Resultats de la cerca
Es mostren 7910 resultats
Partit Democràtic
Política
Grup polític format com a Partit Democràtic-progressista per l’abril del 1849 a Madrid a partir del projecte de programa que l’ala esquerrana del partit progressista —els diputats José Ordax Avecilla, Nicolás María Rivero, Aniceto Puig i Manuel Aguilar— havia presentat pel desembre del 1848.
S'hi demanava el ple reconeixement dels drets i les llibertats individuals, el sufragi universal, la completa desamortització civil, l’aboliment de les quintes, etc Aquesta plataforma, juntament amb una política governamental molt repressiva de fet estigué sempre en la clandestinitat excepte en 1854-56, permeté al nou grup d’ésser l’únic i fràgil suport d’una àmplia gama de tendències polítiques amb progressistes, republicans i elements socialitzants, coincidents en la reivindicació d’unes llibertats democràtiques mínimes El seu primer comitè organitzador fou impulsat sobretot per Sixto…
Mary Santpere
Mary Santpere
Teatre
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla de l’actor del Parallel Josep Santpere i Pei i de Rosa Hernáez, s’inicià en el món del teatre el 1938, en plena guerra, cosint la roba d’escena de la companyia del seu pare i participant-hi com a actriu a l’espectacle Tenori musical El mateix any debutà en el cinema amb Ignasi F Iquino en un migmetratge no estrenat aleshores Paquete, el fotógrafo público nº 1 El 1939 fitxà per a la productora CIFESA i interpretà el primer film realitzat després de la guerra, Los cuatro robinsones Eduardo G Maroto Alguns anys més tard, alternà teatre i cinema, fent petits papers còmics en vuit…
,
Maria Encarnació Roca i Trias
Història del dret
Jurista.
Llicenciada 1966 i doctorada en dret per la Universitat de Barcelona , des del 1979 és catedràtica de dret civil en aquesta mateixa universitat i fins el 1998 hi dirigí la càtedra de dret civil català Duran i Bas N'ha estat, a més, vicerectora i secretària general 1986-93 L’any 1995 ingressà com a membre numerari a l' Institut d'Estudis Catalans Ha estat professora visitant en diverses universitats, entre les quals cal esmentar el Wolfson College d’Oxford 1995 i 1998 i ha participat com a ponent en nombroses conferències jurídiques internacionals Des del 1996 és directora de la Revista…
Pere Virgili i Bellver

