Resultats de la cerca

Fa entre set i vuit milions d’anys que una sèrie de fenòmens tectònics enfonsaren la vall del Rift, a l’Àfrica oriental, la qual cosa dividí el continent en dues parts biogeogràficament diferents A la banda oriental, del Rift i fins a l’Índic, la selva plujosa s’anà reduint i l’entorn es transformà en un espai obert, molt més sec Aquest canvi comportà una competència pel territori minvant entre els primats superiors, que fins aleshores havien viscut fonamentalment dalt d’arbres Els perdedors van haver d’aprendre a explotar les noves terres desplaçant-se per terra, un canvi existencial que anà…

A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire perfectament sec té, a 0°C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum nitrogen 78,084%, oxigen 20,946%, argó 0,934%, diòxid de carboni 0,033%, altres gasos rars 0,002% Durant molts segles l’aire fou considerat un element Les primeres proves que era una substància complexa foren donades per John Mayow 1674 La presència de petites quantitats de diòxid de carboni fou establerta per Joseph Black 1755 Pel que fa a la natura de l’aire, Lavoisier demostrà 1774 que és format per nitrogen i oxigen La primera…

Cap a un clima més extrem Els valors de les temperatures màximes baten rècords “històrics” any rere any a causa de l’increment de la temperatura global de la Terra © Fototeca2 / Juniperphotography / Dreamstimecom El 23 de març de 2016 es va celebrar el Dia Meteorològic Mundial sota el lema " Més càlid, més sec, més humit afrontem el futur", amb el qual l’Organització Meteorològica Mundial OMM va voler alertar-nos que el clima està evolucionant per tornar-se cada vegada més extrem La causa principal de la tendència a un clima més extrem és l’acumulació de gasos d’efecte hivernacle a l’…

Inclou els terrenys vinculats històricament al monestir El nom de Poblet prové d’ hortur populeti lloc d’horta envoltat d’un bosc d’àlbers, descriptiu de l’indret on es bastí Hi ha les antigues granges forestals de la Pena i de Castellfollit, propietat de la comunitat Ja des del 1172 el monestir aconseguí dels reis un gran nombre de drets sobre el bosc i la prohibició que els pobles veïns hi fessin tales i hi pasturessin ramats Montblanc, l’Espluga, Prades, Rojals i Vimbodí hi reclamaren drets comunals el 1349 tingué lloc una avinença entre el monestir i la vila de Prades, però continuaren…

Neix prop de la Coma Solsonès, a les fonts del Cardener 1050 m alt, al vessant oriental de la serra de Port del Comte, les quals li proporcionen un cabal relativament important, que s’ajunta tot seguit amb els cursos migrats que baixen del coll del Port, de la Bòfia de Port del Comte i també de la serra del Verd prop de la Pedra hi ha, a la confluència amb el Mosoll, la central elèctrica de la Gafa La seva conca 1500 km 2 enclou la meitat oriental del Solsonès i els sectors limítrofs del Berguedà, del Bages i, també, d’Anoia Amb els seus afluents, l’aigua de Valls, que neix a Gósol, i l’…

Les fulles, grans, arrodonides, amb el marge dentat i el pecíol curt, són recobertes de petits pèls i una mica aspres al tacte, i les flors, que apareixen en ple hivern, abans que les fulles, són unisexuades, les masculines reunides en aments penjants moc dels avellaners i les femenines, de llargs estams vermells safrà dels avellaners, en grups de 2 a 5 El fruit, l’ avellana , és una núcula envoltada d’un involucre foliós, de llavor, també anomenada avellana, comestible Difós per una gran part de la regió eurosiberiana, als Països Catalans es fa espontàniament sobretot a la muntanya mitjana…

Mapa del Vallès Occidental, amb la senyalització de totes les esglésies anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies M LI Ramos Barberà del Vallès Santa Maria de Barberà Santa Coloma i Sant Jaume del Castell Castellar del Vallès Sant Esteve de Castellar Vell Sant Feliu del Racó o de Valrà Santa Maria del Puig de la Creu Sant Pere d’Ullastre Mare de Déu de les Arenes Sant Martí de can Masseguer Castellbisbal Sant Quintí de Can Pedrerol de Baix Sant Vicenç de Castellbisbal Santa Magdalena i Santa Margarida Sant Joan de Benviure Cerdanyola del Vallès Sant Martí de Cerdanyola Sant Iscle…

Les dades sobre la flora del Vallès són escasses i fragmentàries s’ha citat la presència de restes de vegetals en diversos punts d’aquesta depressió, però aquests jaciments són molt pobres, contenen pocs exemplars i només s’hi ha determinat una escassa varietat de formes fòssils Els descobriments fets fins avui han estat, doncs, de poca importància i actualment es realitzen campanyes de prospecció a la recerca de nous jaciments en aquesta comarca Entre els llocs esmentats podem destacar el Masrampinyo, Can Llobateres, Can Sant Feliu, Terrassa, Sabadell, Ullastrell, Viladecavalls, etc A la…

Vida i obra Membre del cercle intellectual de Gregori Maians, es doctorà en medicina l’any 1729 Fou metge de cambra del duc de Santisteban, i l’any 1740 ingressà en la Reial Societat de Medicina de Sevilla Obtingué la càtedra de teoria de la medicina el 1742, càrrec que ocupà fins a la seva mort El 1741, aspirà a la càtedra d’anatomia, que guanyà amb una gran polèmica Andrés Piquer Això comportà una llarga enemistat entre ambdós, que es traduí en controvèrsies públiques Per a les oposicions a la càtedra d’anatomia, Seguer preparà unes theses intitulades Historia Anatomica Illustrium Medicorum…

La guia del seu oncle, Antoni Campillo, i del bisbe Climent expliquen la seva formació al collegi episcopal de Barcelona, a la Universitat de València, on fou deixeble d’Andreu Piquer, i a Tolosa Llenguadoc, i la seva afiliació al grup dels illustrats catalans, dins el qual collaborà més precisament amb Antoni Jutglà, F Carbonell i Bravo, F Santponts, A Martí i Franquès i Fèlix Amat, en l’afany de progrés tècnic i social i amb uns estrets lligams amb l’evolució europea En medicina destacaren les seves lluites contra rutines i superstició Carta a un amigo sobre el éxtasis de la decantada…