Resultats de la cerca
Es mostren 1022 resultats
Els gasteròpodes fòssils
Característiques generals Els gasteròpodes constitueixen la classe de molluscs vivents més nombrosa, i són coneguts des del Cambrià El seu model de diversificació en els nivells taxonòmics elevats no presenta restriccions periòdiques al llarg dels temps geològics, com passa entre els cefalòpodes o entre els braquiòpodes Representen un grup extremament adaptable i han tingut diversos períodes de diversificació i de radiació adaptativa En nombre d’espècies vivents, representen un 80 per cent aproximadament de tots els molluscs, i són considerats el segon grup més nombrós d’organismes després…
Terres riques, sòls pobres
La diversitat dels substrats i la diversitat dels sòls Si el clima és un factor determinant de la presència de selves plujoses a les regions equatorials de la Terra i en controla significativament la distribució i la composició, el paper dels sòls no és menys determinant Però els sòls, en una determinada posició del paisatge, són sempre fruit d’una interacció de substrat geològic, clima i organismes, i en el cas de les selves plujoses el paper d’aquests darrers és singularment rellevant Sovint es pensa que els sòls de les selves plujoses tenen una variabilitat relativament petita, però en…
El cicle cretaci superior als Pirineus
La superseqüència del Cretaci superior als Pirineus comprèn tres grans cicles amb significació tectònica ben diferent pel que fa a l’evolució d’aquest àmbit El primer, l’albocenomanià, és lligat a la creació d’un sistema de fosses entre les plaques ibèrica i europea al llarg de la falla nordpirinenca, acompanyada per la sedimentació de “flysch" El segon i el tercer, durant la resta del Cretaci superior, reflecteixen l’inici de la surrecció de la serralada entre dues conques perifèriques mòbils L’Albocenomanià als Pirineus El cicle albocenomanià és constituït per una sola…
Tavertet

Vista general del poble de Tavertet (Osona)
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector de llevant de la comarca, a frec de la cinglera homònima Inclou l’altiplà triangular del sector SW, delimitat per la riera de les Gorgues, la riera de Balà i el Ter Limita al NE i l’E amb Rupit i Pruit, al S amb Vilanova de Sau, a l’W amb les Masies de Roda i al NW amb Santa Maria de Corcó El terme passa la cinglera de Tavertet i s’aboca a la vall del Ter, a l’indret del mas Sulroca o Surroca, sota l’Avenc Aquesta gran cinglera que separa el Cabrerès de la vall del Ter dóna un encant especial a la població i a una bona part del terme, i ha afavorit el…
Olivella

Masia de Can Suriol, a Olivella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Garraf, al límit amb el Baix Llobregat i l’Alt Penedès.
Situació i presentació El terme municipal limita al NW amb Olèrdola, al N amb Avinyonet del Penedès i en un punt amb Olesa de Bonesvalls, els tres municipis de l’Alt Penedès, a l’E amb Begues del Baix Llobregat, al S amb Sitges i amb Sant Pere de Ribes i a l’W amb Canyelles El municipi és situat en ple massís de Garraf, el terreny del qual és format per calcàries i dolomies cretàcies Força accidentat, l’altitud mitjana és superior als 250 m i les majors altituds són a la part NE del terme, a la serra de les Conques el puig de la Mola 535 m és partió dels termes d’Olesa de Bonesvalls, d’…
Els jaciments oligocens
Als Països Catalans s’han trobat jaciments importants de la flora oligocena Es destaquen sobretot els que s’han trobat a la conca sannoisiano-estampiana dels voltants de Cervera Segarra, conjunt de jaciments que es poden comparar amb els més rellevants del continent pel que fa a aquest període Jaciments de Son Fe i de Selva Mallorca En alguns dipòsits lacustres que contenen lignits pertanyents al complex Eocè superior-Oligocè a les zones de Son Fe i de Selva, s’hi han recollit, principalment a la mina de lignit de Son Fe Alcúdia, restes de vegetals, en general en estat de conservació…
Enginyeria de la construcció 2009
Construcció i obres públiques
Aigua dessalinitzada per a Barcelona La nova dessalinitzadora del Prat de Llobregat va entrar en funcionament per proveir d’aigua potable extreta del mar l’àrea metropolitana de Barcelona © Generalitat de Catalunya Al juliol del 2009 es va connectar a la xarxa d'abastament d'aigua la nova dessalinitzadora del Prat de Llobregat, que contribuirà decisivament a alleugerir el dèficit hídric de les conques internes de Catalunya, amb una aportació de fins a 60 hm 3 /any al sistema de l'àrea metropolitana Aquesta aportació serà variable en funció de les necessitats, ja que el cost de la…
Els ecosistemes fluvials
La situació de cada punt del riu dins la seva conca condiciona en gran part les seves característiques Hom ha ideat, per això, un sistema per a jerarquitzar-los definint diferents graus per exemple, els rius de grau 2 es formen amb la unió de dos rius de grau 1 que no tenen cap afluent els de grau 2 no salten de nivell jeràrquic fins que no es troben amb un altre del seu mateix grau, i així successivament Román Montull Els rius formen una xarxa que reuneix i drena cap a la mar les aigües que recull de les diferents conques hidrogràfiques La quantitat i la qualitat d’aquestes aigües és en…
el Lluçanès

Vista del Lluçanès
© C.I.C -Moià
Comarca de Catalunya, situada a l’altiplà central català.
La geografia Cap de comarca, Prats de Lluçanès És una plataforma terciària estructural inclinada de NNE 900-1000 m alt a SSW 450-550 L’elevació dels materials eocènics de l’extrem septentrional és deguda a l’enllaç amb els primers plecs subpirinencs que clouen el Ripollès per migjorn Però ràpidament apareix recobert per l’Oligocè tot l’interfluvi del Lluçanès i el Moianès, entre la vall del Llobregat i les del Ter i el Congost El límit de llevant entre el Lluçanès i aquestes darreres, que constitueixen la plana de Vic, és precisament el contacte entre aquest Eligocè i l’Eocè descobert de la…
La forja i la decoració de ferramentes a les esglésies de la Cerdanya i el Conflent
Art romànic
Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i del Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment són exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un seguit…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina