Resultats de la cerca
Es mostren 870 resultats
teorema de Larmor
Electrònica i informàtica
Física
Teorema segons el qual, en col·locar en el si d’un camp magnètic feble i uniforme un sistema de partícules carregades (com ara els electrons d’un àtom), l’eix de l’òrbita de cada partícula experimenta un lent moviment de precessió al voltant de la direcció del camp.
Aquest fenomen permet d’obtenir informació sobre l’estructura atòmica o molecular
Lunar Prospector
Astronàutica
Nau no tripulada de la NASA, que tenia per principals objectius cartografiar tota la superfície lunar des d’uns cent quilòmetres d’altura en òrbita polar, detectar si als pols lunars hi havia aigua en forma de gel i prendre dades per confeccionar mapes globals de la Lluna.
.
El seu llançament va tenir lloc al setembre del 1997 El 31 de juliol de 1999, s’estavellà, tal com estava previst, a 5 000 km/h contra un cràter proper al pol sud de la Lluna Tot i que inicialment la NASA confirmà —amb l’anàlisi del núvol de pols que aixecà— l’existència d’aigua a la Lluna, especialment als dos pols del satèllit, al mes d’octubre l’agència nord-americana anuncià oficialment que aquesta operació no havia permès provar que hi pogués haver aigua en estat sòlid en algunes àrees de la Lluna Es tractava d’una nau de baix cost —63 milions de dòlars—, d’1,35 metres d’altura i 300…
El temps anual: els calendaris
Aquest mapa constitueix una aproximació espacial generalitzada a la gestió del temps de l’any arreu del món La major part dels estats es regeixen pel calendari gregorià per a comptar el temps històric, llevat dels estats musulmans que utilitzen el seu, i de l’Índia fins el 1957 i la Xina fins el 1911 que conserven els propis per a molts esdeveniments socials i culturals Les diferents religions solen mantenir encara els antics calendaris per als usos litúrgics i la distribució de les festes El calendari sorgeix de l’observació del cicle dels astres, i ha evolucionat en funció de la precisió d’…
senyoria de Montpeller

Els senyors de Montpeller
© Fototeca
Història
Territori feudal occità centrat en la ciutat de Montpeller.
Segons una tradició, potser llegendària, té el seu origen en la donació feta a mitjan segle X, a l’església de Magalona i en la persona del seu bisbe Ricuí, per part de dues germanes de Fulcrand, bisbe de Lodeva, de Montpeller i Montpelleret, respectivament, que havien heretat de llur mare, filla del comte de Melgor Ricuí donà Montpeller en feu a un senyor del país anomenat Guillem alguns el coneixen per Guiu I de Montpeller vers el 975 Onze anys després aquest rebé en feu de Bernat II de Melgor un domini considerable al voltant de Montpeller Un successor seu, Guillem V de Montpeller mort el…
Els passamaners
L’ofici de passamaner té un origen medieval Eren aquells que fabricaven objectes de petites dimensions com floques, passamans, bosses o botons Formaven part dels gremis i desapareixeran oficialment amb ells a mitjan segle XIX Eren anomenats, també, cordoners La paraula passamà, a més d’identificar la peça que hi ha sobre una barana, s’identifica també amb un teixit en forma de cinta, que serveix per a guarnir i adornar vestits, mobles o les vores d’un objecte Els productes dels passamaners eren, per tant, ben diversos, però en destacaven les cintes i els botons Entre les cintes hi havia les…
El nas
Anatomia humana
El nas és l’estructura de l’aparell respiratori que es troba en contacte directe amb l’exterior, la qual cosa fa que constitueixi la via natural d’accés de l’aire cap a l’interior de l’organisme Exteriorment, forma una estructura prominent al bell mig de la cara la piràmide nasal a l’interior hi ha les cavitats per on circula l’aire les fosses nasals La piràmide nasal forma una prominència en la línia mitjana de la cara, des de més amunt del llavi superior fins a la unió dels arcs ossis que formen el sostre de l’òrbita ocular Té dues cares laterals que pugen obliquament per ambdós costats de…
Astronomia 2009
Astronomia
El Sol en mínims d'activitat El Sol no és en absolut una estrella inactiva La manifestació més evident de la seva activitat són les anomenades taques solars, regions de la seva superfície més fredes que el material que les envolta Com altres fenòmens que es donen al Sol erupcions solars, ejeccions de massa coronal, etc, les taques estan associades als camps magnètics Ja a mitjan segle XIX l'astrònom alemany H Schwabe es va adonar que l'activitat solar seguia un cicle d'onze anys les taques solars desapareixien durant el mínim d'activitat i es feien més nombroses durant el màxim Segons aquest…
Mare de Déu de la Nova de Castanesa (Montanui)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, amb el gran absis i la torre campanar que té al cos superior finestres d’arc de mig punt resseguides per una sanefa d’escacat ECSA - JA Adell Aquesta església és situada al centre del poble de Castanesa, al nucli de la Vila de Dalt Mapa 32-10 213 Situació 31TCH078079 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història Hi ha dubtes sobre el caràcter d’aquesta església i sobre si va ésser una església del monestir de Santa Maria d’Alaó Les dades que es tenen són indirectes El capbreu referent als drets comtals a la…
Sant Vicenç de Planoles
Art romànic
Situació Un detall de l’exterior de l’església, amb l’absis ornamental amb un seguit d’arcuacions cegues E Pablo La població de Planoles es troba situada a mà esquerra del riu Rigard, a uns 1 136 m d’altitud i a tocar la línia fèrria de Barcelona a Puigcerdà pel cantó de ponent i amb la carretera N-152 per l’extrem de llevant Mapa 255M781 Situació 31TDG262855 Per arribar-hi hom hi pot anar des de Ribes per la carretera N-152, en direcció a Puigcerdà amb 6 km L’església es troba enmig del poble MAB Història L’església de Sant Vicenç de Planoles és esmentada per primer cop l’any 1141, encara…
Sant Martí de Solduga (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Església estratègicament situada en un repeu de la cinglera, sobre el barranc de l’Infern J Tous El poblet de Solduga, avui ja totalment abandonat, s’alça al peu d’una cinglera, en el vessant de migdia de la serra de Cuberes, i a uns 400 m per sobre del barranc de l’Infern L’església de Sant Martí és en un replà, 6 m per sobre del peu de la cinglera Mapa 33-11252 Situació 31TCG411832 Per a arribar-hi es pot agafar la pista de terra que s’enfila pel bosc de la Pentina, fins a arribar al santuari d’Esplà, situat a 1534 m d’alçada Des d’aquí hem de seguir un antic camí, que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina