Resultats de la cerca

Importants components del plàncton marí, els quetògnats són animals carnívors, que s’alimenten de protozous, copèpodes i larves d’altres animals marins, i alhora constitueixen l’aliment bàsic i principal de molts altres animals marins L’exemplar de la fotografia, del gènere més abundant i ric en espècies, Sagitta concretament, S inflata , permet de notar la forma de sageta del seu cos d’1 a 3 cm, amb el cap ben diferenciat, el tronc i la cua, i la forma de les aletes, transparents i mancades de musculatura Claude Carré Els quetògnats són metazous celomats, enterocèlics i deuterostomats, i per…

El 22 de juliol de l’any 1677, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Alfonso de Sotomayor Carmona, Andalusia 1608 – Barcelona 1682, arquebisbe i bisbe de Barcelona diputat militar Francesc de Saiol i de Quarteroni, cavaller de Barcelona diputat reial Francesc de Burgués i Geronés, ciutadà honrat de Girona oïdor eclesiàstic Miquel de Torrelles i Sentmenat, comanador de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona i prior de Catalunya no jurà el càrrec oïdor militar Francesc de Marí i Genovés, cavaller de Barcelona oïdor reial…

Els anys que van del 1620 al 1665 corresponen a un període de grans trasbalsos per a la formació històrica catalana fou una època en què s’aplegaren esdeveniments que afectaren decisivament la trajectòria de Catalunya en l’anomenat procés de construcció de l’estat modern europeu Pel que fa a les seves bases humanes i econòmiques, en les dècades anteriors a l’esclat revolucionari del 1640 sembla esgotar-se el llarg cicle expansiu posterior a la depressió de la baixa edat mitjana La inflexió de la trajectòria alcista de les sèries baptismals de les parròquies catalanes, el fre de l’onada…

El 22 de juliol de l’any 1617, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Lluís de Tena Guadix – Tortosa 1622, bisbe de Tortosa diputat militar Felip de Sorribes i Descoll, donzell de Manresa domiciliat a Barcelona diputat reial Miquel Cerdà, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Pau Pla, ardiaca del Penedès i canonge de Barcelona oïdor militar Bonaventura Muntaner, donzell domiciliat a Cervera oïdor reial Pere Batlle, ciutadà de Girona Lluís de Tena estudià a la universitat d’Alcalá de Henares, on obtingué el doctorat i ocupà les càtedres…

Galeres al port de Barcelona, segle XVI RM El 22 de juliol de l’any 1593, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Agullana Girona a 1549 – 1598, ardiaca d’Empordà i canonge de Girona diputat militar Onofre d’Alentorn i d’Oms, senyor de Seró diputat reial Francesc Bonet, doctor en drets i ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Juli Cordelles i Oms, doctor en drets, prior de Sant Pere de Maleses, canonge i cabiscol de Barcelona oïdor militar Pere Ausiàs Marc, donzell de Cervera i senyor de Montcortès oïdor reial Bartomeu Piquer,…

El 22 de juliol de l’any 1581, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Rafael d’Oms Barcelona a 1543 – 1599, ardiaca major i canonge de Tarragona diputat militar Simó de Merlès i Aimeric, senyor de Sant Guim de la Rabassa diputat reial Pau Jordà, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Jaume Miró, canonge de Tortosa oïdor militar Josep Jover i Serra, donzell de Tarragona oïdor reial Gaspar Peirat, burgès honrat de Perpinyà El diputat eclesiàstic Rafael d’Oms, ardiaca major i canonge de la seu tarragonina, mantingué una actitud política prou…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i fortaleses del Barcelonès anteriors a l’any 1300 C Puigferrat Si bé és cert que a l’alta edat mitjana i, de fet, encara, fins al segle XIII, només una part molt petita de la població de Catalunya vivia a les ciutats, també és cert que, ja aleshores, el pes i la importància de Barcelona eren força notables Barcelona era una població que tenia tots els trets característics de les ciutats Posseïa una tradició romana, amb unes muralles i altres edificis d’aquesta època que, evidentment, devien ésser per a la gent que hi vivia…

De la prehistòria a la fi del món ibèric Vista aèria de la planura del Segrià, amb el riu que li donà el nom i la ciutat de Lleida al fons ECSA-J Todó Els senyals més antics de la presència humana en aquestes comarques comencen a ser revelats per la investigació en temps molt recents, i constitueixen, paradoxalment, el capítol més nou, encara mal conegut Així, només podem parlar, respecte al paleolític inferior, de la presència d’algun chopper, chopping tool o bifaç a les terrasses del Segre i a altres cursos d’aigua menys importants, però no tenim cap jaciment pròpiament dit que es pugui…

Vies, productes i manufactures durant el califat Per a un historiador a la recerca fonamentalment de proves documentals, és força més coneguda, contràriament al que es podria pensar a priori , la societat rural musulmana a Šarq al-Andalus i a les illes Balears que no pas la societat urbana, les ciutats i les seves activitats comercials Les dades proporcionades per l’arqueologia i les aportades pels textos cristians posteriors a la Reconquesta es poden conjuntar per a reconstituir, només, les característiques principals de la societat rural de l’Àndalus Ara bé, els estereotips i apriorismes…

Situació i presentació Orogràficament, és un municipi pla amb una suau inclinació cap a la mar A l’extrem N, l’altura màxima de la planúria, constituïda per dipòsits quaternaris, és de 60 m Prop de Salou és lleugerament accidentada per la part final de la unitat de relleu que forma, terra endins, el cap de Salou Localment aquest sector es coneix amb el nom de les Garrigues Hi afloren calcàries del Secundari i calcarenites del Terciari A l’E del Racó comença la platja de la Pineda, de 3510 m de llargada Diversos reguerots i barrancs travessen el municipi i desemboquen a la mar o als espais…