Resultats de la cerca
Es mostren 41621 resultats
Sant Iscle (Arbúcies)
Art romànic
Aquesta capella és esmentada el 6 de febrer del 923, en què el bisbe de Girona, Guiu, la va sotmetre a l’església de Sant Quirze d’Arbúcies, amb motiu de la seva consagració No se’n coneix la situació com a hipòtesi, s’ha escrit que podia ésser el titular d’una primitiva església del castell de Montsoriu, bé que aquesta suposició no té cap fonament històric
màrtir
Santa Justa, verge i màrtir que morí a Sevilla el 287, segons una pintura de Bartolomé Esteban Murillo (1617-1682)
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Persona que pateix turment o la mort a causa del testimoniatge de Jesucrist (per la fe en general o per un dels seus aspectes essencials, o per una virtut).
Considerat per la primitiva Església com l’ideal del qui ha atès perfectament el Crist, el màrtir fou venerat com a sant els no màrtirs no ho foren abans del s IV, i el martiri fou posat en relació especial amb l’eucaristia Hom envoltà d’una veneració especial tot allò que es relacionava amb el màrtir el sepulcre martyrium, les relíquies i l’aniversari del martiri, anomenat dies natalis
principi de Cantor
Matemàtiques
Principi segons el qual, en la recta real, tota successió d’intervals tancats tals que cada un és contingut en l’anterior i les longituds dels quals tendeixen a zero, defineix un nombre real.
Si a n ,b n és la successió d’intervals, essent a n una successió no decreixent i b n una successió no creixent tals que la diferència b n -a n es mantingui sempre positiva, però tendint a zero quan n tendeix a infinit, el teorema de Cantor afirma que hi ha un únic nombre real x tal que x és contingut en qualsevol dels intervals a n ,b n
Simó Frígola
Història del dret
Jurista.
Fou nomenat per Felip II de Castella vicecanceller de la corona catalanoaragonesa 1585-1598, però, per tal de poder exercir el càrrec —els furs d’Aragó no permetien que un no aragonès exercís jurisdicció sobre aragonesos—, calgué que fos habilitat a les corts de Montsó del 1585 El mateix any 1585 el jurista aragonès Juan Gaspar Hortigas li dedicà la seva allegació en defensa de la Universitat de Saragossa
Vicenç Calonge i Gustà
Literatura catalana
Dramaturg i poeta.
És autor de l’obra teatral Sota el signe de la impotència 1991 i dels poemaris Temps ressuscitat 1991, Rere el finestrell 1996, De quan les vaques boges no existien o no ens ho deien 1999, Joc i colors de viure 2000, Del Mar que sóc 2001, L’aigua del temps 2002, Cant que s’interroga 2002, Molt més que un temple 2004 i Lladriola en cant 2006
matemàtica
Matemàtiques
Ciència que estudia les propietats dels nombres, de les figures, dels conjunts, de les operacions, de les funcions, etc.
Aquesta definició és força descriptiva, però incompleta, i per això diversos matemàtics han intentat de definir la matemàtica tot assenyalant-ne els trets més característics Així, segons B Russell, la matemàtica consisteix només en afirmacions tals com “si una proposició és veritable referida a un objecte, aleshores una altra proposició també ho és”, de manera que la matemàtica és aquell camp en què hom no sap mai de què parla ni si allò que diu és veritat o no Dins aquesta mateixa línia, H Poincaré diu que els matemàtics no estudien objectes, sinó…
Banca i mercat de capitals, 1866-1914
La crisi de 1866 L’any 1866 el sistema financer català va patir la pitjor crisi de la seva historia, la més devastadora quant als efectes que tingué sobre les institucions financeres Quadre 1 Tipus de rendiment de les obligacions de companyies de ferrocarrils i del deute perpetu al tres per cent consolidat anterior, 1864-1867 La crisi va esclatar a Barcelona quan es tingué notícia del pànic financer que s’havia desfermat a Londres el 10 de maig i que posava terme al clima de malestar profund que hi havia als principals centres mercantils europeus De fet, el desballestament del sistema de…
La ciència popular
La ciència i la tecnologia en els costums i la vida quotidinana dels catalans Gairebé amb tota seguretat parlar de "les ciències i les tècniques populars" com fem aquí haurà causat la perplexitat de més d’un lector No ha de sorprendre pas que algú hagi trobat fora de lloc la inclusió de temes sobre la ciència i la tecnologia en una obra com aquesta, dedicada als costums i la vida quotidiana dels catalans Els antecedents són escassos en la producció dels nostres folkloristes, si deixem de banda Cels Gomis i alguns metges autors de topografies mèdiques en els anys a cavall del segle XIX i el XX…
El Parlament de Catalunya aprova la Llei del referèndum
Per 72 vots a favor JxSí i la CUP i el diputat no adscrit Germà Gordó, 11 abstencions CSQP i 52 absències PSC, PP i Ciutadans, el Parlament de Catalunya aprova la Llei del referèndum, per la qual s’empara la votació de l’1 d’octubre La Llei estableix el caràcter vinculant sense una participació mínima, preveu que si guanya el "sí", es declararà la independència de manera immediata, i que si guanya el "no", es convocaran noves eleccions autonòmiques També s’estableix la Sindicatura Electoral de Catalunya i es garanteixen els locals de votació, cedits sobretot per part…
dret de superfície
Dret civil
Dret real sobre cosa aliena que correspon a una persona que planta o edifica sobre el sòl d’una altra, i pot servir-se d’allò que ha plantat o edificat mitjançant el pagament d’un cànon periòdic.
Té l’origen en el dret romà, com a mode d’impulsar les plantacions i edificacions després d’haver caigut gairebé en desús, ressorgí amb força, a causa de l’escassetat d’habitatges i la necessitat de fomentar la construcció Aquesta necessitat donà lloc a la llei del sòl, de 12 de maig de 1956, que regula, en especial, el dret d’edificar en sòl aliè, concedit per l’estat i els organismes públics dins l’àmbit de llur competència, com també pels particulars La inscripció d’aquest dret n'ha de contenir la durada, el cànon que ha de satisfer el superficiari i garanties reals per tal d’assegurar el…