Resultats de la cerca
Es mostren 1364 resultats
música búlgara
Música
Art musical de Bulgària.
Els monjos eslaus Ciril i Metodi traduïren els cants litúrgics bizantins en llengua eslava segle IX Els seus deixebles, expulsats de Moràvia, es refugiaren a Bulgària Climent, el més conegut, obrí escoles, ensenyà la notació, compongué música i formà cors per a les esglésies Quan Rússia es convertí al cristianisme 988-989 hagué d’anar a cercar manuscrits per als oficis sagrats a Bulgària, únic fogar de cultura eslava d’aquella època Còpies d’alguns d’aquests manuscrits en búlgar antic i amb neumes bizantins es conserven en biblioteques russes els més antics daten del segle XI La…
Pere Pasqual
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
De família de mossàrabs, fou canonge de la seu de València i el 1250 prengué l’hàbit de l’orde de la Mercè El 1253 s’encarregà de l’educació de l’infant Sanç i en ser aquest nomenat arquebisbe de Toledo 1267 sembla que l’acompanyà i l’assistí fins el 1276 Tradicionalment, s’ha identificat amb Pere, abat de São Miguel de Trasmiras de la diòcesi de Braga Portugal, el qual el 1296, a Roma estant, fou nomenat bisbe de Jaén Aquest bisbe Pere, mentre visitava la seva diòcesi de Jaén el 1297, fou fet presoner pels àrabs i patí captiveri a la ciutat de Granada, on finalment fou martiritzat el 1300…
,
Premi d’Honor Lluís Carulla
Educació i entitats culturals i cíviques
Premi concedit anualment, des del 1977, per la Fundació Lluís Carulla a persones vives o entitats que hagin ajudat a enfortir la consciència de comunitat nacional i el sentit de pertinença a la cultura dels països de llengua catalana.
El 2014 el Premi d’Honor Lluís Carulla es renovà i es convertí en el Premi Lluís Carulla d’emprenedoria i d'estímul a projectes culturals Relació de guardonats 1977 Josep Trueta i Raspall 1978 Ventura Gassol i Institut d’Estudis Catalans 1979 Josep Maria de Casacuberta i Obra Cultural Balear 1980 Andreu Alfaro i Abadia de Montserrat 1981 Joan Coromines i Vigneau i Centre Excursionista de Catalunya 1982 Joan Triadú i Centre de Lectura de Reus 1983 Oriol Martorell i Codina i Acció Cultural del País Valencià 1984 Miquel Coll i Alentorn i Abadia de Montserrat i Orfeó Lleidatà 1985 Josep Benet i…
Joan Valls i Jordà

Joan Valls i Jordà
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra De formació autodidàctica, els seus inicis literaris són en castellà — Sol y nervio , 1936 Guirnaldillas del nacimiento , 1941—, tot i que aviat es decantà pel català Membre de l’anomenada generació poètica valenciana dels anys cinquanta juntament amb Andrés i Estellés, Fuster i d’altres, publicà els reculls de poemes La cançó de Mariola 1947, L’home pot ésser àngel 1952, Presoner de l’ombra 1955, Grumet a soles 1958, L’íntim miratge 1959, Cant indígena 1959, Tast d’eternitat 1960, Toia d’ofrena 1960, Paradís en blanc 1964, premi Ciutat de Barcelona, Les roses marginals 1965,…
,
col·legiata
Cristianisme
Església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals.
Actualment, n’és reservada l’erecció al papa El superior del capítol és anomenat prior, degà o abat Des del segle XVII van en decadència, i només en resta la institució generalment en esglésies que havien estat catedrals com Roda de Ribagorça i Eivissa El concordat espanyol del 1851 limità nominalment les collegiates reconegudes, que prengueren el nom de parròquies majors Als Països Catalans les collegiates deriven de les antigues canòniques regulars canònica, secularitzades pel papa Climent VIII l’any 1592 Les collegiates canonicals exemptes de jurisdicció episcopal més famoses…
Jeroni Conques i Garcia
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Història
Erasmista i traductor.
Vida i obra Fill d’una família de mercaders, estudià lleis i cànons, teologia, llengües, matemàtiques i altres disciplines, sempre a València Rebé ordes menors i un benefici a la catedral D’esperit lliure, atacà l’estil retòric de la predicació, la superficialitat d’algunes pràctiques religioses i no s’estigué d’acusar de sàtrapes els inquisidors Amic de Pere Joan Nunyes i de Gaspar de Centelles , sostingué amb aquest darrer una correspondència, entre el 1554 i el 1562, en castellà amb expressions colloquials en català i llatí, informant-lo de les novetats bibliogràfiques de París i Basilea i…
,
Peratallada

El palau de Peratallada
© Fototeca.cat
Vila (43 m alt.) del municipi de Vulpellac (Baix Empordà), vora la plana, a ponent de la riera de Peralta.
S'assenta sobre la roca viva, aprofitada a l’edat mitjana per a bastir una gran fortificació tres recintes, en gran part ben conservada 4 o 5 torres i diversos portals, en la qual els valls són excavats a la roca pedra tallada, i centrada pel gran castell de Peratallada, que fou centre de la baronia de Peratallada Centra el castell una gran torre de l’homenatge de base rectangular en la restauració recent han aparegut restes de decoracions mudèjars i gòtiques, així com són gòtiques les sales nobles i diversos finestrals La parròquia de Sant Esteve, extramurs, és romànica, de dues naus, amb…
Felip IV de França
Història
Rei de França (1285-1314) i de Navarra (Felip I, 1284-1305).
Fill de Felip III i d’ Elisabet d’Aragó , es casà amb Joana I , reina de Navarra i comtessa de Xampanya, i fou coronat rei el 1286 En el tractat de Tarascó 1291 i en el d’Anagni 1295 conclogué la seva lluita amb els reis catalanoaragonesos, heretada del seu pare, que era adversa als francesos Intentà, però, de reservar-se la Vall d’Aran, que no fou restituïda al rei català fins el 1298 Lluità contra els anglesos, i les treves de Vyre-Saint-Bavon, el 1297, i la pau del 1303 amb Eduard I li proporcionaren importants places a la Guiena i a Gascunya També lluità contra Flandes i els reis alemanys…
Josep Franco i Martínez
Literatura catalana
Escriptor i pedagog.
Vida i obra Mestre de professió, és escriptor, collabora en la premsa i ha traduït obres literàries Voltaire, Stevenson, Poe, etc i de divulgació científica i sèries de televisió Amb la novella Calidoscopi 1983 aconseguí els premis Andròmina i el de la Crítica del País Valencià del 1984 L’any 1986 publicà Antropologia parcial i L’últim roder , que li atorgà una gran popularitat A més, ha publicat, entre d’altres, les novelles Som irrepetibles 1987, Cendres de seductor 1987, Aldebaran 1988, Rapsòdia 1992, Manuscrit de mossèn Gerra 1993, L’enviat 1997, premi Enric Valor 1996, Les potències de…
,
urbanià | urbaniana
Cristianisme
Dit dels partidaris d’Urbà VI, papa de Roma, en oposició als clementins, partidaris del papa d’Avinyó Climent VII, en ocasió del Cisma d'Occident.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina