Resultats de la cerca
Es mostren 1620 resultats
Nicasi Camps i Pinós

Nicasi Camps i Pinós
© Família Camps
Literatura
Teatre
Dramaturg.
Orfe de mare i posteriorment de pare, des de catorze anys treballà en un taller d’automòbils, i parallelament seguí estudis nocturns de comptabilitat i tenidoria de llibres Començà a escriure de molt jove en castellà i passà majoritàriament al català a la primera meitat de la dècada de 1950 Molt vinculat a les entitats socials i culturals del Poblenou, on sempre residí des que s’hi traslladà des de Terrassa en la infantesa, codirigí i collaborà en la revista del barri Quatre Cantons 1963-69 i 1973-78 i publicà contes infantils a Cavall Fort La seva abundant producció dramàtica, que al final…
tible
tible
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon de llengüeta doble de característiques anàlogues a la tenora
.
Descendent, com aquesta, de les antigues xeremies, el seu nom complet seria xeremia tible Amb el flabiol i la cornamusa formava part de l’anomenada ‘cobla de tres quartants’, si bé l’instrument utilitzat en aquella època era de tipus bastant rústec —sovint anomenat tarota — i força comparable a la gralla Les millores aplicades per Turon a la tenora foren poc més tard introduïdes al tible El tible que hom troba a la cobla actual consta de tres peces, totes elles de fusta, generalment de ginjoler la peça superior i la central són les que contenen el sistema de claus, mentre que el pavelló o…
Bernat de Cabrera
Història
Vescomte de Cabrera (1328-43 i 1349-50) (Bernat II de Cabrera) i de Bas (1335, 1352-54).
Es casà ~1321 amb Timbor de Fenollet, filla del vescomte d’Illa i de Canet Heretà el vescomtat de Bas del seu parent Hug d’Empúries 1335, però poc temps després el cedí al rei Pere el Cerimoniós, a canvi de Cànoves i Bell-lloc El 1343 es retirà al monestir de Sant Salvador de Breda i cedí el vescomtat de Cabrera al seu fill Ponç IV, però Pere III el feu conseller seu 1347 i el dugué a Aragó Allí derrotà els nobles de la Unió aragonesa Épila, 1348 i poc després, a Mislata, els de la Unió valenciana Mort el seu fill Ponç IV 1349, cedí el vescomtat de Cabrera a Bernat III Bernat de Cabrera , un…
José de Espronceda y Delgado
Literatura
Poeta en llengua castellana.
Deixeble d’Alberto Lista, aviat mostrà afeccions literàries i inquietuds polítiques Després de l’execució de Riego 1823, fundà, amb Patricio de la Escosura i altres, la societat secreta Los Numantinos, cosa que li valgué el confinament en un convent de Guadalajara 1825 Recobrada la llibertat, fugí a Lisboa i després a Londres, on participà en les activitats polítiques dels exiliats i s’enamorà de Teresa Mancha, la qual, després d’un quant temps de relació intensa i accidentada amb el poeta, es casà amb un comerciant El 1830 visqué les jornades de juliol a París i passà els Pirineus amb la…
Charles d’Espagnac
Representació de la mort de Charles d’Espagnac, al pont de l’Espia, damunt el Segre, segons una litografia de Planes
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar d’origen llenguadocià.
