Resultats de la cerca
Es mostren 1501 resultats
Sanç II de Castella-Lleó
Història
Rei de Castella (1065-72) i de Lleó (1072).
Fill de Ferran I de Castella i de Sança I de Lleó i Galícia Prengué part 1063 en el setge de Graus, juntament amb Rodrigo Díaz de Vivar En dividir Ferran I els seus estats 1064, Sanç rebé Castella i les paries de Saragossa Ben aviat, però, intentà de reunificar els dominis paterns recuperà 1067 les terres castellanes ocupades per Navarra i, després de la batalla de Llantada 1068, arribà a un acord amb el seu germà Alfons VI de Lleó i es repartiren el regne de Galícia 1071, però l’any següent el derrotà a Golpejera i es proclamà rei de Lleó Tanmateix, les intrigues de la seva germana Urraca…
Salmanassar I
Història
Rei d’Assíria (1274-45 aC).
Juntament amb Adad-Nirāri I 1307-1275 aC, el seu pare, i Tukulti-Ninurta I , el seu fill, aconseguí que Assíria fos una de les potències de l’Orient Pròxim i Mitjà Al nord, derrotà 1274 Uruaṭri, futur Urartu, i al sud-est afrontà amb èxit els gutis i els lulubis Sotmeté també el país de Musri segons uns a l’oest d’Assíria i segons altres a l’est Però obtingué el seu principal triomf sobre Hanigalbat, estat hereu de Mitanni , que controlava, això no obstant, un territori molt més reduït que aquest Salmanassar se l’annexà, posant fi a tres segles de dominació hurrita sobre l’alta Mesopotàmia i…
Juan Manuel de Rosas
Història
Dictador argentí.
Ric hisendat, milità entre els federals Comandant general 1828, collaborà amb el coronel Dorrego i combaté la revolució del general Juan Lavalle, el qual fou vençut 1829 Governador de Buenos Aires 1829-32 i 1835, instaurà un règim despòtic a fi de guanyar-se el suport popular i burgès i perseguí els unitaris Organitzà diverses campanyes contra els indis dels sud i intervingué en la guerra civil uruguaiana 1839-51 a favor del partit blanco de Manuel Oribe Però quan imposà el monopoli comercial per al port de Buenos Aires i el riu Paraná s’hagué d’enfrontar al Brasil i a França També combaté la…
Tupac Amaru
Història
Capitost indi del Perú.
De nom José Gabriel Condorcanqui, era un ric cacic de Tungasuca, amb una certa illustració, que havia prosperat fent de traginer Es destacà com a agitador entre les masses índies, marginades culturalment i socialment dins les estructures colonials El 1780 es revoltà a Tungasuca i executà el corregidor Arriaga suprimí els treballs forçats i els imposts i reivindicà el restabliment dels drets indis Vencedor a Sangara, Tupac Amaru no atacà Cusco de seguida, sinó que romangué a Tinta enfortint el seu exèrcit Això permeté d’organitzar la resistència, i hagué de renunciar a prendre la ciutat El…
Fruela I d’Astúries
Història
Rei d’Astúries (757-68).
Fill i successor d’Alfons I, fou enèrgic i bellicós derrotà Omar 764, enviat de l’emir Abd al-Raḥmān I, i deslliurà, així, Galícia de les incursions musulmanes Dintre el seu reialme sufocà rebellions a Galícia i a Bascònia, on capturà Múnia, que convertí en la seva esposa Repoblà Galícia fins al Miño i El Bierzo i probablement les valls altes de Lleó Li és atribuïda la fundació d’Oviedo, on traslladà la capitalitat del seu reialme, que abans era a Cangas de Onís Reformà el clericat del seu regne i emprengué altres mesures disciplinàries, massa rígides, que provocaren rebellions, en una de les…
Frederic Guillem I de Brandenburg
Història
Elector de Brandenburg (1640-88) i duc de Prússia (1657-88).
Succeí el seu pare, Jordi Guillem I, en plena guerra dels Trenta Anys Signà la pau per separat amb Suècia 1641, però pels tractats de Westfàlia assolí la Pomerània oriental i obtingué quatre bisbats Trencà l’aliança amb Polònia quan aquesta fou envaïda per Suècia i Rússia, cosa que li reportà el ducat de Prússia tractat de Wehlau, 1657 Formà part de la Gran Aliança de la Haia 1674 contra França El 1675 derrotà Suècia a Fehrbellin i s’annexà la Pomerània occidental, que hagué de restituir per pressió de Lluís XIV 1679 Imposà als seus estats la unió administrativa, tributs comuns…
Ramon Pallicé i Torrell
Literatura catalana
Novel·lista i advocat.
Vida i obra Conreà la novella històrica, i, amb dos volums publicats, Cap de brot 1982 i Els persistents 2004, construí la saga d’una família, els Simó, a través de la qual es perfila la història de la Catalunya del segle XVIII Cap de brot presenta l’ocupació de Reus per les tropes borbòniques després de l’Onze de Setembre Pere Simó, el personatge, és un combatent austriacista que, convertit en comerciant, adopta progressivament la ideologia economicista del segle XVIII Després de la derrota, Catalunya només es pot salvar amb una economia forta Els seus fills i el seu besnet,…
Ferdinando Francesco d’Ávalos
Història
Marquès de Pescara i comte de Loreto.
Noble napolità Era fill d’Alfonso i de Diana de Cardona Participà activament en les lluites militars d’Itàlia entre el 1512 i el 1525, al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó i de l’emperador Carles V El 1512 fou fet presoner per Gastó de Foix a la batalla de Ravenna L’any 1521 contribuí a la conquesta del Milanesat, i un any després participà en la batalla de Bicocca El 1524 derrotà el francès Bonnivet, i l’any següent era l’artífex de la victòria de Carles V a Pavia Poc temps abans de morir informà l’emperador d’una conjura que Francesc Sforza, duc de Milà, projectava contra el poder…
Nekao II
Història
Faraó d’Egipte (610-595 aC).
Fill de Psammètic I i segon faraó de la dinastia XXVI 664-525 aC Intentà de restablir el domini egipci a Síria i a Palestina valent-se de mercenaris grecs El 609 aC anà a Àsia en ajut d’Aššur-uballit contra Nabopolassar La derrota del sobirà assiri no el deturà i vencé Josies, rei de Judà i partidari de Nabopolassar, a Megiddo En 606-605 aC els egipcis controlaven Palestina, la costa fenícia i part de Síria, però la victòria de Nabucodonosor II a Karkemiš 605 aC posà terme a la política expansionista del faraó a l’Àsia A l’interior, Nekao II inicià l’obertura del Canal del Faraó…
guerra de la Unió
Història
Conflicte intern (1347-48) que afectà Aragó i el País Valencià i enfrontà les tropes dels nobles i de les ciutats i viles colligades a la Unió de València i a la Unió d'Aragó amb les dels qui es mantingueren fidels a l’autoritat reial.
La guerra s’inicià al País Valencià, on el moviment unionista era més radicalitzat Des del juny del 1347 ambdues parts reunien tropes el governador rebia reforços de Terol i del rei i els unionistes demanaven ajut a l’infant Ferran Però el conflicte no s’inicià obertament fins després del sagnant avalot de València del novembre del 1347, provocat per la notícia de la mort de Jaume d’Urgell Quan les tropes unionistes es dirigien a auxiliar Cocentaina, assetjada pel seu senyor, el reialista Alfons Roger de Lloria, foren interceptades per les d’aquest i per les de Xàtiva a la Pobla Llarga, on…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina