Resultats de la cerca
Es mostren 8044 resultats
argent

Argent
© Fototeca.cat - G. Serra
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup IB de la taula periòdica (5è període), gairebé sempre de valència 1, bivalent només en alguns composts rars.
Característiques Conegut de molt antic, és el metall més blanc i de més elevat poder reflector, el més dúctil i malleable després de l’or, i el millor conductor de la calor i de l’electricitat L’argent natural és una mescla de dos isòtops estables el 107 52,5% i el 109 47,5% En són coneguts dotze isòtops radioactius artificials Bé que molt escàs, es troba àmpliament dispersat per tota l’escorça terrestre, inclosa la mar Hom calcula que n’hi ha entorn d’un 0,000004%, unes 10 vegades més que d’or Es presenta adés a l’estat natiu, generalment aliat amb or, mercuri, antimoni, coure i plom, i…
invasions bàrbares

Les migracions dels pobles germànics dels segles III, IV i V tradicionalment anomenades invasions bàrbares
© Fototeca.cat
Història
Tradicionalment, expressió que designa les successives migracions de pobles estrangers a Roma, sobretot les dels segles IV i V, que penetraren dins l’Imperi i contribuïren a destruir-ne la part occidental.
Tanmateix, és també aplicable a les migracions posteriors i en certa manera complementàries, sobretot a la segona onada, que al segle VI estabilitzava el món franc a tota la Gàllia, i encara a una tercera onada, la dels longobards, darrera incursió germànica dels segles VI i VII, que cloïa negativament l’empresa de Justinià 527-565 Poc abans de les anomenades grans invasions , els bàrbars sotjaven l’Imperi Romà des de la Bàltica fins a la mar Negra i des del Danubi fins al Rin, i havien tingut lloc ja diverses migracions En temps de Mari, cimbres i teutons havien penetrat fins a les…
Sant Pere d’Auira (Campdevànol)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església, des del costat de llevant, amb l’absis i la capella de migjorn M Anglada L’antiga parròquia de Sant Pere d’Auira escrit també Huire queda al sector de tramuntana del terme, a mà esquerra del riu Freser, a uns 1200 m d’altitud i vora el coll de Casals Mapa 255M781 Situació 31TDG295778 Per anar-hi, deixant de banda els camins de cabra com és ara el baixador d’Illa, hi ha dues pistes la més bona és la que surt de Campdevànol i agafa el camí del cementiri, segueix el trencall de mà dreta, que continua parallel a la via del tren, passa vora la Teuleria i…
Castell de Ponts
Art romànic
Situació Vista aèria dels pocs vestigis que resten d’aquest castell, situat sobre la vila de Ponts i prop de la canònica de Sant Pere ECSA - M Catalán Les restes del castell són situades al cim de la muntanya dita de Sant Pere 510 m, sobre la vila de Ponts i damunt la confluència del Llobregós amb el Segre El castell fou construït sobre una cinglera que protegeix els costats sud i oest de la vila als altres dos costats hi ha dos circuits de murs defensius Mapa 34-13 329 Situació 31TCG504424 Des de la vila de Ponts surt una pista de terra que, fent la volta al turó de les Forques i al de Sant…
Vila medieval d’Igualada
Art romànic
La vila El repoblament del centre de la conca d’Odena Vista aèria del nucli antic de la ciutat, on s’evidencia la seva formació al llarg d’un antic i històric camí ral parallel al riu Anoia ECSA - J Todó Les primeres notícies sobre el repoblament de la plana central de la conca d’Òdena, en el lloc on posteriorment sorgí Igualada, daten de la segona meitat del segle X, tot i que no pot descartar-se la presència a la zona d’un poblament anterior, de caràcter més o menys inestable El topònim Aqualata apareix citat per primera vegada l’any 976, i sembla fer menció al curs del riu Anoia que servia…
Castell de Gelida
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquest important castell, esglaonat a la muntanya, amb l’antiga església parroquial en el seu recinte inferior ECSA - J Todó Els vestigis d’aquesta fortalesa són dalt d’un turó, a l’est de la població Mapa 36-16420 Situació 31TDF056879 Per la carretera que va a Sant Sadurní, i que ve de Martorell C 243-B, a un quilòmetre i mig de Gelida trobarem, a mà esquerra, vora la font de Cantillepa, un trencall asfaltat que puja fins al mateix peu de la part inferior o baixa del castell, al costat del barri dels Tarongers El castell resta sempre obert al públic Hi ha una guia amb…
Vila medieval de Valls
Art romànic
Situació Vista aèria de la ciutat, capital de l’Alt Camp, amb el nucli antic, presidit per l’església de Sant Joan, a primer terme ECSA - JTodó La ciutat i antiga vila de Valls, capital de la comarca de l’Alt Camp, és situada a la confluència dels torrents de Farigola i de Sant Francesc, en el sector planer de la comarca, al sud-oest Mapa 34-17446 Situació 31TCF533718 La ciutat de Valls és al peu de la carretera N-240, que de Tarragona es dirigeix a Lleida CPO Història L’origen de la vila segons la historiografia tradicional La teoria de Francesc Puigjaner Francesc Puigjaner al segle passat…
Castell d’Olius
Art romànic
Situació Vista exterior de l’edifici actual, la Torreta, a l’interior del qual s’aixopluguen algunes dependències que coincideixen, si més no en part, amb la construcció romànica antiga L Prat A la dreta del riu Cardener, vers el costat nordoriental del municipi d’Olius, situat a la conca alta del Cardener, es troba emplaçat el conjunt format per la Torreta, l’església de Sant Esteve i el singular cementiri gaudinià Assentat damunt un cingle rocallós, dominant una part de la vall del Cardener, s’alça el mas la Torreta on, probablement, hi havia hagut l’antic castell d’Olius Mapa 292M781…
Bronquièctasi
Patologia humana
Definició És anomenada bronquièctasi la dilatació irreversible d’un bronqui, és a dir, la formació d’una bossa o sac bronquial d’una grandària i una forma variades, la paret interna de la qual es debilita i experimenta una inflamació crònica L’existència d’una bronquièctasi o de més d’una, de causa molt diversa, se sol manifestar amb tos i expectoració persistent, com també amb l’aparició de freqüents episodis d’infeccions bronco-pulmonars agudes Causes L’origen de la bronquièctasi pot ésser molt variat, ja que nombroses afeccions dels mateixos bronquis o dels teixits veïns poden originar la…
Lesió de menisc
Patologia humana
Definició Rep el nom de menisc cadascun dels fibrocartílags que formen part de diverses articulacions com ara el genoll, l’articulació témporo-maxillar i l’esterno-clavicular Les anomenades lesions de menisc són les que afecten l’articulació del genoll, on aquestes estructures cartilaginoses són més voluminoses, i consisteixen, bàsicament, en llur trencament o desinserció Anatomia El genoll és l’articulació més voluminosa del cos humà i una de les que ha de suportar pressions més elevades quan una persona s’està dreta A diferència de la resta d’animals vertebrats, l’home és capaç d’estar-se…