Resultats de la cerca
Es mostren 7494 resultats
Narcís Feliu de la Penya: negocis i projectes per a la represa de Catalunya
Armes de la família Feliu de la Penya, segle XVII ANC / GS Narcís Feliu de la Penya i Farell 16-1712 procedia d’una família originària de Mataró, i era fill de Narcís Feliu, mercader, ciutadà honrat i conseller quart de Barcelona Però el fill Narcís, com molts altres descendents de mercaders, no va seguir la professió del pare, sinó que es doctorà en lleis i formà part del grup de gaudints de privilegi militar, i com a tal, doncs, se’l pot considerar un personatge representatiu de la burgesia de professsions liberals paranobiliàries, tal com ha assenyalat Pere Molas La seva relació estreta…
Sebastià Enric Torres: “un home molt aficionat a la Terra”
Fullet advertint contra els gorretes, Barcelona, 1688 BC La família Torres de Sant Quirze Safaja Vallès Oriental era de condició pagesa benestant, propietària de terres i d’un mas i explotava uns pous de glaç en ple rendiment, activitat puixant a conseqüència de la demanda creixent d’aquest producte, no només per a la conservació d’aliments i l’elaboració de begudes, sinó per als usos mèdics Sebastià Enric Torres va néixer el 9 de juliol de 1634 i va morir a l’entorn del 1702 El seu representant comercial a Barcelona era Jaume Circuns amb qui la seva filla, Maria Àngela, es casà en segones…
Música sacra i profana
Arran del matrimoni dels Reis Catòlics, el centre de poder polític de la Península Ibèrica s’afermà fortament a Castella Aquesta preponderància política va repercutir clarament en la vida social i cultural de l’època i, per tant, també el món de la música es va veure afectat per aquest fenomen Als estats de la Corona d’Aragó, amb la mort de Ferran el Catòlic i la dissolució de la seva capella reial 1516, s’inicià un procés d’emigració de músics fora dels regnes Tot i l’activitat cultural dels Països Catalans, només sobresortí, a València, la cort del duc de Calàbria La noblesa catalana no va…
La farmàcia catalana
Pot de farmàcia, segles XVII-XVIII BMB / GS Al llarg de l’edat moderna, la farmàcia va esdevenir progressivament un camp professional específic i exclusiu, i per a aconseguir-ho va caldre una delimitació de competències amb altres oficis que fins llavors hi havien intervingut d’una manera o altra metges, cirurgians, droguers, sucrers, cerers Al segle XVI el metge procedia a l’examen del malalt per a establir el diagnòstic, a partir del qual formulava la seva prescripció i receptava la medicació més adient L’elaboració concreta del medicament, però, era un afer reservat a l’apotecari, que…
Caterina, una nena trobada
Nena demanant almoina, retaule de Santa Llúcia , BRubió, segle XIV ESL / RM Al si de la societat medieval hi havia grups de marginats captaires, vagabunds, malalts, contrets, gent de malviure, esclaus eren homes i dones miserables, normalment indefensos També hi havia una quantitat important de pobresa més o menys amagada, ja que el poble menut vivia moltes vegades amb uns mínims, de manera que qualsevol fet podia portar famílies senceres a la misèria També hi havia la misèria moral així, mentre que era generalitzat el concubinatge, es menyspreaven els bords i llurs mares Tot això feia que…
Parentiu i matrimoni de les famílies comtals
Al començament del segle IX, les famílies responsables dels comtats que, en el seu dia, esdevindrien catalans, descendien de Guillem de Tolosa mort el 813, conqueridor de Barcelona l’any 801 Aquest personatge, cosí germà de Carlemany, gaudia d’un gran prestigi Fou un dels artífexs, amb Benet d’Aniana, de la reforma monàstica carolíngia, i fou el fundador del monestir de Gellona Alvèrnia, on va morir en olor de santedat La cançó de gesta en llengua d’oïl el va cantar, durant molt de temps, amb el nom de Guillem d’Orange Guillem va estar casat en dues ocasions La seva primera esposa, Cunegunda…
La moneda visigòtica
Tremis visigòtic amb la probable representació de l’emperador Justinià I, segle VI MHCB/AF/AHC-JC-RF Els experts en la matèria, com Miquel Crusafont i Sabater, que seguirem en aquestes ratlles, distingeixen tres etapes en la història de la moneda visigòtica La primera correspon a l’època en què els visigots es van establir a Aquitània i hi van fundar el regne de Tolosa Llavors van encunyar sòlids i trients 1/3 del sòlid d’or, a imitació de les peces romanes dels emperadors d’Occident Valentinià III, Majorià, Livi Sever i d’Orient Zenó, Basilisc, dels anys 425-491 Aquest numerari va circular…
Fiscalitat i política monetària
Durant els dos últims segles de la República Romana i tot el període imperial, el que després foren els Països Catalans van formar part de la província romana d'Hispània Citerior, més tard també anomenada Tarraconense El principi de la fiscalitat es va originar perquè Roma considerava que per dret de conquesta li pertanyien tots els territoris dominats, els quals s'integraven en l' ager publicas L'Estat procurava posar en rendiment els territoris incorporats, mitjançant l'arrendament, la venda o el seu retorn als antics propietaris, els quals els feien produir en règim de possesio En altres…
Interpretacions del megalitisme
Dolmen conegut com Pedra Gentil, Vallgorguina, ~III millenni aC RM La utilització de grans mega pedres lithos en la construcció és un fenomen que pot observar-se tant en el si de les primeres comunitats agropecuàries dòlmens, menhirs com en les societats històriques muralles, edificis públics El tret social bàsic i comú al llarg dels temps per al desenvolupament de l'arquitectura megalítica no és altre que la necessitat de la cooperació i participació organitzada d'un grup d'individus per poder dur-la a terme Tanmateix, la investigació moderna ha reservat el terme "megalític" per a…
Literatura i noves tecnologies
Pàgina web dedicada a la poesia catalana, sd PV Fins no fa gaire, eren molt freqüents les veus que preveien la desaparició de la lletra escrita i de la literatura a causa de l’expansió imparable de la civilització televisiva Els més pessimistes fins i tot creien que l’escriptura estricta, substituïda per la imatge i l’oralitat, havia de quedar relegada a un ús erudit i notarial No en va Umberto Eco, al seu famós llibre Apocalíptics i integrats 1964, proposava lluitar per aconseguir una civilització de la televisió que, en lloc de destruir-la, complementés la del llibre Certament, no es pot…