Resultats de la cerca
Es mostren 1277 resultats
Senegal 2012
Estat
Macky Sall va esdevenir president del Senegal en la segona volta de les eleccions © Consell d'Europa Macky Sall, el candidat de l'oposició, va esdevenir president de la república en derrotar en la segona volta de les eleccions celebrades el 25 de març Abdoulaye Wade, que es presentava a la reelecció Sall va obtenir el 65,8% dels vots, quasi el doble que Wade, que en va aconseguir el 34,2% Al cap de tres mesos, en les legislatives de l'1 de juliol, la coalició Benno Bokk Yakaar, creada per donar suport a Sall, va obtenir la majoria absoluta, amb 119 escons dels 150 de l'Assemblea Nacional El…
Eritrea 2017
Estat
En un país dels més hermètics del món, presidit per Isaias Afewerki des de la independència, el 1993, es va registrar a l’octubre una manifestació de protesta a Asmara, la capital, que va costar la vida a 28 persones, segons fonts de l’oposició Els manifestants, un centenar, van reclamar la reobertura d’una escola islàmica tancada pel Govern uns dies abans El director, Haji Musa, i els professors de l’escola van ser detinguts per oposar-se al pla del Govern de controlar totes les escoles privades, musulmanes i ortodoxes En un fet sense precedents, el ministre d’Informació, Yemane Gebremeskel…
Etiòpia 2015
Estat
El Front Democràtic i Revolucionari dels Pobles d'Etiòpia EPRD va obtenir 500 escons del Parlament federal en les eleccions celebrades al maig La resta dels escons, 47 en concret, van quedar en mans de formacions aliades de l'EPRD, en el poder des del 1991 L'oposició, per tant, no va poder obtenir representació en una consulta que va ser qualificada pels observadors de "lliure" Això no obstant, Semayawi, el principal partit opositor, va denunciar que el resultat mostrava que hi havia una "falta de democràcia" Malgrat que és un partit legal, Semayawi és assetjat per les forces de seguretat,…
Pablo Llarena Conde
Història del dret
Jurista castellà.
Es llicencià en dret per la Universitat de Valladolid, ingressà a la carrera judicial el 1989 i el 1990 guanyà per oposició la magistratura Després d’exercir de jutge de primera instància a Torrelavega i a Burgos, fou jutge d’instrucció a Barcelona del 1992 al 1998, i aquest any s’incorporà a l’Audiència Provincial de Barcelona, de la qual fou president del 2011 al 2016, any que fou nomenat magistrat del Tribunal Suprem Professor de dret penal de l’Escola Judicial amb la directora de la qual és casat, també fou cap de formació inicial del Consell General del Poder Judicial 2003-05 El gener…
Partido Comunista de España
Política
Partit polític originat de dues escissions successives del PSOE el 1920 i el 1921.
La primera fou provocada per les Juventudes Socialistas amb El Comunista com a òrgan d’expressió i Merino García, Luis Portela, José Illescas, Eduardo Ugarte i Juan Andrade com a dirigents de la segona escissió sorgí el Partido Comunista Obrero Español, amb Guerra Social com a portaveu i García Quejido, Núñez de Arenas, Angiano, Virginia González y Perezagua com a dirigents Aquell mateix any la Tercera Internacional, per mitjà del seu delegat, l’italià Graziadei, aconseguí la celebració d’una conferència de fusió entre el PCE i el PCOE que donà lloc al Partido…
Cuba 2012
Estat
Una vegada validat el programa d'adaptació econòmica en el VI Congrés del PCC celebrat l'any anterior, el Govern de Raúl Castro va seguir anunciant petites reformes de manera lenta i molt calculada Entre aquestes reformes destaca un nou reglament per tractar de recuperar un sistema de cooperatives amb autèntica autonomia, que fins al moment no havien pogut funcionar perquè continuaven sota el control indirecte de l'Estat i a més havien acumulat molts deutes També es va anunciar una nova regulació en política migratòria, en què es relaxen les condicions per obtenir els permisos de sortida i s'…
La invenció de la tradició republicana
Allegoria de la proclamació de la Primera República, “La Flaca”, Barcelona, 6-3-1873 BC Com totes les cultures polítiques modernes que intenten articular-se en moviments d’opinió, la democràcia i el republicanisme van tendir a fer, al llarg del segle XIX, un procés de selecció dels materials que els facilitava el passat, a construir, a partir d’una herència de referents compartits amb el conjunt de la societat on es movien, una genealogia pròpia que fes les funcions de tradició legitimadora de les seves particulars aspiracions La literatura de canya i cordill, la novella de fulletó conreada…
Esquerra Comunista d’Espanya
Partit polític
Organització trotskista fundada a Lieja (Bèlgica) el 28 de febrer de 1930 per exiliats espanyols, antics militants del Partido Comunista de España, contraris a la política de Stalin i partidaris de les posicions defensades per Trotski en l’àmbit internacional.
Inicialment s’anomenà Oposició Comunista Espanyola OCE A Catalunya es començà a estructurar amb l’arribada d’Andreu Nin de Moscou al setembre de 1930, quan el petit nucli de simpatitzants trotskistes catalans es va afiliar al Bloc Obrer i Camperol BOC El nou collectiu marxista revolucionari defensava el caràcter democraticosocialista de la revolució espanyola i es manifestava extraordinàriament crític amb la burocràcia estalinista La seva vertebració definitiva a Espanya es produí arran de la celebració de la seva II Conferència 4 de juny de 1931, quan s’iniciaren les crítiques contra el BOC…
Partido Integrista
Partit polític
Partit constituït el 1888 com a resultat d’una escissió de la majoria dels integristes que eren organitzats en el carlisme.
Era conegut oficialment per Partido Católico Monárquico, Partido Católico Nacional o Comunión Tradicionalista Fou fundat pel cap carlista Ramón Nocedal y Romea fill de Cándido Nocedal, que acusà Carles VII de liberal, perquè en el Manifiesto de Morentín juliol de 1874 havia afirmat “Ni la unidad católica supone un espionaje religioso, ni la integridad monárquica nada tiene que ver con el despotismo”, i havia justificat el perdó dels compradors de béns desamortitzats de l’Església La rebellió dels integristes fou capitanejada per El Siglo Futuro , diari carlí dirigit per Nocedal Amb ell…
Centre Nacional Català
Partit polític
Entitat nacionalista creada el 1899, enmig de la crispació interna que vivia la Unió Catalanista.
A l’abril de 1899 es constituí en aquesta darrera organització una junta hostil a les tesis “evolucionistes”, fet que impulsà els que s’identificaven amb les posicions del nou diari La Veu de Catalunya a crear, a finals d’agost, un nou agrupament, el Centre Nacional Català En aquest convergiren diverses personalitats En primer lloc, molts dirigents del Centre Escolar Catalanista, el nucli més actiu i innovador des de 1897 i on figuraven, entre d’altres, Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Duran i Ventosa, Francesc Cambó, Pere Muntañola la majoria havia nascut en la dècada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina