Resultats de la cerca
Es mostren 1330 resultats
escacat | escacada
Heràldica
Dit de l’escut amb el camper dividit per dos traços verticals i tres d’horitzontals, formant dotze quadrets de colors alternats i que s’anomenen punts.
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval d’or encunyada a Florència des del 1252 fins al 1533 any que Alessandro de Mèdici, elegit duc, la substituí per l’escut d’or.
Pesava 72 grans florentins 3,528 grams i portava a l’anvers el lliri amb la llegenda Flor-entia i al revers la figura de sant Joan Baptista i la llegenda S Ioha-nnes B Originàriament valia 20 sous, però les alteracions del seu valor foren freqüents, bé que mantingué les característiques de pes i de llei Aquesta immutabilitat del florí i el prestigi de la república de Florència en feren una de les espècies monetàries més caracteritzades i més populars en els moments que el comerç internacional prenia una forta arrencada Això explica que fos molt imitat Al s XIV molts estats, moltes senyories i…
emblema
Heràldica
Senyal distintiu d’una corporació, un organisme, un cos militar o d’una persona o una família no pertanyent a la noblesa, col·locat sovint dins un escut.
armes d’apanatge
Heràldica
Armes dels prínceps de sang pertanyents a branques secundàries de la família reial, les quals per a indicar-ne el grau familiar empren brisures a l’escut.
Sant Martí de Boatella (Borredà)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església amb el mur de migjorn Hom hi pot observar una de les capelles laterals, oberta el segle XVII J Pons L’església de Sant Martí de Boatella, situada vora la pairalia del mateix nom, s’aixeca sobre un petit turó, a 760 m d’altitud, a la vall alta de la riera de Merlès, a la dreta de la riera, al peu de l’antic camí que resseguia aquesta riera des del Cobert de Puigcercós fins a l’encreuament de la riera amb el camí, avui carretera, de Gironella a Vic En aquest indret la riera forma cascades i gorgs d’una gran bellesa Aquesta església figura situada…
Sant Miquel de Cardona
Art gòtic
Portalada que s’obre al Carrer Major, al costat del campanar romànic reaprofitat de l’església que va precedir l’actual ECSA - FBoixadera L’església parroquial de Sant Miquel de Cardona ocupa un indret central dins el que fou la vila emmurallada del segle XIV Té una portalada inacabada que dona a la plaça de la Fira i una altra, al Carrer Major, que presenta arquivoltes en gradació i que, fins al 1936, tingué una escultura de sant Miquel al timpà Es tracta d’una església gòtica d’una única nau amb tres ogives, capçada per un absis de set costats, de la mateixa amplada que la nau i que n’és…
Salvador Cardús i Florensa
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Fou secretari de la Junta de Museus de Terrassa i del Patronat Municipal de la Biblioteca Museu Soler i Palet, a través del qual continuà l’obra de Josep Soler i Palet L’any 1932, el Patronat Soler i Palet li donà facultats per a iniciar les gestions per a la creació de l’Arxiu Històric de Terrassa conegut, des del 1982, com a Arxiu Històric Comarcal de Terrassa S’introduí en el món de la història a través del Centre Excursionista de Terrassa, una de les associacions civils amb més voluntat de recerca en els camps de la història, l’art i les ciències naturals i que s’emmarcà dins…
Borrassà

Vista general de Borrassà, on destaca el campanar de l’església de Sant Andreu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El municipi de Borrassà, de 9,45 km 2 , s’estén a l’extrem occidental de la plana alluvial de l’Alt Empordà i és travessat en direcció W-NE per la riera d’Àlguema, afluent del Manol, a la conca de la Muga Comprèn el poble de Borrassà, cap de municipi, el poble de Creixell i el petit veïnat de Vilamorell Es troba molt pròxim a la ciutat de Figueres, i està ben comunicat la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera forma el límit de llevant del terme, i en surt una carretera local que va a Borrassà i continua fins a Navata altres uneixen Borrassà amb Creixell i amb…
peltasta
Història
A l’antiga Grècia, soldat d’infanteria que portava una armadura lleugera i un escut el·líptic truncat —la pelta— molt reduït i lleuger, de fusta revestida amb cuir.
Com a cos de combat, els peltastes grecs foren organitzats per Ifícrates i assoliren una gran fama sobretot en les formacions militars de l’època hellenística
bandera d’aliança
Heràldica
En les representacions heràldiques, bandera acoblada al voltant d’un escut i que indica el parentiu amb la família de la qual porta l’emblema o les armes.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina