Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla Consisteix en un tub de forma bàsicament cilíndrica, proveït de vuit forats i dues claus, diametralment oposades, situades a la part superior del tub El seu nom deriva del llatí calamus , que vol dir ’canya', i aparegué cap a la fi del segle XVII Té la mateixa forma que la flauta de bec d’aquesta època, però amb una llengüeta senzilla lligada a l’embocadura o bec amb un cordill fi en lloc de bisell L’extensió és pràcticament de dues octaves i es presentava en quatre mides, la més petita de les quals tenia uns 25 cm…

Pertanyent a una família de jueus lituans, es formà amb Denman Ross a Harvard Fou pintor de la WPA Works Progress Administration el 1935 Se serví d’un expressionisme barroc per a crear una obra dominada per la sàtira social Retratà sobretot els ambients freqüentats per potentats, per denunciar el gran capital, la corrupció política, el militarisme i el racisme, subratllant la distinció entre víctimes i opressors En les seves pintures sovint són recognoscibles personatges públics caricaturitzats fins al grotesc La seva obra, que reflecteix la influència de Velázquez i d’…

Aquesta església, parròquia del poble de l’Espluga Calba, va dependre en un primer moment del bisbat de Vic Per aquesta raó l’església de l’Espluga Calba apareix en dues relacions de parròquies del bisbat de Vic del final del segle XI i la primera meitat del segle XII Entre el 1148 i el 1154 passà a l’arxidiòcesi de Tarragona, on pertany encara actualment L’any 1154 el papa Anastasi IV va confirmar a l’arquebisbe Bernat Tort “ ecclesiam de Spellunca Calva ” El 1194, una altra butlla de Celestí III adreçada a l’església de Tarragona torna a mencionar l’església de l’Espluga Calba, i els anys…

Els vestigis de la primitiva església parroquial de Sant Pere es troben en distintes cases del poble de Sudanell, situat al sector meridional del Pla de Lleida, al marge esquerre del Segre El lloc apareix en el dubtós document Termini antiqui civitatis Ilerde , cosa que ha fet suposar a alguns autors que tenia uns orígens islàmics El primer esment de l’església parroquial de Sudanell és de l’any 1168, en què el bisbe Guillem Pere, en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis , incorporà l’església de Sudanell a la prepositura de Sant Joan de Segrià Poc després, l’any 1187, Radulf, canonge de Lleida,…

Estudià clavicèmbal i flauta de bec, i després amplià la seva formació amb la carrera de musicologia, que realitzà a Viena i a París S’especialitzà ben aviat en música antiga, àmbit en què desenvolupà una tasca tant d’instrumentista com de colleccionista El 1958 fundà el grup Musica Antiqua, que un any després passà a denominar-se Conjunt de Música Antiga Parallelament inicià la seva tasca docent a la Musikhochschule de Viena i el 1969 fundà el Clemencic Consort , amb qui treballà intensament el repertori medieval, renaixentista i del primer Barroc, dedicat especialment a la…

De formació bàsicament autodidàctica, l’amplià amb viatges i visites a museus i galeries d’Europa, i rebé una considerable influència d’Antoni Clavé El 1950 feu la primera exposició al Cercle de Belles Arts de Palma També exposà a Madrid, París, Londres, Amsterdam, altres ciutats europees i Nova York 1957 En 1968-73 residí a Madrid i en 1977-85 a Barcelona Creà un univers barroc i oníric, amb predomini de clarobscurs, objectes superposats i figures humanes entre melangioses i enigmàtiques Conreà també la pintura religiosa i, el 1977, presentà una sèrie inspirada en la novella…

Fill de Josep Simó Xoriguera i Elies, amb el qual es formà, treballà en la Capilla del Sagrario de la catedral de Segòvia 1686-90, i el 1689 guanyà el concurs convocat per a erigir el túmul funerari de la reina Maria Lluïsa El 1692 es traslladà a Salamanca, on treballà en la catedral nova 1693 i en el retaule de l’altar major de l’església de San Esteban 1693, de grans columnes salomòniques i elements corbs, amb rica ornamentació daurada, una de les seves obres cabdals Un altre cop a Madrid, elaborà una part de la façana de l’església de San Cayetano, la de l’església de Santo Tomás, el palau…

Deixeble de Carlo Cignani Treballà a Parma i a Plasència, i el 1708 fou cridat a Barcelona pel rei arxiduc Carles III per a portar la direcció artística de les festes cortesanes, habitualment òperes representades al saló de Llotja Vers el 1711, ajudat per Antoni Viladomat, féu la decoració —que restà inacabada— de la nau de l’església de Sant Miquel Arcàngel, destruïda el 1868 El 1711, en ocupar Carles el tron imperial d’Àustria, fou cridat a Viena, on, tanmateix, pocs anys més tard fou eclipsat per artistes autòctons, com JB Fischer von Erlach Retornà a Bolonya el 1717, i en la seva darrera…

El bust ha esdevingut un gènere que, segons les èpoques i els estils, ha adoptat amb preferència una forma i unes mesures determinades Bé que hi pot haver busts per mutilació, és a dir, com a fragment d’una escultura de cos sencer, llur importància està en el fet d’ésser un tipus especial de disciplina escultòrica Històricament, la seva existència apareix reduïda al món europeu, bé que hom pot trobar busts a Egipte el de Nefertiti, per exemple A Grècia el de Pèricles, de Crèsiles, i sobretot a Roma, el bust adquireix una autonomia plena, al servei del retrat, basant-se en les imagines maiorum…

Des de l’Edat Mitjana, ha estat un centre d’activitats musicals d’alt nivell A Dresden hi ha tres esglésies amb una forta tradició musical la Frauenkirche, la Kreuzkirche i la Sophienkirche, de les quals només aquesta darrera conserva un orgue original 1720 Durant el Renaixement i el Barroc, totes tres posseïen orgues i conjunts corals de gran qualitat Aquesta forta tradició organística encara continua viva, com ho demostra el gran nombre de recitals d’orgue que s’ofereixen a les esglésies de la ciutat La cort de Dresden comptà amb músics barrocs excepcionals Entre d’altres, hi…