Resultats de la cerca
Es mostren 917 resultats
la Ribera de Cabanes
Sector marítim del municipi de Cabanes de l’Arc (Plana Alta), al vessant oriental de la serralada del desert de les Palmes, on s’estenia l’antic terme d’Albalat dels Ànecs
.
A la zona més pròxima a la platja hi ha l' albufera de la Ribera de Cabanes o albufera dels Ànecs Hi ha estació del ferrocarril de Barcelona a València
Sebkha Ndrhamcha
Pla
Gran planura salabrosa de la regió de Trarza (Mauritània), que té uns 40 quilòmetres de diàmetre; l’oceà Atlàntic la confina a l’W i el desert del Sàhara, a l’E.
raça khoisànida
Antropologia física
Raça que habita al desert de Kalahari i a les regions estèpiques veïnes i és formada per dos grups de poblacions: els khoikhois (impròpiament dits hotentots) i els sans (impròpiament dits boiximans).
Llurs representats són dolicocèfals o mesocèfals, de talla petita, pell groguenca o bruna, cabells molt cresps, llavis carnosos però no eversos, orelles molt petites mancades de lòbul, curvatura vertebral a la regió sacrolumbar i esteatopígia
cabanyelles
Judaisme
Festivitat jueva, anomenada també dels tabernacles
(en hebreu, sukkōt
), que hom celebra del 15 al 22 de tišrī
(setembre-octubre) en commemoració dels temps en què els israelites habitaren en el desert.
Durant els vuit dies de la festa, els hebreus s’estan en cabanyes o bé enramen llurs cases Hom té notícia de la seva celebració pels jueus i judaïtzants dels Països Catalans a l’edat mitjana
El prat de Cabanes-Torreblanca
El prat de Cabanes-Torreblanca constitueix una zona humida en avançat procés de rebliment, fet que ha estat afavorit per les intervencions humanes Les jonqueres tenen actualment un paper molt important en el seu paisatge vegetal Ramon Dolç El prat de Cabanes-Torreblanca 19, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El prat pantanós de Cabanes-Torreblanca també conegut com estanys d’Albalat i Miravet està situat al nord del País Valencià, vora la mar Mediterrània, i és sens dubte una de les majors maresmes valencianes i una de les zones humides de més importància de la…
Agustí Calvet i Pascual
Agustí Calvet i Pascual
© Fototeca.cat
Periodisme
Literatura catalana
Historiografia catalana
Periodista i escriptor.
La seva família, benestant, es traslladà a Barcelona el 1893 El 1903 començà a Barcelona la carrera de dret, que interrompé, i la de filosofia i lletres, en què es llicencià el 1908 Assistí als cursos de literatura catalana dels Estudis Universitaris Catalans El 1911 es doctorà a Madrid amb la tesi Fray Anselmo Turmeda Heterodoxo español 1352-1423-32 1914 Del 1911 al 1914 fou secretari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans Inicià aviat l’activitat literària la publicació de Sentiment 1905 —tercer premi de novella de la “Biblioteca Popular de L’Avenç”— li obrí…
, ,
Àfrica subsahariana
Terme que designa, de manera imprecisa, la part del continent africà al sud del límit meridional del desert del Sàhara, caracteritzat pel predomini de poblacions de raça negra i religió no universalment musulmana.
Tendeix a substituir la denominació “Àfrica negra”
música de Pèrsia
Música
Música desenvolupada a Pèrsia, des de les primeres manifestacions de la cultura persa, l’origen de la qual es remunta abans del 3000 aC, fins a la conquesta islàmica del 651 dC (per al període islàmic, vegeu Iran).
Etimològicament, Pèrsia deriva del nom parsi o farsi, poble que, provinent de l’Àsia central, s’assentà durant el primer millenni aC a la regió est d’aquest país En l’actualitat, Fars és el nom de la província sud-oest de l’Iran Geogràficament, Pèrsia es dividia en dues grans regions separades pel desert, que representava també una divisió entre dues cultures diferents mentre que la regió oriental tingué afinitats amb la civilització de l’Indus, l’occidental mantenia estrets vincles amb Mesopotàmia Durant prop de dos millennis ~2350-638 aC s’hi desenvolupà la civilització elamita…
premis de la Crítica
Premi literari que atorga anualment, des del 1956, l’Asociación Española de Críticos Literarios a les millors obres literàries en llengua castellana, catalana, gallega i basca, en les categories de narrativa i poesia, publicades a l’Estat Espanyol durant l’any anterior.
En català, s’atorgà per primera vegada l’any 1962, però no es tornà a proclamar de nou fins al 1976 L’any 1977 no es concedí per regularitzar les dates, i des del 1978 ha estat atorgat anualment Des del 2002 és l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana qui coordina el guardó Relació de guardonats en llengua catalana narrativa 1962 Bearn de Llorenç Villalonga 1976 Cavalls cap a la fosca de Baltasar Porcel 1977 no s’atorga per regularitzar les dates 1978 L’endemà de mai de Miquel Àngel Riera 1979 Notes del capvesprol de Josep Pla 1980 Viatges i flors de Mercè Rodoreda 1981 Les…
Carme Portaceli i Roig
Teatre
Directora teatral.
Trajectòria Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona, els anys 1976-78 cursà iniciació i pràctica dels llenguatges audiovisuals a l’ Institut del Teatre , a la secció de vídeo del qual treballà com a professora becada el curs 1978-79 i com a professora contractada de la secció de vídeo i interpretació Molt posteriorment 2001-16 també hi impartí direcció i interpretació Es formà en direcció teatral en 1981-85 com a ajudant en muntatges del Teatre Lliure dirigits per Fabià Puigserver i Lluís Pasqual, entre d’altres Fulgor i mort de Joaquín Murieta , El misantrop , L’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina