Resultats de la cerca

La població de Pau, situada aleshores a la riba de l’estany de Castelló, ja surt esmentada l’any 982 El 1256, és mencionada una parròquia de Sant Martí de Pau Si bé el castell no surt esmentat directament abans de l’any 1300, sí que hi ha nombroses notícies dels senyors d’aquest lloc, que arribaren a tenir una certa importància Segons Armand de Fluvià, al segle XI hi ha documentat un Berenguer, que fou succeït pel seu fill Guillem L’any 1128, un Guillem Ramon de Pau “Pauo” figura en un document relacionat amb el comte d’Empúries Aquest senyor apareix en altres escriptures dels anys 1130 i…

Situació Antiga ermita, avui abandonada i sense culte, envoltada per un exuberant marc vegetal ECSA - M Anglada Aquesta capella és a una altitud de 1 250 m, en una cota 150 m més alta i al mateix vessant que el poble d’Argolell Mapa 34-10215 Situació 31TCG719999 Per anar-hi cal continuar el camí que surt d’Argolell cap a tramuntana durant cosa d’1 km L’ermita és a uns 20 m del camí MAB Història Poques són les dades històriques conegudes d’aquesta ermita En la visita pastoral del 1758 era una capella annexa de l’església de Santa Eugènia d’Argolell i el visitador féu constar que “…

Situació Aquestes filades de carreus a la façana d’una de les cases del poble són gairebé l’únic testimoni visible del que fou el castell de Peramola ECSA – V Roca Les restes del castell de Peramola es troben dins el nucli urbà, a la part més alta, al Cap del Carrer, en diversos edificis com el Casino i Cal Racó Mapa 34–12291 Situació 31TCG567578 Peramola és prop d’Oliana, a l’altre cantó del Segre S’hi accedeix per una carretera que arrenca de la comarcal 1313 MTV-VRM Història El lloc de Peramola és documentat des de l’any 1026 El seu castell fou llegat per Arnau Mir de Tost en…

Façana principal de l’interessant casal medieval de La Sala de Camós A Bramon Situació Aquest casal senyorial es troba adossat a l’antiga església de Sant Vicenç de Camós, la primitiva parroquial del terme Història La Sala de Camós, dita també la Torre de Camós, sembla que fou la residència dels cavallers cognomenats Camós, que són consignats en la documentació comarcal des del 1162 amb el rei Pere Joan La família dels Camós, amb una branca familiar que tingué drets al rodal de Tordera, Palafolls, i Pineda, és documentada fins al 1450, en què Brígida de Camós apareix casada amb Joan Berenguer…

La primera referència segura del lloc de Botarell és de l’any 1173, entre les afrontacions del terme d’Alforja L’any 1184, el lloc de Botarell fou concedit en feu per l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls a Berenguer de la Bisbal i la seva muller perquè el poblessin Segurament en aquest moment es bastí el castell Des del final del segle XVII foren senyors de Botarell els marquesos de Tamarit RMG A Botarell, durant l’edat mitjana central es degué organitzar la població, una petita vila closa, al voltant del carrer anomenat precisament de la Closa Aquest carrer era travessat, a la…

Talla de fusta que es conserva en força mal estat en una casa de la població ECSA-M Macià Aquesta talla de la Mare de Déu va ser trobada l’any 1970 en unes golfes d’una casa i actualment es conserva en un domicili particular de la població El seu estat de conservació és molt deficient i ha perdut l’Infant, els dos braços i la major part de la policromia Malgrat el deteriorament de la imatge encara resten elements que permeten descriure la marededéu entesa com a Tron de la Saviesa Està representada amb la frontalitat i rigidesa que és habitual en aquest model iconogràfic, però dins de la…

Situació Fortificació, avui dia encapçalada i envoltada de cases modernes, que centrava l’antiga quadra de l’Ortigós ECSA - J Bolòs Torre situada al cim d’una lleugera elevació, al veïnat de l’Ortigós, a la part de llevant del terme municipal de la Bisbal Ara resta envoltada de diverses cases ca l’Inxa, ca l’Alegret i Cal Toni Mapa 35-17447 Situació 31TCF760716 L’Ortigós és al costat de la carretera que va de la Bisbal del Penedès a Llorenç JBM Història Els orígens de la quadra d’Ortigós i de la seva torre són molt antics Ortigós ja s’esmenta en la confrontació d’Albinyana de l’any 1011 villa…

La primera referència documental del lloc de Vimbodí és de l’any 1079, en què el pelac de Vimbodí apareix com una de les afrontacions del terme de l’Espluga de Francolí Vers el 1151 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV atorgà la carta de població a favor dels pobladors del terme de Vimbodí El 1169 ja és esmentat el castell de Vimbodí en el document de donació que fan Joan i la seva muller Berenguera a Carbonell i a la seva dona, també anomenada Berenguera, d’una parellada d’alou amb horts i cases, i la tercera part del castell de Vimbodí, amb els seus termes i part dels seus drets, amb la…

La capella de la Santa Creu, d’estil gòtic, és la capella superior del conjunt format per les capelles superposades de la Santa Creu i Santa Magdalena del castell reial de Perpinyà Una de les primeres mencions documentals data de l’any 1295, quan s’esmenta el seu altar sembla, però, que el servei religiós de la capella no fou totalment organitzat fins al regnat de Sanç I de Mallorca 1311-24 La dotació oficial de les dues capelles palatines tingué lloc el 1309 L’any 1642, amb l’ocupació del Rosselló per la corona francesa, la capella de la Santa Creu canvià la seva advocació per la de santa…

La vila de Vivers s’esmenta per primera vegada en la documentació l’any 987, en què els germans Servusdei, prevere, Arnau i Heribert, donaren a l’abadia de Santa Maria d’Arles el seu alou de Pladecorts Planicurtis , situat al territori de Vivers i de Laccendo o Laccerto aquesta delimitació incloïa des de Riba alta fins al territori de Castellàs i el Tec Consta, d’altra banda, que l’esmentat alou havia estat propietat d’una dona dita Énvio i que els havia estat adjudicat per una sentència judicial Tot el territori delimitat és una vasta àrea que correspon a la part meridional de…