Resultats de la cerca

Com a full informatiu oficial, la “Gazette de France”, fundada per Théophraste Renaudot el 1631, serví de model a les altres publicacions semblants d’Europa La “Gaceta de Madrid”, apareguda el 1661, també segons el model de la francesa, fou, a través de les diverses etapes i vicissituds, l’antecessora del “Boletín Oficial del Estado” Posteriorment, l’accepció gaseta fou reduïda gairebé exclusivament a les publicacions periòdiques dedicades a algun ram de la literatura, l’art o l’administració El 1624 fou publicada a Perpinyà per l’impressor Lluís Roure i amb el títol de “Gazeta” el que hom…

Foren constituïdes tres seccions d’estudi la filologicohistòrica, la literària i la sociojurídica, presidides per Alcover, Rubió i Lluch i Ramon d’Abadal, respectivament Un dels orientadors estrangers fou Bernhard Schädel hi hagué representants de totes les zones de l’àmbit lingüístic català, que tractaren aspectes de l’idioma al Principat, al País Valencià, al Rosselló, a les Balears, a l’Alguer i a la Grècia del s XIV Foren posats a discussió 17 temes diferents, i foren presentades 61 comunicacions, entre les quals es destacà Qüestions d’ortografia catalana , de Pompeu Fabra Unes altres…

Professor d’història i cultura de la Xina moderna i contemporània a la Universitat Pompeu Fabra, ha traduït al català obres de Balzac, Gao Xingjian i alguns poemes de Li Qingzhao També ha publicat diversos assaigs sobre crítica literària i sobre història i cultura xineses, com  La invención de China 2001,  La empresa de China De la Armada Invencible al Galeón de Manila 2002,  Made in China El despertar social, político y cultural de la China contemporánea 2005 i  La Xina que arriba Perspectives del segle XXI 2009 En poesia, és autor de  De bandera liberiana 1994, premi Guerau de Liost de…

El 1964 Frei fou president de la República i el 1965 el PDC obtingué majoria a les cambres legislatives Inicià profundes reformes agràries i en l’ensenyament sota el lema de “revolución en la libertad” Els sectors més radicals s’escindiren el 1969 i crearen el Movimiento de Acción Popular Unificada MAPU, dirigit per Jacques Chonchol Tota la dreta reaccionària atacà també el PDC, que perdé les eleccions del 1970 amb el candidat R Tomic, guanyades pel socialista S Allende Amb la dictadura de Pinochet 1973, el PDC fou perseguit i, dirigit per Gabriel Valdés posteriorment substituït…

Llicenciat en filosofia i lletres, especialitat de filologia romànica, fou catedràtic de llengua i literatura espanyoles en un institut de batxillerat  Publicà nombrosos assaigs — Cales de Santanyí 1962, Els oficis 1982, Santanyí, imatges d’ahir 1992, o, entre d’altres, Blai Bonet el poeta i el paisatge de Santanyí 1999— i les biografies de Bernat Vidal i Tomàs, Antoni Gelabert i Miquel Llabrés A més, tingué cura de l’edició del recull d’articles Gabriel Alomar i els pintors del seu temps 1987, collaborà amb Miquel Vives en l’elaboració de la Guia…

Fill de pares gallecs, fou combatent al front republicà durant la Guerra Civil de 1936-39 i després pertangué al Front Nacional de Catalunya El 1949 creà els Llibres de l’Óssa Menor, sèrie eclèctica de poesia catalana, on publicà autors joves, autors en procés de consolidar-se i autors consagrats —Riba, Espriu, Pere Quart, Vinyoli, Teixidor, Sarsanedas— El 1950 creà el premi Ossa Menor, de poesia, que es transformà en el Carles Riba a partir del 1959 També creà el premi de poesia Joan Salvat-Papasseit per a poetes novells o poc reconeguts En aquest sentit, es va fer responsable de l’edició de…

S’inicià en l’atletisme amb Nemesi Ponsati, al CN Barcelona Fou campió d’Espanya de salt de perxa en categoria juvenil 1957 i júnior 1961, i en proves absolutes assolí dos subcampionats estatals 1958, 1959 i dos títols catalans 1960, 1961 Competí també a les files de l’Stuttgart WFD alemany en el període 1961-65 En tornar a Catalunya, exercí d’entrenador al CN Barcelona 1966, on entrenà a Xavier Macián, i en diverses escoles d’atletisme, on preparà velocistes com Loles Vives, Conxita Minguella i Josep Carbonell saltadors com Martí Perarnau i Amanda Naval, i fins i tot llançadores com Dolors…

Metge militar, abandonà el cos militar a causa de les seves idees nacionalistes Fou president del Centre de Lectura de Reus Militava al Foment Històric Republicà, vinculat a l’Esquerra Republicana El 1934 fou detingut a Reus i el 1936 fou candidat a les eleccions pel Foment Nacionalista Republicà Durant la Guerra Civil de 1936-39 treballà al cos mèdic de l’exèrcit republicà i també fou director dels serveis d’evacuació i secretari d’assistència social En acabar la guerra, s’exilià a França i després es traslladà a la República Dominicana Més tard s’establí a Mèxic, on treballà com a guionista…

Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, ha estat lectora a la Universitat de Torí i, com a filòloga, es doctorà amb una tesi sobre l’obra de Mercè Rodoreda Ha treballat en el camp de l’ensenyament i ha conreat, sobretot, la crítica i la investigació literària Ha collaborat a Destino , Els Marges , l’ Avui i Serra d’Or És autora de diversos estudis sobre l’obra de Mercè Rodoreda, com ara Introducció a la narrativa de Mercè Rodoreda 1982 i Miralls màgics aproximació a l’última narrativa de Mercè Rodoreda 1990, premi Josep Vallverdú d’assaig 1989,  Una lectura de “Mirall…

Al principi del segle XVIII passà a sobirania britànica i el 1722 perdé la capitalitat a favor de Maó, que prengué més relleu en l’àmbit polític i econòmic El 1795, ja lliure del domini britànic, adquirí la condició de seu episcopal i, des de llavors, la vida musical de la ciutat estigué fortament vinculada al bisbat Entre els organistes que exerciren a la seu destacà mossèn Onofre Reixach 1793-1868, també compositor de nombroses obres religioses La construcció dels teatres del Cercle Artístic, el 1875, i del Casino, el 1889, obrí la ciutat a les representacions d’obres escèniques, tant d’…