Bust de Pere Virgili, representat amb els plànols del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona a les seves mans, obra de terracota de Ramon Amadeu Grau (1745-1821) del darrer terç del segle XVIII
Museu d’Història de la Medicina de Catalunya
Cirurgià.
Fill de pagesos, després d’haver-se format a Tarragona com a barber sagnador, el 1716 ingressà com a practicant a l’hospital de la ciutat Cursà estudis de medicina a Montpeller i a París deixeble de Levret, intentà per primera vegada d’establir contacte científic amb Europa, mercès sobretot als seus viatges Altre cop a Catalunya, el 1724, exercí com a cirurgià militar, agregat als hospitals de Tarragona i València, i treballà, també, a la companyia de Gibraltar i Orà Fou nomenat cirurgià major de l’Hospital d’Algesires, i, posteriorment, passà a servir com a ajudant de cirurgia a l’armada Fou…
Frederic-Pau Verrié i Faget
Art
Arqueologia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Política
Historiador de l’art, arqueòleg, editor i polític.
Format a l’Escola Massana de Barcelona, el 1937 començà estudis d’història a la Universitat Autònoma, que interrompé en incorporar-se a l’exèrcit republicà Ferit al front, en acabar la guerra fou traslladat a l’Hospital Militar de Saragossa en règim de confinament, del qual sortí per fer el servei militar Llicenciat en història el 1943, fou deixeble d’Antoni Duran i Sanpere Aquest mateix any fundà el Partit Treballista Català, integrat el 1947 al Moviment Socialista de Catalunya MSC Arxiver a l’Institut Municipal d’Història el 1946, fou cofundador de la revista Ariel 1946-51, destacada…
, ,
Josep de Vega i de Sentmenat
Història
Política
Erudit i polític.
Vida i obra Senyor de Santa Maria de la Ràpita, de la Torre de Fluvià i d’Oluges Altes Del 1785 al 1788 fou síndic procurador general de l’Ajuntament de Barcelona, d’on el 1790 fou nomenat regidor supernumerari i el 1792 regidor numerari tanmateix, el 1798 renuncià aquest darrer càrrec, que era vitalici El 1796 fou nomenat sotsdelegat del Jutjat d’Impremta i Llibreria, és a dir, encarregat de la censura, i el 1808 el consistori barceloní el designà diputat per a assistir a l’Assemblea bonapartista de Baiona, però no arribà a incorporar-s’hi Al contrari, collaborà amb la Junta del Principat, i…
, ,
Josep Andreu i Abelló
Història
Política
Dret
Advocat i polític.
Cursà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona Exercí d’advocat a Reus Fou president del Foment Nacionalista Republicà de Reus 1930, un dels centres polítics que el març del 1931 contribuïren a constituir el partit Esquerra Republicana de Catalunya , del comitè executiu del qual fou elegit membre Proclamada la Segona República, formà part de l’assemblea de la diputació de la Generalitat de Catalunya que aprovà el projecte d’ Estatut de Catalunya del 1932 , que fou presentat a les corts constituents Membre de la comissió jurídica assessora del govern de la Generalitat Elegit diputat…
Tomàs Aguiló i Forteza
Literatura catalana
Periodisme
Poeta, novel·lista i periodista.
Vida i obra Fill de Tomàs Aguiló i Cortès De família xueta benestant, en una primera època intentà professionalitzar-se com a escriptor i com a ensenyant ocupà una càtedra d’història a l’institut de Tarragona del 1848 al 1850, però després s’installà definitivament a Mallorca i hi va viure del patrimoni familiar Adoptà des del començament posicions ideològiques conservadores inspirades per Chateaubriand, Manzoni i Balmes Fou regidor de Palma del 1863 al 1866, en què ocupà el càrrec de tinent d’alcalde Mantingué relacions amb intellectuals conservadors de Barcelona com Roca i Cornet i,…
,
Lluís Graner i Arrufí

Lluís Graner i Arrufí en un retrat fet per Ramon Casas i conservat al MNAC, a Barcelona
(CC0)
Pintura
Pintor i empresari teatral
Vida i obra Deixeble de l’escola de Llotja i del taller de Simó Gómez Anà a Madrid i a París, pensionat per la Diputació 1886, on practicà la pintura d’estil naturalista —com Francesc Gimeno o Dionís Baixeras— i el retrat, prenent per tema la vida quotidiana dels humils Obstinat a copsar les escenes d’interiors, jugà amb els efectes de llum, a vegades exagerats i teatrals Aconseguí premis a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, de París 1889, Berlín 1891, Barcelona 1896 i Madrid 1895, 1897 i 1901 Fou membre de la Societat Nacional de Belles Arts de França Installat de nou a Barcelona 1891…
Marc Granell i Rodríguez

Marc Granell i Rodríguez
© Escriptors.cat
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Cursà estudis de filosofia i de filologia a la Universitat de València, que no acabà, i treballa com a professor de català i traductor, activitat a la qual es dedica professionalment Amb altres escriptors de la seva generació, com ara Josep Piera, Josep Lluís Seguí, Eduard J Verger i Josep Lluís Bonet fundà Cairell 1978-81, revista que, juntament amb l’antologia Carn fresca 1974, assenyalà la irrupció de joves escriptors que renovaren el panorama literari valencià Amb el seu primer recull Llarg camí llarg 1977, premi Vicent Andrés i Estellés, inicia una reflexió gairebé metafísica…
,