Resultats de la cerca
Es mostren 1915 resultats
Jocs Olímpics d’Albertville 1992
Esport general
XVI Jocs Olímpics d’Hivern, que se celebraren a Albertville, capital de la Savoia francesa, del 8 al 23 de febrer de 1992.
Aquesta ciutat aconseguí la nominació el 17 d’octubre de 1986, en la Sessió Plenària del COI a Lausana Els comitès organitzadors de les dues ciutats olímpiques de l’any 1992, Barcelona i Albertville, collaboraren diverses vegades durant la fase prèvia a la celebració dels Jocs Amb motiu dels Jocs es dugueren a terme moltes obres d’infraestructura a la Savoia, bàsicament carreteres, que provocaren protestes de sectors ecologistes i un dèficit final de 4600 milions de pessetes, assumits per l’Estat francès i pels poders públics locals i regionals Hi participaren un total de 64 països i 2289…
Ruïnes del Salt del Llop (Roses)
Art romànic
Situació Els vestigis d’un antic edifici es troben en un planell de la serra de Rodes, uns 200 m al nord-est del mas d’en Caussa, avui deshabitat, al caire d’un abrupte vessant que davalla vers el fondal de la capçalera de la riera de la Trencada, prop del cingle del Sant del Llop, que ha donat nom al paratge Mapa 259M781 Situació 31TEG179812 Pels encontorns del mas d’en Caussa i el proper mas dels Arbres passava el vell camí de Roses a Cadaqués Actualment, el millor recorregut per arribar-hi és seguir, des de Roses, la carretera de Cadaqués pel coll de la Perafita Poc abans d’arribar al coll…
Sant Joan Baptista de Borgonyà (Cornellà del Terri)
Situació Església parroquial, ampliada amb capelles laterals, que conserva un absis romànic ornat d’arcuacions llombardes dividides en sèries de quatre arquets, separats per lesenes F Tur El nucli de Borgonyà és situat en un turonet a la vora esquerra del Terri, dins el municipi de Cornellà El nucli figura al mapa Mapa 238-12295 Situació 31TDG839613 Per accedir-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Girona, a 2,5 km del nucli de Banyoles A mà esquerra surt la carretera comarcal de Camallera un cop agafada aquesta, cal girar immediatament a mà dreta on una petita carretera…
Casa forta de Santa Cristina (la Bisbal del Penedès)
Art romànic
Situació Vista d’aquesta notable construcció, amb la porta adovellada oberta al nivell del sòl ECSA - J Bolòs Casa forta situada al costat de l’ermita de Santa Cristina, al vessant sud d’una muntanya, prop del coll de la Rubiola, davant de la plana del Baix Penedès Mapa 34-17446 Situació 31TCF695703 Des de la carretera que va del Vendrell a Valls, havent passat el trencall de la Bisbal i havent fet poc més d’1 km, cal agafar una pista de terra que surt a mà esquerra i s’enfila pels carrers d’una urbanització carrers de la Cerdanya i de la Garrotxa, fent ziga-zaga En arribar al nivell de Santa…
Fragment de timpà de la plaça de la Font (Tarragona)
Art romànic
Fragment d’escultura que mostra el bust d’un àngel i el cap d’un lleó que possiblement formaven part d’un tetramorf ECSA - I Companys Arran de les obres de restauració que es feren fa pocs anys en el pati del costat dret de l’ajuntament de Tarragona, situat a la plaça de la Font, hom descobrí un fragment, en dos trossos, d’un alt relleu figurat, pertanyent, si considerem la curvatura del perfil superior, al timpà d’una portada Actualment, aquestes dues peces es conserven al mateix ajuntament El bloc, que, com hem assenyalat, formen dues peces enganxades de pedra calcària, fa 46 cm d’alçada i…
Rescloses de Pedret (Cercs)
Art romànic
Situació Les roques en les quals hi ha els forats de les rescloses i, al fons, el pont gòtic de Pedret J Bolòs Nombrosos forats de planta rodona, fets a la roca, que recorden l’existència de diverses rescloses de molí i potser, també, d’algunes altres construccions, són situats a banda i banda del curs del riu Llobregat, a l’oest de Pedret, a tocar del pont gòtic que serveix per travessar aquest riu Aquestes rescloses figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 07,5 — y 62,4 31 TDG 075624 Si, des de Berga, anem a l’…
Tombes del Clot dels Nens Xics (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Visió de conjunt després de buidar les tombes J Bolòs Damunt una codina força plana, situada al costat d’un camp, hi ha un conjunt de sepultures excavades a la roca, algunes de les quals són infantils Si seguim la carretera que va de Torà a Solsona, a 5,9 km de la primera població, immediatament després del primer trencall de Fustegueres, surt a mà esquerra una pista que va a Socarrats i a d’altres masies Poc després del trencall, a uns 50 m, cal agafar una pista que s’enfila cap a la dreta Uns centenars de metres més enllà, abans de passar la riera, hem de trencar a mà…
Santa Maria de Cornellà de Llobregat
Art romànic
Situació A l’entrada de l’ajuntament, al centre de la població Mapa 36-16420 Situació 31TDF223788 Història El lloc és citat el 980 i l’església el 993, en temps del bisbe Vives que, segons els seus testaments, posseïa béns al terme Possiblement va ser obra d’aquest prelat la reconstrucció d’una església anterior, d’època visigòtica, que fou descoberta per excavació sota l’actual ajuntament La reconstrucció de la basílica visigòtica, que tenia un absis poligonal, consistí en l’afegitó d’unes columnes a l’entrada de l’absis, després del 977 Entre el 1065 i el 1095 hi ha documentada la…
Julián Antonio Carrillo(-Trujillo)
Música
Compositor mexicà.
Vida Format al Conservatori Nacional de Ciutat de Mèxic, on estudià violí, composició i acústica, el 1899 anà a Europa, on prosseguí els seus estudis als conservatoris de Leipzig i Gant Ja abans d’anar-se’n de Mèxic havia començat a donar forma als seus postulats teòrics, que durant la seva estada a Europa s’anaren perfilant Basats en la física, les matemàtiques i la teoria musical, refusaven la divisió de l’escala en els tradicionals dotze sons En les seves composicions arribà a utilitzar intervals d’1/16 de semitò Segons la teoria microtonal microtonalitat de Carrillo, l’escala quedava…
Segmentació i implantació de l’òvul fecundat en l’úter
Fisiologia humana
El zigot madur es desplaça al llarg de la trompa de Fallopi cap a l’úter mitjançant les contraccions de la musculatura de la paret tubària i els moviments dels cilis de la mucosa que el recobreix El desplaçament dura uns cinc dies, durant els quals l’òvul fecundat inicia els processos de divisió cellular que donaran pas a la formació de l’embrió Immediatament després d’haver-se format, la cèllula ou inicia una primera divisió cellular, que es completa al cap d’unes trenta hores amb l’escissió en dues cèllules, denominades blastòmers Tot seguit, cadascuna es divideix en dues, la qual cosa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina