Resultats de la cerca

En l’actualitat cal distingir la ramaderia transhumant en la qual els ramats segueixen l’evolució de les pastures i canvien de regió, de vegades fins tres cops l’any i la ramaderia estant o ramaderia amb estabulació , total o lliure en la qual no hi ha trasllat del bestiar i que pot ésser agrícola o industrial En la ramaderia agrícola l’aliment del bestiar és sembrat i recollectat per l’home, generalment prop de l’estable o dels estables, mentre que la ramaderia industrial sol ésser independent de l’agricultura, i els aliments dels animals, generalment pinsos composts, són produïts o conreats…

Situació La imposant mola del castell, juntament amb l’església de Sant Vicenç, corona un pujol que es dreça a la banda nord-oriental de la població i domina una àmplia panoràmica Long 1°40’H” -Lat 41°54’56” Una vista aèria del conjunt del castell de Cardona amb les muralles i dependències, avui transformades en parador de turisme Vers ponent el conjunt és coronat per la torre de la Minyona, la part interior de la qual és romànica A llevant hi ha l’església, que aquí apareix mig tapada J Pagans-TAVISA Hom arriba a Cardona per la carretera de Manresa a Solsona FJM-AMB Història Aquest castell…

Situació Vista aèria del conjunt, situat sobre una gran penya, amb les restes del poblat, el castell —al centre— i l’església de Sant Llorenç —a la dreta de la fotografia— ECSA - M Catalán Castell i poblat situats al cim d’una gran penya que només és accessible pel vessant NE Són al costat d’un petit altiplà, sobre el vessant de la Noguera Ribagorçana, a l’extrem occidental de la serra del Montsec d’Ares Mapa 32-12289 Situació 31TCG093574 Per a anar-hi cal agafar la pista que des d’Àger va fins al coll d’Ares, al cim del Montsec Un cop a la Pedroneta, a uns 6 km d’Àger, cal prendre una pista…

En l’actualitat no resulta fàcil de desxifrar la cultura pictòrica catalana de la fi del segle XIII, atès que la varietat de tendències que revelen les poques taules que han sobreviscut al pas del temps en complica l’estudi Es tracta d’obres fragmentàries en un doble sentit d’una banda, perquè sovint el seu estat de conservació o les conseqüències de restauracions massa agressives n’han perjudicat, a hores d’ara sense remei, una lectura lineal d’altra banda, perquè són fragments d’un conjunt més ampli de peces i de testimonis pictòrics de tallers actius entre les dues darreres dècades del…

Interior de l’església de Sant Miquel de Cuixà, molt transformada al llarg dels segles, però que ofereix un interessant conjunt d’arcs de ferradura de la basílica construïda a l’inici del darrer quart del segle X ECSA - Rambol En l’estat actual dels nostres coneixements i de la pràctica corrent, podem admetre dins la denominació d’ art romànic l’art produït a Catalunya des de bona part del segle XI fins a molt avançat el XIII Aquest presenta diferències i coincidències importants amb el d’altres països Pel que fa a la primera etapa, la diferència més important —de nom, però no de forma— es…

La classe dels equisets o cues de cavall ha rebut diversos noms, com ara articulades, artròfits, esfenòpsides, etc Els dos primers fan referència al caràcter que més sobta en aquestes plantes, la divisió regular de la tija en articles com si fos una canya en petit A més, les branques apareixen sobre els nusos en disposició verticillada és a dir, en grups que parteixen d’un mateix nivell També les fulles, que són microfilles, apareixen sobre els nusos, en posició verticillada, envoltant la tija amb una mena de coroneta que, en els exemples actuals, pren un aspecte de beina Les equisetates o…

Situació Vista aèria del poble de Durro, presidit per l’església parroquial de la Nativitat A Cutiller Aquesta església es dreça al costat de migdia del poble de Durro, que es troba enlairat a 1 386 m d’altitud, damunt la riba dreta del riuet de Durro, que desguassa per l’esquerra a la Noguera de Tor Mapa 33-10 214 Situació 31TCH211076 S’arriba a Durro per una pista asfaltada que surt de Barruera, creua el riu i s’enfila per la costa JBP Història La vila de Durro es documenta per primera vegada a la segona meitat del segle XI, en els convenis i pactes feudals fets entre les dues branques…

Torre del castell de Tona, a la Plana de Vic ECSA - F Vallès Quan el 720 els musulmans van franquejar els Pirineus i van ocupar la Septimània o Gàllia gòtica, van entrar en contacte i en confrontació amb els francs, poble germànic que iniciava llavors un procés de restauració política encapçalada pels pipínides, majordoms de palau d’Austràsia, que van assolir la dignitat reial el 754 i van ser després coneguts amb el nom de carolingis Després que Carles Martell, encara majordom de palau, aturés els musulmans a la batalla de Poitiers 732, el seu fill Pipí el Breu, ja rei dels francs, els va…

Els treballs sobre l’urbanisme dels pobles medievals han progressat molt al llarg d’aquests darrers anys, tant al nostre país com als països veïns S’ha passat d’estudiar els pobles únicament en funció dels trets formals de l’urbanisme a poder entendre les seves característiques actuals gràcies al coneixement dels elements constructius que els generaren Aquesta nova visió ha fet possible diferenciar molt més bé els tipus de llocs de poblament, però també ha permès establir relacions entre les diverses formes pobletanes i la societat en què es van desenvolupar A continuació, com a complement de…