Resultats de la cerca

Aquesta teoria, transformada en moviment, ha estat aplicada a nombrosos museus de tendències diverses, però amb trets comuns El moviment parteix de la concepció etnogràfica de la cultura, que ja era a la base dels museus d’arts i tradicions populars i dels “ecomuseus”, lligats directament a l’escola històrica dels Annales Les primeres experiències tingueren lloc al final dels anys 60 El monolitisme de la museologia tradicional, la cautela de les reformes que aquesta proposava i la marginació que sofriren les preses de posició dels museus menys poderosos contribuïren a fer que el nou moviment…

S’origina en refredar-se una extensió d’aire, fenomen que pot ésser provocat per refredament directe, per mescla o per evaporació Les boires de refredament directe són de radiació , ocasionades pel refredament nocturn d’una capa d’aire estancat, prou prima i humida, pròpies de les estacions fredes, especialment la tardor, i freqüents als Països Catalans i en indrets de latitud semblant, o d’ advecció , degudes al pas d’una massa d’aire relativament càlida i humida per damunt d’un sòl fred, com les de Terranova i les de l’estret de Gibraltar Les boires de mescla són formades en mesclar-se…

Situació Fragment de la muralla que envoltava aquest vilatge ECSA - A Roig Les restes d’aquest vilatge són a 2 113 m d’altitud, al pendent superior de migdia del tossal del Prat Muntaner Aquest turó s’alça a l’esquerra del barranc de les Comes de Rubió, a sobre mateix del port del Cantó, al límit administratiu entre el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell Mapa 34-10 215 Situació 31TCG551938 Hi ha un camí de bast que surt del mateix coll del Cantó i s’enfila cap a tramuntana pel fort pendent del vessant de migdia del turó Després d’una hora llarga de forta pujada, s’accedeix al cim del…

Escós, a desgrat que la seva església no es documenta fins al segle XVI, és un dels indrets del Pallars esmentats des de més antic La primera notícia que és té de la vila d’Escós data del 908, en una permuta entre l’abat de Gerri i el comte Ramon, en què el primer cedeix les terres que té a la vila Escosse , a excepció de la vinya que havia rebut del prevere Eudo Entre el 981 i el 985 es consigna de nou la vila d’ Scossis , quan el comte de Pallars, Ramon III, retornà al monestir de Gerri l’alou que li corresponia per donació del comte Guillem, donació que es devia efectuar a…

El poble de Montfalcó d’Agramunt es troba al sud-oest de Castellnou, sobre un petit tossal 389 m d’altitud als contraforts llevantins de la serra d’Almenara El lloc fou conquerit vers l’any 1070 pel comte Ermengol IV d’Urgell, i poc després es bastí un castell Tot i que no han pervingut dades documentals, és molt probable que l’origen de l’antiga església parroquial de Sant Llorenç sigui parallel al de la fortalesa, com solia ser habitual en els indrets que es conquerien per tal d’atreure i establir-hi poblament L’església de Sant Llorenç de Montfalcó pertanyia a la diòcesi d’…

L’església de Sant Nicolau, avui desapareguda, era situada a l’extrem meridional del barri de Remolins, propera a la muralla de la vora del riu, on s’obria un portal del mateix nom Fou, molt probablement, un dels primers temples que es fundaren a Tortosa després de la conquesta feudal, ja que és documentat des del 1159 Consta en aquest any que Carbonell de Manresa i la seva muller Adelina vengueren a l’“ecc/es/e Sancti Nicholai ” un camp d’un cafís de sembradura, a Tivenys, pel preu de dotze morabatins El temple de Sant Nicolau depenia del capítol catedralici i estava obert al culte, encara…

Situació Vista del mur exterior de l’absis mig esfondrat L Prat Gairebé al cantó de tramuntana del terme municipal de Navès, situada en un replà entre la serralada de Busa i el riu Cardener, hi ha aquesta petita església en un dels paratges més silenciosos de la comarca Mapa 292M781 Situació 31TCG827585 De bon antuvi cal dir que l’accés, sigui per on sigui, és difícil Hom hi pot arribar o bé pel camí que se segueix des de la parròquia de Besora, passant per Marsinyac, en 6 km, o bé pel que arrenca del molí del Pont, a la carretera de Solsona a Berga, tocant al riu Cardener Cal seguir per un…

És la parròquia del poble homònim, al qual donà nom L’esment més antic d’aquesta església es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell datat el 819 document redactat vers la fi del segle X, on apareix amb el nom primitiu de la parròquia, Darnacollecta La parròquia de Sanctae Leocadiae de Darnacollecta és mencionada en la butlla del 1163 del papa Alexandre III de confirmació dels privilegis del monestir de Sant Martí del Canigó, com un dels indrets on aquest cenobi posseïa béns Però, a partir del segle XIII, hom abandonà el topònim Darnacollecta i el poble…

Des de la Direció del Servei d’Investigacions Arqueològiques i des del Seminari de Prehistòria de la Universitat de Barcelona, gaudí d’una situació privilegiada de coneixement de la recerca que explotà clarament Per això, les illustracions de l’obra es refereixen, d’una manera numèricament desproporcionada, a materials catalans i als de les zones peninsulars on havia intervingut l’IEC L’obra tingué la voluntat de justificar la diversitat de pobles peninsulars en el primer terç del s XX a partir d’arrels que es remuntaven a la prehistòria, d’aquí que un llibre de prehistòria es titulés…

Les primeres reunions foren a Madrid a finals de 1959 i aplegaren falangistes joves Miguel Primo de Rivera y Urquijo, nebot de José Antonio, i Diego Márquez i històrics Miguel i Pilar Primo de Rivera, germans de José Antonio, Jesús Fueyo i Patricio González de Canales Inscrits en el registre d’associacions, van implantar-se en diversos indrets A primers de 1960 es constituí el CJA de Barcelona, que, presidit per Celestino Chinchilla, comptà amb Luis de Caralt i Joaquín Encuentra El 1961 tenien 21 centres Els presidents estatals foren Julián Pemartín 1960, Luis González Vicén 1961…