Fill del marquès d’Espanha, Henri d’Espagnac Comte d’Espanya i capità general de Catalunya 1827-32 Cabaler d’una família de la petita noblesa, arran de la Revolució Francesa passà amb els seus pares a Anglaterra i, més tard, a Mallorca 1792, on el 1801 es casà amb Dionísia Rossinyol de Defla i Comelles Lluità al servei dels Borbó d’Espanya a la guerra Gran i a la del Francès Unit a la reacció absolutista de Ferran VII, fou governador de Tarragona el 1815, es castellanitzà el nom el 1817 Carlos de España i el 1819 fou creat comte d’Espanya S'exilià durant el Trienni Liberal i fou…
Sant Feliu de Celrà
Art romànic
Situació Finestra de doble esqueixada, d’acurada execució, un dels pocs elements característics de l’antiga església romànica de Sant Feliu de Celrà, reconstruïda al segle XVIII F Tur L’església parroquial de Sant Feliu de Celrà centra el nucli antic de la població Mapa L 39-12296 Situació 31TDG901528 Història El poble de Celrà, documentat des de l’any 922, consta que el 1059 pertanyia als senyors de Cervià En una convinença de l’any 1061, que figura en el Liber feudorum maior , aquesta església era objecte de la disputa que enfrontava Ramon Berenguer I i Almodis amb el vescomte Ponç Guerau L…
Antonio Lolli
Música
Violinista i compositor italià.
Vida Músic autodidacte, mantingué relacions epistolars amb GB Martini durant els anys 1759-62 sense ser-ne alumne Considerat un concertista de notable virtuosisme, del 1758 al 1774 fou violinista a la cort de Stuttgart, i al mateix temps realitzà concerts en diverses ciutats europees, com Viena 1763 o París Concerts spirituels, 1764 El 1771 acompanyà Mozart en una part del seu viatge per Itàlia Entre el 1774 i el 1783 s’estigué a Peterburg a la cort de Caterina II, sense deixar, però, d’oferir nombrosos concerts a tot Europa Quan abandonà Peterburg, primer es traslladà a Londres 1785 i…
Gottlieb Muffat
Música
Compositor i organista alemany.
Vida Fill del compositor Georg Muffat, fou d’ell de qui rebé les primeres lliçons de música Més tard continuà la seva formació sota la supervisió de JJ Fux a Viena La seva educació comprenia interpretació d’orgue i altres instruments, així com execució del baix continu, cant i contrapunt Fou nomenat organista de la cort amb l’obligació d’acompanyar al continu les representacions operístiques Amb el temps anà adquirint responsabilitats més grans a la cort, com ara l’ensenyament musical a diversos membres de la família imperial El 1741 era primer organista de la capella de la cort Sembla que a…
Joan Cristòfor Calvet d’Estrella
Historiografia catalana
Humanista i cronista d’Índies.
Vida i obra No és clar si nasqué a Sabadell, Barcelona o Sariñena Osca Estudià humanitats i grec a Alcalá 1546-47 quan ja havia estat nomenat maestro de pajes del príncep Felip 1541, i acompanyà el futur Felip II en el seu viatge als Països Baixos 1548-50 Fruit d’aquesta experiència fou el llibre El Felicísimo viaje del muy alto y muy poderoso príncipe D Felipe, hijo del emperador D Carlos V, máximo, desde España á sus tierras bajas de Alemaña con la descripción de todos los Estados de Brabante y Flandes 1552 Visqué alguns anys als Països Baixos, on començà a publicar elogis poètics de…
massacre de Katyn

Soldats polonesos assassinats per l’exèrcit soviètic en l’anomenada massacre de Katyn
Història
Matança que les tropes soviètiques portaren a terme entre el 3 i el 19 d’abril de 1940 en un bosc prop dels pobles de Katin i Gnezdovo (uns 18 km a l’W de Smolensk, Rússia); uns 22.000 soldats polonesos hi foren assassinats.
Quan, arran del pacte germanosoviètic agost de 1939 l’exèrcit de l’ URSS envaí l’est de Polònia en iniciar-se la Segona Guerra Mundial , prop de 230000 polonesos foren internats en camps de presoners, i des de l’octubre interrogats i investigats per la NKVD D’aquesta investigació se n'apartaren els presoners presumptement pertanyents a l’elit polonesa, els quals foren executats a Katyn i en altres camps d’internament per ordre expressa de Stalin després que el comitè central hagués conclòs en una resolució secreta que els presoners de guerra polonesos tenien la intenció de continuar les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina