Resultats de la cerca
Es mostren 2278 resultats
el Besòs
Riu
Riu del sistema mediterrani català que recull les aigües de bona part del Vallès i d’un sector d’Osona a través d’un ventall d’afluents: la riera de Mogent, el Congost, les rieres de Tenes i de Caldes, i el Ripoll.
Pren el nom de Besòs esmentat ja el 909 des de la confluència, prop de Montmeló, dels dos primers Encapçala la seva conca —1 029 km 2 — la Serralada Prelitoral, des dels relleus de Sant Llorenç del Munt als contraforts occidentals del Montseny Desguassa a la Mediterrània, entre Barcelona i Badalona, per un petit delta que la mar va destruint Travessa la Serralada de Marina per l’estret de Montcada, via de penetració al Vallès la vall del Congost —el seu afluent principal—, encaixada profundament en el muntanyam de capçalera, és…
desboscament

Crema de bosc per a desboscament a Belize
© Corel / Fototeca.cat
Geografia
Agronomia
Acció i efecte de desboscar, despullar de bosc.
El desboscament pot ésser produït per l’home i àdhuc pels animals els elefants afamats arrenquen els arbrissons i se'n mengen les branques i les arrels tendres o simplement pels factors naturals canvis climàtics, avanç de les dunes El factor humà, però, ha estat, al llarg dels temps, d’una importància fonamental l’home ha dut a terme el desboscament sovint per raons vitals la necessitat d’eixamplar les seves àrees de conreu o de guanyar nous terrenys de pastura Els conreus itinerants sobre cendres adobs fàcils que resulten de la crema del bosc són practicats encara per alguns pobles primitius…
El prat de Lluriac
El bernat pescaire Ardea cinerea no és un ocell reproductor a Menorca, per bé que s’hi pot tot observar freqüentment a l’hivern i en les èpoques de pas, fins i tot a les zones humides de menor entitat Yves Hennechart El prat de Lluriac 21, entre els principals espais naturals de Menorca Sa Tramuntana de Menorca és la contrada amb els materials més impermeables de les illes, grans i vells dipòsits argilosos generats pels terrenys silicis del Paleozoic i Mesozoic No és gens estrany, doncs, que sigui favorable a l’embassament de torrents i a la formació d’aiguamolls extensos De…
El massís d’Artà
Excepcional grup de margallons Chamaerops humilis al peu del massís d’Artà Els troncs coberts per les fulles marcides al llarg dels anys, assenyalen que l’indret s’ha vist lliure d’incendis durant moltes dècades Ernest Costa El massís d’Artà 212, entre els principals espais naturals de Mallorca La serra de Llevant culmina a la punta nord-est de l’illa en un ampli massís de cotes relativament modestes 561 m, a Morell, però de relleus accidentats Tot el massís és constituït per materials calcaris dolomies, margues i fortament plegat i encavalcat en diverses orientacions S’hi observen també…
Stephen A. Forbes: un llac és una illa
En la concepció de Forbes, un llac és també una illa, un ‘microcosmos’, en una sorprenent anticipació del que seria, anys a venir, el concepte d’ecosistema desenvolupat també en un medi lacustre En realitat, la idea de Forbes és deutora de la ‘biocenosi’, tal com l’havia definida el 1877 Möbius, però aquest és un dels primers textos fundadors de l’ecologia científica d’autor nord-americà i, a més, és l’origen d’una llarga nissaga de treballs limnològics fonamentats en la doctrina de la individualitat dels llacs com a conseqüència de la seva insularitat, és a dir, de ser “illots de vida” La…
La zona volcànica del Gironès i la Selva
Tall d’una antiga extracció d’àrids, al con volcànic de la Closa —o Crosa— de Sant Dalmai, que mostra diferents nivells de materials projectats pel volcà Ernest Costa La zona volcànica del Gironès i la Selva 22, entre els principals espais naturals del sistema transversal Tot i que la Garrotxa reuneix la major part de volcans quaternaris de Catalunya, els centres eruptius de dimensions més grans pertanyen al Gironès i la Selva Es tracta de tres volcans, el puig de la Banya del Boc i el puig d’Adri, al Gironès, i la Closa de Sant Dalmai, entre aquesta comarca i la Selva El puig de la Banya del…
Domus de Torreferrada (Santa Eulàlia de Riuprimer)
Art romànic
Situació Vista d’un dels murs exteriors de la domus , amb la porta on hi ha una ferramenta romànica M Anglada Aquesta domus es troba situada damunt una mena d’altiplà que hi ha al nord-oest de Santa Eulàlia de Riuprimer i cavalcada sobre una penya, sobre el mas de la Codina Domina tot l’altiplà Aquesta domus figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 31,3 —y 39,9 31 tdg 313399 Per arribar-hi cal anar per la carretera de Vic a Moià i Calaf per Súria al km 8,2, a mà esquerra, hi ha el camí que amb un recorregut de 800 m…
Piula dels arbres
Àrea de nidificació de la piula dels arbres Anthus trivialis als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie estiuenca, però fonamentalment migradora en el context global dels Països Catalans L’àrea de cria és limitada a les comarques més muntanyoses i humides de la Catalunya Nord i la resta del Principat, entre els 600 i els 1800 m d’altitud A la resta del territori i dins la regió biogeogràfica mediterrània, llevat d’una presència nidificant molt reduïda a la serra de Prades-la Mussara, és estrictament migradora, puix que hiverna a Àfrica, a la regió de les sabanes que s’estenen…
Sitges del Calvari (Torre-Serona)
Art romànic
Situació Sitges excavades a la roca utilitzades fins a èpoques ben tardanes per a l’emmagatzematge del gra i la producció de vi ECSA-JI Rodríguez En un aflorament rocós situat uns 100 m al nord del poble de Torre-serona, conegut com el Calvari, hi ha, excavat a la roca, un interessant conjunt de sitges A l’extrem ponentí d’aquesta roca molt grossa hi ha una creu, la qual dona el nom a l’indret Mapa 32-14 359 Situació 31TCG029166 Torre-serona és a uns 6 km de Lleida per la carretera LP-9221 Per a anar al lloc on són les sitges cal travessar el carrer principal del poble i seguir…
Verola
Patologia humana
La verola és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric, que ha causat importants estralls a la humanitat fins fa poques dècades, però que ha estat erradicada del planeta, gràcies a les massives campanyes de vaccinació antiverola arreu del món L’últim cas de verola fou registrat l’any 1977 a Somàlia L’agent etiològic del trastorn era el virus de la verola , virus de grans proporcions —en relació amb altres virus—, pertanyent a la família Poxviridae L’hàbitat natural del virus era l’organisme de les persones malaltes, que, mitjançant les secrecions respiratòries i salivals, podien…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina