Resultats de la cerca

Aquest grup inclou els bacteris amb tinció de Gram negativa gramnegatius, que generalment es correspon amb una estructura de paret com la d’ Escherichia coli Però cal tenir en compte que hi ha bacteris gramnegatius amb capes suplementàries, a més de la paret clàssica Fins i tot, n’hi ha que no tenen capa de peptidoglicà Els bacteris fotosintetitzadors Bacteris fotosintetitzadors 1 Chromatium okeni x 2250 2 Thiospirillum jenense x 2250 3 Rhodospirillum rubrum x 2250 4 Thiopedia rosea x 2250 5 Thiocapsa roseopersicina x 2250 6 Chlorobium limicola x 2250 7 Chloroflexus aurantiacus x 2250 8…

Situació i presentació És a l’extrem septentrional de la comarca, ja al límit amb la Noguera, a la Ribera de Sió Limita al N amb els termes d’Agramunt i Oliola Noguera, a l’E amb Ossó de Sió, Tàrrega i Tornabous, al S amb Barbens Pla d’Urgell i a l’W amb Agramunt i l’enclavament de Tarròs del municipi de Tornabous Puigverd d’Agramunt ocupa una superfície important de la vall del Sió, la qual s’estén al voltant del poble El terme, després de travessar en direcció S-W la serra d’Almenara, s’estira en una llenca llarga i estreta en la mateixa direcció fins a tocar el terme de Barbens Els darrers…

Les begudes alcohòliques són obtingudes per acció de microorganismes sobre un producte agrícola com a substrat, i un tractament posterior La principal fermentació alcohòlica és la produïda per acció de llevats del gènere Saccharomyces Els llevats, desenvolupats de primer en una certa aerobiosi, actuen després anaeròbicament, i per fermentació alcohòlica converteixen els sucres en etanol, l’alcohol etílic En el cas de les begudes alcohòliques simples , si el substrat és most hom obté vi 10-16% d’alcohol si és una infusió de malt, cervesa 3-5% d’alcohol si és blat de moro, chicha 5-8% d’…

Situació Vestigis d’aquesta fortificació on s’evidencia l’aparell en opus spicatum ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades en un pujol sobre el poble abandonat de Peralba, que s’alça al vessant nord-oest de la serra de Sant Mamet, damunt de la vall de Peralba Mapa 33-13328 Situació 31TCG278514 La carretera que va de Santa Maria de Meià a Fontllonga passa pel costat del poble de Peralba JBM Història Les primeres referències al lloc de Peralba corresponen a l’any 1040, quan Company i la seva muller Guilla donaren al monestir de Santa Maria de Meià els delmes de diversos llocs, entre…

Situació Construcció dels segles Xll-XIII, de planta rectangular, que fins fa pocs anys havia estat aprofitada com a masia ECSA - J Bolòs Aquest petit castell, anomenat a l’edat mitjana simplement castell d’Ariet, és situat al cim d’un petit turó, a la part baixa de la vall, a uns centenars de metres de l’església de Sant Bartomeu de la Vall d’Ariet Mapa 33-13328 Situació 31TCG338471 Cal anar d’Artesa de Segre a Baldomar, on surt una pista de terra que mena a la vall d’Ariet, passant pel costat de la Clua També s’hi pot anar per una pista que surt de Gàrzola, a la conca de Meià JBM Història…

Situació Restes del basament d’una de les torres d’angle d’aquesta antiga fortalesa F Junyent i A Mazcuñán Les restes del castell es conserven al cim d’un turó, sobre el poble de Segur, que s’arrecera en aquest pujol Des del castell hi ha una àmplia panoràmica de la serra de Montserrat i de tot l’altiplà segarrenc Mapa 34-14361 Situació 31TCG726158 El poble de Segur, damunt del qual hi ha el castell, és situat al costat de la carretera que va de la Panadella i Sant Guim de Freixenet cap a Calaf Passat el quilòmetre 7, a mà esquerra, hi ha un trencall, d’on surt la carretera que hi mena JBM…

Composició mitjana de les comunitats bacterianes d’aigua dolça i marina de cinc indrets diferents Les dades han estat obtingudes de biblioteques de clons, tècniques d’empremta genètica o piroseqüenciació de marcadors d’identitat wwwvirtualoceanorg / a partir de fonts diverses Amb concentracions de 300 a 3000 milions d’individus per litre d’aigua, els bacteris i els arqueus són, indubtablement, els organismes vius més abundants als ambients aquàtics Si es té en compte que la mar Catalana arriba a més de 2000 m de fondària, és molt probable que al nostre territori hi hagi més…

Els rèptils dels Països Catalans són, dins l’ámbit científic, menys coneguts que els amfibis, bé que, en general, potser ho són més, com mostra el fet que les morfologies bàsiques de la serp, la sargantana o la tortuga són més familiars que les de la granota o el gripau És probable que les manifestes dificultats que presenta llur estudi figurin entre els factors principals d’aquest desconeixement, especialment pel que fa a alguns grups, com les serps en general o la família dels escíncids, pertanyent al subordre dels saures La manca d’informació concerneix des de la distribució geogràfica,…

Morfologia El tritó jaspiat Triturus marmoratus presenta una coloració característica en verd sobre fons negre, que és especialment conspícua durant el període reproductor Durant aquest, la femella a dalt no presenta cresta dorsicaudal sinó una línia vertebral taronja, mentre que el mascle a baix mostra un desenvolupament espectacular de la cresta i una línia longitudinal nacrada als costats de la cua Javier Andrada i Jordi Muntaner Aquest tritó és relativament gran, de 12 a 14 cm de longitud total, de tronc relativament robust, de secció arrodonida, i de cap tan llarg com ample, amb el…

L’oca vulgar Anser anser , l’oca per excellència, és de color fosc, marró grisós, i és l’origen de totes les races domèstiques d’oca El color rosat de les potes permet de diferenciar-la de l’oca salvatge Anser fabalis , ocell de dimensions i colors molt semblants de 75-89 cm, però amb les potes grogues Joaquim Gosàlbez L’oca vulgar, de la qual han derivat totes les oques domèstiques, té els quarters d’hivernada principals de l’Europa occidental, a Las Marismas del Guadalquivir i, en menor escala, als Països Baixos Els Països Catalans no es troben en la ruta migratòria principal de l’espècie…