Resultats de la cerca
Es mostren 1343 resultats
la Tinença de Benifassà
Subcomarca del Baix Maestrat, situada a l’extrem septentrional del País Valencià, limitada pels ports de Morella i de Beseit i el Montsià.
Comprèn les valls altes dels rius de la Sénia i del Tastavins, i és formada per les darreres serralades ibèriques serra de les Albardes, el Montnegrell, serra de Sant Cristòfol, tossal d’en Canader 1 393 m alt, que superen els 1 300 m Són muntanyes generalment cretàcies i liàsiques, orientades en direcció SW-NE Les aigües del vessant nord-occidental pertanyen a la conca de l’Ebre a través del Tastavins les del vessant sud-oriental arriben directament a la Mediterrània pel riu de la Sénia Les precipitacions anuals sobrepasen els 600 mm, i són superiors a les zones altes Aquest fet determina la…
Mutxamel
Mutxamel
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, a la plana valenciana del sud, en terrenys plistocènics de glacis i al·luvionaments del riu de Montnegre i cretacis a l’interior, més elevat, que s’allargassa fins a la lloma del Savinar (470 m alt.) i el Bec de l’Àguila.
Integrat a la peculiar horta d’Alacant, centralitza una bona part dels seus regs a partir del seu assut el petit pantà de Mutxamel El riu de Montnegre, o Verd, té un cabal de 0,354 m 3 per segon, i les seves llargues secades justifiquen el canvi de nom riu Sec després de les preses de les séquies que abans tenien l’embassament de Tibi, avui pràcticament fora de servei Els conreus extensius, en realitat de secà cereals d’hivern i arbres sobris es beneficien de quatre sistemes de regadiu els regadius antics del riu de Montnegre 336 files en una martava o tanda de 21 dies amb l’aigua de duit o…
Múrcia
Façana de l’Ajuntament i vista de la torre de la catedral de Múrcia
© Fototeca.cat
Municipi
Capital de la comunitat autònoma de Múrcia.
D’origen musulmà i situada originàriament a l’esquerra del riu Segura, conservà el seu caràcter medieval fins a mitjan segle XIX, que inicià la seva expansió urbana amb la formació del nou barri del Carmen, a l’altra banda del riu Centre d’una rica horta, el seu creixement fou impulsat, en gran part, per la construcció del ferrocarril, que donà sortida als productes de l’horta Gràcies a això, el municipi de Múrcia registrà un creixement demogràfic notable de 111 539 h que tenia el 1900 passà a 158 724 h el 1930 i a 249 738 h trenta anys després Durant el decenni dels seixanta hi hagué, però,…
partit judicial
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, unitat territorial integrada per un o més municipis d’una mateixa província, on hi ha un o més jutges de primera instància i instrucció, amb seu a la seva capital, i jurisdicció en tot l’àmbit de la seva demarcació.
Constitueix també la demarcació que hom pren com a base per a la distribució dels diputats provincials en proporció al nombre d’habitants Els partits judicials es crearen l’any 1834, en cessar els alcaides ordinaris en l’exercici del poder judicial Aleshores, als Països Catalans hi havia 85 partits judicials, a més dels fragments d’uns altres 5 amb el cap de partit situat a Aragó o a Múrcia Durant 130 anys els canvis foren petits algunes supressions com Ciutadella, incorporada a Maó, o Vila-real a Castelló de la Plana, addicions com Sabadell, desdoblat de Terrassa, o Villena, que ho fou d’…
energia nuclear
Economia
Energia
Tipus d’energia aconseguida industrialment mitjançant reactors nuclears.
També coneguda com a energia atòmica , forneix electricitat en quantitats significatives a través de la fissió controlada del nucli atòmic, i la primera matèria sobre la qual hom duu a terme aquest procés és principalment l’urani El 2005, prop del 16% de l’electricitat de tot el món era generada per centrals nuclears D’aquest total, el 85% procedia dels països de l’OCDE, i la resta, principalment de Rússia i alguns països de la CEI i, en menor mesura, de l’Índia i de la Xina A Europa forneix prop del 30% de l’electricitat a Àsia, el 26%, i a l’Amèrica del Nord bàsicament els EUA i el Canadà…
farratge
Conreus de farratge a les hortes de Valljunquera (Matarranya)
© Fototeca.cat
Agronomia
Verd destinat a l’alimentació del bestiar.
Llevat del gra, qualsevol part de la planta pot ésser emprada com a farratge Pot ésser consumit acabat de collir amb ensitjament previ Les principals plantes farratgeres són lleguminoses alfals, veça, trèvol, etc i gramínies civada, blat de moro, festuca, etc Als Països Catalans, el conreu del farratge nasqué amb la intensificació de la ramaderia per a carn, no anterior al segle XVIII, amb la introducció dels naps, el trèvol i la trepadella en les rotacions de conreus Als Pirineus l’increment del bestiar gros —de peu rodó o vaccí— revelà la insuficiència dels prats naturals, àdhuc els de dall…
José Luis López Vázquez
Cinematografia
Actor cinematogràfic castellà.
Debutà al teatre María Guerrero de Madrid el 1946 en substitució de l’actor Fèlix Navarro, en l’obra El anticuario Posteriorment formà part de les companyies de Conchita Montes i Albert Closas En el cinema debutà aquest mateix any amb María Fernanda, la Jerezana , d’E Herreros, iniciant una llarga carrera amb més de dos-cents cinquanta títols Obtingué renom amb L Garcia Berlanga Novio a la vista , 1954 Los jueves, milagro , 1957, Plàcido , 1961, pel qual fou guardonat amb el premi Sant Jordi el 1962 El verdugo , 1963 Vivan los novios , 1970 i Marco Ferreri El pisito , 1959 El cochecito,…
Lluís Belluga i de Montcada
Cristianisme
Cardenal.
Introduí a Còrdova la congregació de l’Oratori El 1705 fou nomenat bisbe de Cartagena Filipista, armà a despeses pròpies 4 000 homes per combatre contra els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria a Múrcia, declarà la guerra santa en una carta pastoral en defensa de la legitimitat de Felip V a les corones d’Espanya 1705 —fet que suscità vives respostes polèmiques— i es presentà personalment al camp de batalla d’Almansa 1707 Fou recompensat per Felip V amb la lloctinència i capitania general de València, que no acceptà Tanmateix, antiregalista i enemic dels ministres francesos de Felip V,…
Castell de Sapeira (Tremp)
Art romànic
La primera notícia segura d’aquest castell data del final del segle X Un instrument alaonès cita un lloc dit Sas a l’apèndix d’ illa Petra , cosa que prova de l’existència d’un districte Si tenim, però, en compte els termenals d’Areny, hem de convenir que el castell de Sapeira és d’origen tardívol, és a dir, no sorgí fins a mitjan segle XI i com a resultat del procés d’encastellament feudal, amb termes agafats de l’antic pagus d’Orrit des d’aleshores esdevingué centre principal a la contrada A la segona meitat del segle XI trobem esment del castell en les convinences pallareses…
Santa Maria de Conesa
Art romànic
El lloc de Conesa és mencionat l’any 1038 en un document pel qual els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis donaren a Miró Foguet i a Bernat Llop un gran territori perquè hi construïssin el castell de Forès entre les afrontacions territorials de la demarcació cedida consta el terme de Conesa Cal dir, però, que aquest document és considerat del tot suspecte, car en l’any en què és datada aquesta escriptura no actuaven els comtes atorgants, els quals s’esposaren vers el 1052 Així doncs, la primera notícia segura de l’indret de Conesa és de l’any 1043, quan els comtes de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina