Stephen A. Forbes: un llac és una illa

En la concepció de Forbes, un llac és també una illa, un ‘microcosmos’, en una sorprenent anticipació del que seria, anys a venir, el concepte d’ecosistema (desenvolupat també en un medi lacustre). En realitat, la idea de Forbes és deutora de la ‘biocenosi’, tal com l’havia definida el 1877 Möbius, però aquest és un dels primers textos fundadors de l’ecologia científica d’autor nord-americà i, a més, és l’origen d’una llarga nissaga de treballs limnològics fonamentats en la doctrina de la individualitat dels llacs com a conseqüència de la seva insularitat, és a dir, de ser “illots de vida”. La via de la limnologia ha estat una fecunda font d’avenços en la teoria ecològica.

“Un llac és, per al naturalista, com una pàgina arrencada de la història dels primers temps; les condicions de vida que s’hi donen són efectivament primitives, les seves formes de vida són, en conjunt, relativament inferiors i arcaiques, i el sistema d’interaccions orgàniques per mitjà de les quals s’influeixen i es controlen mútuament no ha canviat essencialment des d’èpoques geològiques remotes.

Els animals que poblen una massa d’aigua d’aquesta mena estan, en conjunt, notablement aïllats: estretament lligats entre ells en tots els seus interessos, però independents dels terrenys adjacents fins a tal punt que, si tots els animals terrestres desapareguessin de cop i volta, caldria sens dubte molt de temps perquè la munió d’habitants del llac notés de manera palpable els efectes d’aquell esdeveniment. És un illot de vida arcaica i elemental enmig de la vida més complexa i més recent de la regió que l’envolta, i aquest illot constitueix un petit món en ell mateix, un ‘microcosmos’ on actuen totes les forces elementals i on l’espectacle de la vida es manifesta en plenitud però a una escala prou reduïda perquè sigui abastable mentalment amb més facilitat.

Enlloc més no es pot veure il·lustrat d’una manera tan clara allò que es podria anomenar la ‘sensibilitat’ d’un complex orgànic d’aquesta mena, expressada pel fet que tot allò que afecta una de les espècies que hi pertanyen té alguna mena d’influència en la globalitat del conjunt. Això ens farà palesa la impossibilitat d’estudiar completament una forma de vida qualsevol al marge de la seva relació amb les altres formes; la necessitat d’assolir una visió sintètica del conjunt per arribar a una comprensió satisfactòria de qualsevol de les seves parts.”

The lake as a microcosm” (‘El llac com a microcosmos’) Bulletin of the Peoria Scientific Association, 1887, 77-87 (1887). Reproduït amb el permís de l’Illinois Natural History Survey

Traducció: Xavier Pàmies