seixanta projectaren el cinema italià a un primer pla internacional Entre les produccions de més renom sobresurten Roma città aperta , de R Rossellini 1945, La strada , de F Fellini 1954, La Ciociara , de V de Sica 1955, Dr Zhivago , de D Lean 1965, guanyadora de sis Oscars, Matrimonio all’italiana 1965, V de Sica, Zabriskie Point , de M…
Josep Ernest Peris i Celda
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Seguidor del sainetista valencià Eduard Escalante, no intentà superar el seu mestre ni innovar dins el gènere El 1902 estrenà la seva primera obra, Tres artistes de porxe publicada el 1912, i fins a la seva mort n’escriví 102 en català i algunes en castellà, generalment d’un acte Les més conegudes són Terres maleïdes estrenada el 1911 i publicada el 1919 —adaptació de La barraca de Blasco Ibáñez—, Per la fam d’heretar 1918, Voleu llum, o València a fosques 1918, Cels de novençà 1919, Mosquit de tenda 1923, Una ajuda 1925, La pesca de la ballena 1926, Més allà de la llei 1927 o Rialles del…
,
Josep Maria Socias i Humbert
Política
Polític.
Es llicencià en dret i, afiliat al Frente de Juventudes, fou procurador a les Corts franquistes 1967-76 Féu carrera en l' Organización Sindical Española , de la qual fou delegat provincial a Barcelona 1970-1975 i més tard, com a home de confiança de Rodolfo Martín Villa , secretari general 1976, amb la missió de desmuntar el verticalisme Substitut de Joaquim Viola i Sauret en l’alcaldia de Barcelona desembre del 1976 — gener del 1979, durant el seu mandat fou víctima d’intents d’assassinat, i hi introduí un estil més obert i populista, cercant l’entesa amb les associacions de veïns i les…
neofigurativisme
Art
Moviment pictòric, també anomenat nova figuració, que reacciona contra l’estètica institucionalitzada de l’informalisme i proposa un retorn a la figuració, bé que ultrapassant els estrets límits de la representació especular de l’objecte en qüestió.
Engloba una sèrie diversificada de tendències durant la dècada dels anys seixanta i conserva una bona part de residus informalistes i de la pintura d’acció Les deformacions, les transformacions i les prolongacions a què sotmet, sobretot, el cos humà fan que aquest es constitueixi en la condensació de tota una experiència viscuda i es converteixi en l’escena del terror, l’aïllament i l’angoixa Alliberat del pes de la tradició acadèmica representativa, es llança, en una mena d’autoteràpia, a la dura crítica del seu context opressor, alhora en un gest d’impotència i de venjança N’és…
escaquer
Escacs
Tauler quadrat per a jugar a diversos jocs de taula, especialment als escacs.
És dividit en seixanta-quatre compartiments quadrats disposats formant vuit rengles de vuit compartiments o cases cadascun Aquests compartiments són alternativament de color clar escacs blancs i de color fosc escacs negres Hom anomena columna cadascuna de les vuit fileres de cases que van en sentit vertical de la banda del tauler més propera a un dels jugadors a la banda més propera a l’altre jugador, rengle cadascuna de les vuit fileres de cases que van d’una banda a l’altra del tauler en direcció horitzontal, i diagonal cadascuna de les fileres de cases del mateix color unides per…
Alain Jacquet
Pintura
Pintor francès.
Estudià arquitectura, però es dedicà a la pintura, que aprengué de manera autodidacte Als anys seixanta formà part del grup d’artistes vinculats al neofigurativisme Influït per l’ art pop dels EUA, feu la seva primera exposició el 1961 El 1962 causà impacte la sèrie de pintures que anomenà genèricament camouflages , en les quals l’augment i la superposició d’imatges obtingudes mitjançant procediments fotogràfics dificulten el reconeixement dels objectes representats Seguí una pauta semblant per a crear la seva obra més celebrada, el Déjeuner sur l’herbe 1964, a partir de l’obra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina